Hi ha partida

D’aquí un any ens trobarem plenament immersos en la pre-campanya de les eleccions municipals. Serà hora de fer els balanços de la feina feta, la no feta i del nivell de compliment dels compromisos contrets pel govern i també òbviament de quin ha estat el paper de l‘oposició. 

Si  tirem enrere veurem que en aquestes mateixes dates teníem damunt la taula de la política municipal la moció de confiança vinculada a l’aprovació dels pressupostos de l’any 2013. Moció de confiança que va ser guanyada pel govern per absència de l’oposició com alternativa, i així hem anat tirant de les xifres que havien passat ple Ple sense obtenir la majoria necessària. D’aquell episodi com vam comentar en el seu moment, a més d’evidenciar la incapacitat de forjar una alternativa d’esquerres per diversos motius però fonamentalment per les desconfiances entre els actors principals, es va evidenciar que segurament ens abocava gairebé segur a la prorroga dels pressupostos per aquest 2014 i deixar ja pel govern que surti de les properes eleccions el fer uns pressupostos amb cara i ulls per afrontar el nou cicle de govern municipal. La resolució del temes de les ordenances amb la impossibilitat del govern d’aprovar al complert la seva proposta fiscal per aquest any  refermava aquesta opinió.

La prorroga era gairebé, doncs, una posició acceptada i cantada però en unes declaracions l’alcaldessa es manifestava disposada i amb forces per tirar endavant un pressupostos que trobessin els suports necessaris per poder ser efectius. Crec que és una decisió valenta més enllà de les possibilitats reals de culminar-la. Més endavant el regidor d’hisenda, matisava, amb la prudència pròpia dels que tenen aquesta cartera de que no es descartava la prorroga. Segur que trobar aliat és difícil i també amb una prorroga les retallades ja venen determinades i per tant s’estalvia el debat sempre necessari i interessant de les xifres.

L’any passat PSC i ICV van presentar uns pressupostos alternatius que no van tenir possibilitats de debatre’s ja que el govern va optar per la via de la moció de confiança tallant el que hagués estat un debat aclaridor sobre la versemblança de les xifres d’uns i altres i hagués servit també per veure si almenys, en matèria pressupostària concreta, hi havia una alternativa a l’actual govern que no es va materialitzar pel mecanisme de la moció de confiança. El govern va desautoritzar aquells xifres per irreals. En  la liquidació del pressupost de l’any passat que presenta el govern les xifres no s’allunyen tant de les que li presentava l’oposició. Aquesta data cal tenir-la en compte a l’hora de negociar els números per enguany.

I pel que fa l al pressupost d’aquest anys 2014 sembla que ha començat a caminar. El govern ha presentat un primer  document a la resta de partits i el passat dia 19 hi va haver una primera reunió formal. Potser el govern,ara empantanegat amb la Plaça del Port, amb la necessitat d’invertir un milió de subvenció que podrien perdre i la il·lusió de trobar-ne uns quants més des de la perspectiva privada per poder fer el projecte i també per apaivagar l’actitud contrària de nombrosos veïns, no està en la millor posició ni en la millor perspectiva per  trobar les aliances necessàries com per poder tirar endavant unes xifres que marquessin, en el darrer any abans de les eleccions, quines són les prioritats i si aquestes coincideixen amb el Pla de Mandat, que sincerament penso que avui ja és un document sense cap mena de credibilitat pel seu incompliment reiterat. I possiblement en desgreuge –poc desgreuge, quedi clar- del govern cal dir que és un moment dramàtic per les hisendes locals, però també és cert que hi ha iniciatives politiques que no costen gaires diners. Però també pot donar-se la possibilitat que el govern hagi negociat ja amb alguns grups el seu vot al marge de les “reunions oficials” obligades, aquesta possibilitat potser és poc probable però tampoc cal descartar-la vista l’actitud i capteniment dels grups polítics a l’ajuntament en els darrers temps, i no cal anar massa lluny, només analitzar els comportaments en  el ple de les taxes.

Si les xifres no s’aprovessin El govern tampoc podria fer ús, aquest anys 2014, de les noves potestats que els atorga La Llei 27/2013 de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local, estableix a la seva disposició addicional setzena que en el cas que el Ple de la Corporació Local no aconseguís, en primera votació, la majoria necessària per a l’adopció de determinats acords previstos a la citada llei, la Junta de Govern Local tindrà competència per aprovar el punt. Entre els supòsits hi ha el pressupost però com a condició cal que existeixi un pressupost prorrogat, i aquest no és el cas de l’ajuntament de Vilanova.

El cas és que les xifres presentades volen retallar la partida destinada a Personal i així intenten mantenir alguns incompliments de compromisos contrets amb el personal i ara s’està negociant amb els sindicats algun altre ajornament o renuncia a canvi d’altres compensacions. Si aquesta premissa es donés i el refinançament dels crèdits bancaris fos positiu podrien embastar un capítol de despeses més o menys de continuïtat. Però les xifres concretes és un tema de sumes i restes, apujar aquí i rebaixar allà. El que serà interessant de veure és el camí que faran els pressupostos i la posició dels diversos grups. Podrem aclarir si el govern finalment té la capacitat de seducció per atraure els vots necessaris o si el tacticisme porta un cop més a renunciar a la negociació, creient treure rèdits de la seva actitud, o si, per altra banda, per part de l’oposició  hi ha la voluntat de presentar, amb claredat i convicció, un pressupost alternatiu que visualitzi que hi ha altres maneres d’emprendre la política pressupostària i també de les prioritats politiques. La partida està oberta i tothom haurà d’ensenyar les seves cartes, sobretot perquè d’aquí un any tothom haurà de comparèixer davant de la ciutadania i tothom s’haurà de fer responsable de les seves accions, dels seus plantejaments però també dels seus silencis i de les seves absències de compromís en moments difícils per la ciutat. I com ja s’aventura el pressupost del l’any 15 encara serà més difícil, el govern ja ha anunciat la liquidació patrimonial amb rebaixes dels seus immobles. Si aquesta és la voluntat política segur que ens cal una alternativa, el drama està en veure si aquesta és possible.

Tot està per fer (sembla) però no sabem, avui, si tot és possible.