No ens poséssim nerviosos

Creia que, sabent-se  abans els jugadors que saltarien al camp, es podien donar pistes del joc que farien i la tàctica que farien servir durant el partit. Però la veritat  estava molt molest amb la filtració i garantia l’expulsió del vestidor del “gola profunda” quan el descobrís.

Paral·lelament i amb totes les distàncies oportunes el Diari de Vilanova publicava en la seva secció “Confidencial” un seguit d’informacions sobre els presumptes moviments – per altra banda lògics i legítims- al sí del PSC vilanoví respecte a l’elecció del cap de llista per els properes eleccions municipals. Sembla que al publicat tampoc ha agradat a alguns “entrenadors” – llegeixis dirigents- d’aquest partit. M'expliquen que els telèfons d’aquests dirigents treien fum, a base de missatges que anaven  des de la comminació o la ironia  fins l’avís preventiu a altres militants respecte a la informació publicada o a les interferències hipotètiques en la política vilanovina. Altres “dirigents” truquen directament al periodista que dóna la informació. Com que qui signava la informació  del “confidencial” i qui signa aquestes ratlles tenim una cert nivell d’amistat i confiança, hi ha la deducció, potser fruit d’una certa paranoia infantil dels “guardioles del PSC territorial”, que la informació surt d’alguna conversa nostra i assenyalant-me com la “gola profunda” queden tranquils. Evidentment no invocaré a Verdaguer fent un al·legat “En defensa pròpia” ni perdré ni un minut en desmentir o ratificar allò que no cal ni desmentir ni ratificar.

No  cal matar tot el que és gras ni cal que busquem culpable a tort i a dret, el tema és al carrer, bé potser només en els cercles en els que això de la política supera l’interès mitjà, i també dels temes de rumors i informacions confidencials que potser és la part de la política més “marujil” on el cercle és encara més reduït. Però els rumors i les informacions hi són. Hi ha qui vol canvis – i no uso expressament el tema renovació- en la llista del PSC començant pel cap de llista i seguint per la mateixa llista i també hi ha qui vol que es mantingui l’equip actual. I hi ha arguments tan vàlids i sòlids i legítims per defensar les opcions plantejades. Això passa al PSC, però passa també en els altres partits no ens enganyem.

I passa cada cop que s’acosten eleccions. D’aquí més o menys un mes entrarem en el 2014 i això suposarà l’inici d’un nou cicle electoral. Deixant de banda les eleccions europees, que els veiem sempre llunyanes i amb poca capacitat d’influència local, les eleccions municipals es perfilen pel 2015, -si evidentment abans no hi ha eleccions plebiscitàries avançades- i per tant cal començar a preparar i greixar la maquinària per poder afrontar aquest any preelectoral amb incògnites resoltes i qui encapçala la llista és evidentment una incògnita que cal resoldre com més aviat millor, tant si es canvia el cap de cartell  com si es manté. S’entra en una nova dinàmica i per tant cal estar preparat i començar a jugar les cartes pròpies de qui encapçala la llista. La feina cal fer-la amb temps i es pot fer ben fet encara millor.

Sempre s’ha dit que les eleccions municipals són diferents de les altres. Hi ha qui manté que en els comicis pels ajuntaments es vota més les persones, que no a les idees que representa cada candidat o al partit concret. Suposo que no hi ha una prospecció demoscòpia precisa que demostri la certesa de l’afirmació. Hi ha hagut ciutats a on en cada elecció  el resultat era diferent i en cada elecció guanyava un partit diferent. I en altres ciutats a on la continuïtat en el vot feia que sempre guanyés la mateixa força política. Ara el vot fidel ja no és garantia de guanyar unes eleccions i la ciutadania vota el que vol i en funció del que en el darrer moment vol fer o per impressions puntuals. Segur que hi ha tendències però el resultat final és una incògnita i difícil de predir i l’evidència més clara d’això  és el resultat de les eleccions municipals de l’any 2011 a la mateixa Vilanova inesperat per molts.

Persona o partit? Tot una mica, oi?. Després una cosa o altre servirà d’excusa per justificar la derrota. Un cop serà la davallada general del partit que ha afectat al candidat i altres vegades és el candidat que diuen no està a l’alçada de la confiança que podria generar el partit. Cadascú s’ho fa venir bé per analitzar el resultat, sobretot si és dolent. 

De moment a Vilanova ERC és l’únic partit que ha mogut fitxa i ja ha escollit la seva  candidata. El fet de que avui no tingui representació municipal fa que hagi de treballar més de fons en no poder rendabilitzar la seva feina a l’Ajuntament. Els altres partits no s’han pronunciat. Sembla lògic que la candidata de CiU segueixi, perquè aquesta candidata si que pot rendabilitzar la feina feta, altre cosa és si l’electorat la valorarà com segurament CiU voldria. El PP, potser canviarà tot i que cal reconèixer que el Santi, malgrat els anys que porta, és un bon candidat amb experiència i solidesa –ei, però jo no el votaré-,la CUP haurà d’acabar el procés de la candidatura més unitària i veure si suma més grups a la proposta i repeteix amb qui ha assumit ara el paper de portaveu o l’assembla en proposa un altre. A IC-V també s’escolten veus que reclamen canvi de cap de llista i entre altres coses  volen marcar un perfil propi més nítid. I sí, al PSC hi ha moviments diversos hi ha qui considera que hi ha d’haver un canvi profund per esgotament de les propostes i de l’equip que hi ha actualment. Altra cosa és si finalment els moviments quallen i presenten una alternativa sòlida a les primàries o es fa inevitable seguir igual . En propers dies segurament es desvetllaran algunes incògnites.

I de “confidencials” i de rumors n’hi  ha i n’hi haurà. Interessats pels propis protagonistes o pures especulacions perquè en els processos preelectorals també els globus de sondatge tenen la seva importància. No cal posar-se nerviosos ni cal anar assenyalant de manera improcedentment a la gent com a presumptes “goles profundes”, el que cal és treballar de valent per trobar les propostes i les persones més adequades per fer front a la difícil  la situació actual.