Impressions de la gran praderia canadenca

Aquest any passat (2013), una excel.lent escriptora canadenca, Alice Munro, va guanyar el premi Nobel de Literatura. Un gran poeta i cantautor canadenc, Leonard Cohen, figura en el nostre imaginari de joventut amb la seva veu fonda i les seves inquietuds espirituals. Encara tinc a la memòria la lectura de la seva novel.la Bells perdedors (publicada en català el 2002), on l’autor, entre altres temes, narra la cristianització de les tribus índies del Canadà, concretament dels iroquesos. Una jove inquieta, Clara Valverde, filla del professor José Mª Valverde, va conviure durant força temps amb els indis cri o cree. La seva experiència trasbalsada està relatada a En tránsito de sueño en sueño (2004). Així, doncs, el Canadà, com tants indrets del planeta, sovint ens arriba a través de mirades artístiques i literàries. Però també ens arriba, i de quina manera tractant-se del Canadà!, a través del seus paisatges formidables.

Mirant imatges de la Gran Praderia canadenca, i del Canadà en general, una té la impressió de trobar-se davant d’una enorme reserva paisatgística, un immens parc natural amb grans praderes de verd esmaragdí, altes i senyorials muntanyes, boscos amb arbres gegantins, llacs transparents com el cel, i rius i salts d’aigua cabalosos. Davant d’aquest panorama imponent, estatuat mercès a les seves temperatures gèlides, no podem deixar de pensar en la dificultat de la vida humana en aquests espais tan meravellosos com ferèstecs, i que abans del cinema ens havien estat mostrats, amb tot luxe de detalls, a través de relats com els del nordamericà James Oliver Curwood. Aquest novel.lista d’èxit havia viatjat als territoris del nord-oest del Canadà i de Yukon, i va escriure infinitat de pàgines on descriu la duresa de la vida en aquestes zones, els seus mitjans de vida habituals com ara la pesca i la caça, el comerç de pells i el contacte dels aventurers amb els nadius del país i la idiosincràsia de les seves cultures.

Gairebé podríem considerar el Canadà com un subcontinent atesa la seva immensitat territorial, que comprèn la zona francòfona del Quebec, les zones anglòfones: Ontario, Manitoba, Alberta, Saskatchewan i Colúmbia Britànica, i els territoris del nord-oest i de Yukon, on hi abunden grans reserves índies. Aquesta diversitat territorial, social i cultural constitueix un gran atractiu per a qualsevol viatger curiós… O per a qualsevol estudiós que en virtut de la seva preparació universitària tingui l’oportunitat de fer una llarga estada en la universitat d’algun d’aquests indrets fascinants. Aquest és el cas d’August Bover, que en el moment del seu sojorn a Saskatchewan, la Gran Praderia canadenca, era un jove investigador universitari en el camp de la filologia que va ser invitat a treballar amb el professor Curt J. Wittlin, romanista d’origen suís i especialista en el nostre savi medieval, Francesc Eiximenis, nascut a Girona el 1330.

Una crònica d’aquest viatge-sojorn-investigació a Saskatchewan, el professor August Bover ens l’ha ofert a Dotze llunes a Saskatchewan. Impressions des de la Gran Praderia canadenca (Pagès editors). Com diu el mateix autor, aquest llibre parteix d’unes notes de dietari escrites durant el curs 1976-1977, les quals han estat ampliades amb dades contingudes en les cartes que Bover va escriure a la seva família, retrobades fa poc temps gràcies al seu pare, que les havia conservades en el mateix ordre de recepció. El resultat és la reescriptura d’una experiència vital i intel.lectual de primer ordre per part d’un jove estudiós que va relacionant les seves descobertes geogràfiques, culturals, històriques, socials i polítiques del Canadà, amb els referents històrics, culturals, socials i polítics de Catalunya. I això en un temps en què es produïen grans canvis i en què es generaven grans esperances en nostre país després de la mort de Franco i la seva sinistra dictadura.

Paga la pena d’endinsar-se en una lectura atenta de Dotze llunes a Saskatchewan, un text estructurat seguint el calendari lunar dels indis cri o cree. De la mà d’August Bover, la crònica d’aquesta estada a la Gran Praderia depassa l’àmbit d’un dietari d’impressions per esdevenir un assaig que també conté bells episodis de memòria personal passada i present, i un seguit d’agudes reflexions sobre aquest immens país que és el Canadà, segurament encara massa desconegut entre nosaltres.