Penjar d'un fil

Una de les pràctiques de la psicoanàlisi consisteix en associar paraules i imatges. Així diem: penjar d’un fil, i de seguida se’ns acudeixen un munt d’imatges, segons cadascú i la seva circumstància. Penjo d’un fil, diem en aquells moments delicats de la nostra vida en què tot se’ns ha tornat tan fràgil i sembla que tot depengui d’aquest fil, com un agafador. Penjats d’un fil som a la intempèrie de la vida, però alhora hi ha alguna cosa, un fil, que invoca un vincle que ens dóna, per mínima que sigui, una seguretat, la certesa d’una filiació.

Són diverses les formes com la mitologia ha explicat aquest desempar que experimentem els humans llançats a la vida després de la caiguda i a mercè del destí. A la mitologia grega hi trobem tres germanes, les Moires o Teixidores, filles de Zeus i Themis. Les Moires, que també són germanes de les Hores, són administradores de la vida dels humans, que el mite simbolitza a través d’un fil. Cloto presideix el naixement i comença a filar el fil que continúa filant Làquesis, l’encarregada del nostre tram vital o destí, i tan bon punt hem complert els nostres dies, Àtropos talla el fil, això sí, amb unes tisores d’or. Segons el mite grecollatí, doncs, depenem d’un fil, i pengem d’un fil quan la nostra vida és en risc. En realitat, sempre pengem d’aquest fil perquè allà on hi ha el cos hi ha el perill, com deia el meu pare davant de les pors que ens tenallen, certes o imaginades, i que hem de vèncer.

La tradició hebraica ens explica la història d’una altra manera. Els savis a vegades anomenen el patriarca Jacob l’home blau, en hebreu tekhelet. Aquest nom prové del lloc on es tenyia la roba de blau, i és el lloc on Jacob va tenir la visió d’una escala que comunica cel i terra. Diu la història que en aquest lloc del blau no hi entrava l’àngel de la mort.

En el serrell del xal que els jueus fan servir per pregar hi ha sempre una tireta blava, un fil blau anomenat també tekhelet. Recorda els manaments i el lligam celestial de les criatures envers el seu Creador. L’estudiós Emmanuel d’Hooghvorst ens recorda que tot home [i tota dona] porta dins seu l’empremta d’aquest home [dona] blau de natura celeste; i així com tots per fora anem revestits dels nostres pares terrenals, així també portem a dins la imatge del nostre Pare [i Mare] celestials.

Hi ha una cançó popular catalana que diu: La Mare de Déu quan era xiqueta / anava a costura a aprendre de lletra. En aquesta imatge de la costura com a estudi, ¿no hi ha la figura del fil-lletra-coneixement que ens fa memòria de la nostra genealogia celeste? Més enllà de mites i històries tradicionals, l’ésser blau simbolitza el nostre ésser intern i, per tant, de substància espiritual vinculada a l’Origen.

El motiu d’aquestes reflexions en veu alta ha estat la contemplació, meravellada, de les obres artístiques que componen l’esplèndida mostra Penjar d’un fil, de Dolors Puigdemont, recentment inaugurada al Tinglado 2, al Port del Serrallo de Tarragona. Qualsevol manifestació artística de relleu, i aquesta ho és de manera notable, parteix del particular, és a dir, de l’experiència de l’autora i de la seva imaginació creativa, per convertir-se en un universal arquetípic. O el que és el mateix: en un lloc de trobada intemporal on, amb l’artista, els espectadors ens podem reconèixer i identificar tots penjats del fil de la vida terrenal subjecta al destí i a la temporalitat, però, al mateix temps, units al fil blau espiritual que ens recorda els nostres vincles celestes.