Holiday on ice

La decisió es va prendre després d’alguns “segrestos” de figures, i encara més, algunes destrosses en el conjunt pessebrístic que, sens dubte, malmetia l’esforç que feien la gent de l’Associació que tenia l’encàrrec de fer el pessebre.

La mateixa associació proposava la manera de finançar el projecte de marquesina, a base de situar una anuncis publicitaris en la part superior durant uns anys que paguessin el cost de l’estructura. Es va tirar endavant i el primer any  les mesures de la publicitat eren realment exagerades i això va aixecar crítiques, algunes desaforades, altres hipòcrites i també d’altres més jocoses i festives i ben poques de positives. El guirigall va ser tant gran, que em van fer témer que, en algun moment, el “nen Jesús” s’aixecaria del bressol, agafaria alguna branca de palmera i ens trauria a tots a fuetades de la Plaça de la Vila, com desprès faria ja de grandet als mercaders del temple segons diuen les cròniques del moment. Deuria ser un malson però no va passar, per sort. Havíem transgredit sembla alguna cosa sagrada. La publicitat havia arribat a Betlem i algunes marques comercials promocionaven l’exclusiva del naixement del nen Jesús.

Ara però, no em negaran, que la Plaça de la Vila recorda un vell Cafarnaüm d’una dubtosa utilitat pública. Ara el pessebre, per cert magníficament ben fet i aconseguint la màgia que cal en aquesta representació, segueix estant en la marquesina de la discòrdia de fa un anys però gairebé queda tapat per el mamotreto que representa la pista de gel, el tió publicitari que ha estat objecte d’algunes agressions (també ens hauria de grinyolar, oi? ) I la caseta dels Kinders per rematar-ho. És una llàstima que la feina que fan els pessebristes cada anys quedi mig amagada en l’aiguabarreig situat a la plaça.

I no entrarem en el debat de si la instal·lació de la pista és la privatització de l’espai públic en favor d’un determinat sector, perquè d’ocupacions d’espai públic s’han han fet d’altres i se’n fan contínuament .Tampoc debatrem si l’ajuntament paga o no paga el consum de l’electricitat. En paga tantes de coses que no be d’aquí i que segurament és un debat poc productiu donada la funció de promoció del comerç que atribueixen a la mateixa pista i, que potser és certa, per més dubtes que en tinguem. I naturalment ara no entrem, per pur esperit nadalenc, a rebatre la tesi de la regidora Llorens de que la pista de gel serveix perquè els nens de barris desfavorits (quin són aquets ?) que no han vist mai la neu la vegin. Ratllant l’esperpent i més quan això es diu en mig d’una sessió del Ple Municipal el màxim òrgan d’un Ajuntament. Fins aquí ens pensàvem que ho havíem sentit tot sobre les virtuts de les pistes de gel nadalenques i altres aspectes de la promoció comercial, i no era cert.

El que possiblement es podria és trobar un altre espai que complint la mateixa funció alliberaria aquest espai de la ciutat i permetria que el pessebre tradicional tingués una major vistositat. Indrets n’hi ha i molts on segurament la mateixa pista de gel tindria el mateix potencial d’atracció i alliberaria un espai que comunament està ocupat per la canalla i els pares que corren amunt i avall amb una certa tranquil·litat i també perquè no dir-ho per alguns “nens i nenes”, alguns ja un pèl ganàpies, jugant a futbol i que amb qualsevol de les gardeles que llencen pot lesionar al més forts dels transeünts que pugui enganxar. I que direm de quan hi ha l’empostissat de qualsevol acte i els nens saltant i botant fent un soroll de mil dimonis allà al damunt mentre la família pren un cafè o un quinto asseguts i passant olímpicament dels nens o la nenes....AH! i en algun moment d’aquests dies passejant-hi la Grossa, promocionant la “nostra” loteria.

El debat sobre l’espai públic és sempre un debat difícil. Les ciutats han esdevingut espais d’intersecció, de creuament de diverses activitats, des d’econòmics, associatius, físics, lúdics, es barregen a l’espai públic i a l’espai privat. Això requereix, plantejament, planificació, execució i avaluació de polítiques per part dels governs de cada ciutat. S’ha de gestionar l’acció col·lectiva a vegades des de la immediatesa i altres amb raonada planificació perquè l’espai esdevingui sense impostures un espai de relació i també identificació. L’espai públic és un bé comú que mereix respecte per part de tothom.

I aquest respecte no només s’ha de reclamar a la ciutadania en general desterrant, com vam dir en el seu moment , fa anys, la manca de civisme ha comportat que masses vegades es disparin alertes i llums grogues d’atenció. Entre el que apunten els experts hi trobem. La pèrdua del valor de la nostra propietat col·lectiva que és l’espai públic, el canvi de tendència en determinat oci, l’esclat d’una generació filla de l’abundància i per tant de poc coneixement del valors de les coses i de l’esforç com element intrínsec a la persona, descontextualització del concepte de ciutadania, la pròpia societat s’ha convertit en un trencaclosques divers amb dificultats d’encaix, insegurat gairebé assumida, com el retard en la incorporació al treball i problemes d’habitatge, la pèrdua de determinats referents d’identitat cultural, l pèrdua, també, de determinades visualitzacions de referències comunes i públiques....

I possiblement també des de l’administració també hi ha, a voltes, manca de respecte per aquets espai públic. L’ubicació de la pista en mig de la Plaça de la Vila altre cop, em sembla que ho és. No és tracta segurament de reglamentar-ho tot però si de l’aplicació d’unes normes que vetllin pels usos i costums comuns habitual de la nostra comunitat, per tant, cal que parlem de com gestionen l’ús de la via pública de l’espai comú i com democratitzem el seu ús sense impostures justificades amb uns suposats beneficis. Potser són cabòries però ara queda un any per mirar d’ubicar -si cal, i si és pels “nens” del barris desafavorits, no ho discutirem, clar, – la pista del gel en un altre espai i deixar nítid l’espai que ocupa el pessebre que és fruit d‘un esforç notable de l’Associació Pessebrista amb un excel·lent resultat i de passada tota la plaça.
En definitiva: que tinguem un bon Nadal!