Ho aconseguirem aquest cop?

L’u d’abril d’enguany escrivia aquí mateix una notes sobre la dispersió que entenc que hi ha d’oficines, d’esforços i de treballs en matèria de promoció econòmica, de projecció, de planificació i de potencial creació de riquesa. Llavors deia:

“Amb les voluntat -crec que no és ara el moment- reformadora i recentralitzadora dels governs català i espanyol alguna de les institucions que actuen en el territori perdran, ben segur capacitat política i capacitat de gestió. Abans de que això passi ens hauríem de curar en salut i ja començar a intentar donar una oferta única el camp de la promoció econòmica i de suport a l’acció empresarial (que per altra banda l’ADEG, també fa bona feina en aquest sentit) consolidant aquells projectes que han funcionat amb raonable èxit, eliminar els que ja siguin obsolets i rendibilizar el marc competencial coordinant-lo i cedint els aspectes que des de la globalitat poden generar més sinèrgies que no pas fent-se de manera individual en cada municipi.

No és fàcil perquè ja hem parlat de la gelosia competencial de les administracions però també és que ara el que cal és una certa visió més global del territori, visió que crec que en aquest moments no existeix ni com una necessitat ni com una prioritat. Manca el lideratge reconegut que permeti que la delegació de funcions sigui una pràctica comuna per consolidar l’acció global del territori per sobre de les, segur, lloables accions individuals.

L’acció global sobre el territori per evitar la dispersió d’accions, energies i esforços positius sens dubtes però parcial crec que requereixen dos premisses bàsiques, el lideratge  -ja n’hem parlat-  que avui és difícil de veure qui el té assumit i en segon lloc l’estratègia. I sobre l’estratègia fa anys es van dir coses, caldria veure si el que es va dir ha esdevingut certesa, o no, i per tant, veure ara cap a on podem orientar el nostre esforç amb perspectives de futur”.

Llegeixo, ara també, a l’Eix i en altres publicacions que hi ha la voluntat de tirar endavant el Pla de Desenvolupament Social i Econòmic del Garraf, un projecte, que compta amb el suport de la Diputació de Barcelona i que és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal del Garraf i Node Garraf, Agència de Desenvolupament, amb l’objectiu d’analitzar i programar accions i projectes estratègics per al desenvolupament comarcal i per la millora de la qualitat de vida de la ciutadania. La iniciativa és crec més que important. Desvetlla en positiu algunes incògnites que planaven sobre la capacitat de generar debat sobre el territori per part de els administracions. Per una banda es mostra la voluntat de generar -un cop més- un debat ampli obert i després caldrà concretar accions precises que comportin que, el que es diu i el que es pot fer, esdevinguin realitat. Si alguna competència voluntària o delegada està fraccionada al nostre territori, precisament és aquesta, la de promocionar-se o desenvolupar-se adequadament en tots els nivells que puguin generar després accions que realment serveixin a l’objectiu clar que tothom té que és com generar treball qualificat o consolidar expectatives de situar el nostre territori, amb totes les potencialitats que té, en un nivell òptim de competitivitat.

Fa poc han sortit l’Anuari Econòmic  Comarcal 2012 que edita  “CatalunyaCaixa”. Les dades que aporta sobre el Garraf són realment poc alentidores. El PIB de la nostra comarca l’any passat va davallar en gairebé el 2% trencant la dada positiva que el 2011 s’havia aconseguit. Per tant està per sota de la mitjana de Catalunya, però és que en conseqüència hi ha hagut un descens en tots els sectors de producció i un augment significatiu de l’atur. Els sectors primaris i la construcció són els que registren la baixada més forta mentre que la industria i els serveis tenen una davallada més suau tot i així la taxa d’atur registrat es situa en prop d’un preocupant d’un 18 %. Per tant les dades macroeconòmiques. Són dades que l‘administració i les institucions coneixem i per tant és necessari que hi hagi una reacció conjunta i segurament cercant propostes conjuntes que puguin ser adoptades amb un ampli consens i que es puguin traslladar de manera efectiva sobre el terreny.

No sé si el Pla de Desenvolupament Econòmic i Social del Garraf esdevindrà l’instrument efectiu que cal per començar a capgirar la situació. Un Pla no deixa de ser un document com altres que hi hagut sobre el territori al llarg dels anys. Després la seva implementació ha estat molt més dispersa del que es volia i es preveia i en la dispersió de propostes i accions hi ha la feblesa de la majoria de les actuacions. Diem això perquè segurament cal un exercici de cada administració del territori per trencar la històrica gelosia de cada municipi sobre les seves competències que ha fet que poques cessions al treball comú s’hagi pogut fer de manera eficaç. Segurament és lògic i, fins i tot desitjable, que cada municipi, cada ciutat, potenciï els seus recursos i posi en valor les seves potencialitats però també caldria trobar els mínims comuns denominadors que permetessin que col·lectivament, com a territori es projectés una política comuna. I aquí crec que és on el Garraf és feble. La manca de lideratge polític i institucional i d’estratègia comuna en són unes de les raons més importants. Tant de bo el nou Pla de Desenvolupament que s’anuncia pal·liï aquest, crec, dèficit històric.

Llegeixo que la Consellera Sánchez en la presentació del Pla afirma que a diferència d’anteriors estudis “ vol realment  articular les accions necessàries per assolir els objectis marcats”. Lloable ,sens dubte, però potser incert i insuficient, una relectura del treball “Estratègies per la  Garraf 2003-2011” il·lustraria que tot i havent-hi accions marcades i objectius fixats de manera clara i precisa poden quedar en el no res sinó no hi ha algunes coses més. Per exemple lideratges compartits, treball comú, delegació de responsabilitats, assumpció de compromisos, cooperació públic-privat......I segur que moltes més.

Tant de bo ara s’aconsegueixi.