Aturem la Lomce. Resistir és vèncer

D’ençà de l’aprovació de la llei d’educació, la coneguda com a LOMCE (Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa) o més planerament com la llei Wert,  per part del Congrés s’han anat succeint un continu de crítiques. Podien haver estat les lògiques critiques dels grups de l’oposició, podien haver estat crítiques tàctiques o crítiques interessades. Però la veritat és que la LOMCE ha tingut l’estrany privilegi d’unir a la comunitat educativa i obtenir la unanimitat en contra i així les crítiques han plogut de totes bandes d’aquesta comunitat educativa.  

Mobilitzacions al carrer àmplies i majoritàriament seguides, recursos sobre la seva dubtosa constitucionalitat, debats parlamentaris, però tot, tot s’ha estavellat contra la majoria absoluta del PP que s’ha mostrat monolítica però solitària, trencant el fet que històricament s’havia donat de que les lleis de l’educació havíem obtingut un suport superior al del grup que donava suport al govern de torn.

I això segueix. Per una banda el Parlament de Catalunya ha aprovat la presentació d’un recurs de constitucionalitat ja, que a l’entendre d’una sòlida majoria, tots menys el PP i Cs, hi ha aspectes que vulneren les competències que avui té la Generalitat i clarament enfrontats als principis de la Constitució i dels estatuts de Catalunya, com així ho ha assenyalat el Consell de Garanties Estatuàries. Tot plegat la llei palesa francament la  voluntat recentralitzadora per part del govern central. El recurs que ha presentat el Parlament incideix entre altres coses en el tema de les competències sobre la llengua i la capacitat que té el govern de la Generalitat en estructurar els currículums tant a els escoles com en la formació del professorat. Sobre el tema de l’avaluació que fins ara la composició de les proves les feia la Generalitat i ara es vol recuperar per part del Ministeri. Però a més de la competències hi ha la voluntat del ministeri de que les proves només es facin sobre les matèries troncals i no les específiques que són precisament les que ara la Generalitat ja hi té competència pròpia ens el seu territori. Però encara hi ha més, la Lomce vulnera els principis d’autonomia financera ja que indica a les CCAA que hauran de pagar, en el cas de Catalunya, l’escolarització d’aquells alumnes que vulguin ser educats en llengua castellana com a llengua vehicular. I més enllà del que seria l’estricte àmbit educatiu la llei redueix el papers dels Consells Escolars, avui instrument important en les decisions del centre, que acabarà essent testimonial, trencant la possibilitat de la participació , fonamental en el procés educatiu.  

Lamentar també, però, que en el mateix parlament no s’acabés aprovant, pels 72  vots en contra de CIU, PP, C’S. que el recurs d’inconstitucionalitat també agafés aspectes com la d'ensenyament religiós, la segregació per sexe a l'escola concertada i competències de Consell Escolar o Directors dels Centres. Aspectes que el dictamen del Consell de Garanties no ha considerat que vulneren l'Estatut i la Constitució, a excepció d'alguns vots particulars dels seus membres.

El front institucional doncs utilitza els seus mecanismes per frenar o almenys minimitzar l’impacte de la llei Wert també des dels sectors professionals i des de les AMPES hi ha un posicionament contrari i bel·ligerant amb la LOMCE. La campanya  Resistència activa a la LOMCE acordada pel MUCE (Marc Unitari de la Comunitat educativa) ha començat a caminar. Es tracta de treballar perquè aquells elements de la LOMCE que es consideren atemptatòries contra el model educatiu no es puguin portar a terme sense violentar en cap moment la legalitat. Caldrà un esforç col·lectiu dels centres per mantenir els projectes educatius democràtics fets amb participació de tota la comunitat i que no puguin ser alterats per la nova llei. La LOMCE no generarà cap millora del sistema educatiu, ben al contrari crearà problemes a on no n’hi ha i en aquets sentit es evident que cal seguir treballant perquè els sistema millori pel que fa al rendiment de l’alumnat i també en la formació del professorat.

Si la llei és, ja de per sí, una llei retrograda que malmet els esforços a tots els nivells que s’han fet des de fa temps, l’actitud del propi ministre, prepotent i sense cap voluntat d’arribar a acords sinó d’imposar, ha estat també un dels detonants de la protesta. Un ministre que en cap moment no ha buscat ni el debat ni el consens social ni ha fet, per descomptat, una anàlisi critica de la situació de l’escola pública avui. Ha volgut fer una llei estrictament ideològica i una llei que per la via directa  recupera per l’estat les competències, que en el seu dia i amb processos consensuats i debatuts en seu parlamentària , van ser traspassades a les comunitats. La llei per acabar-ho d’adobar arriba en un context de patiment per les retallades dels governs de Rajoy i de Mas a les escoles que malden per poder seguir treballant amb la mateixa qualitat de sempre amb menys recursos. 

L’educació és cabdal per millorar la societat i fins i tot és un instrument valuós per sortir d‘aquesta crisi i per prevenir-ne d’altres. Però la llei que vol tirar endavant el ministre Wert representa un retrocés en els avenços que col·lectivament el món educatiu havia aconseguit, s’allunya de les necessitats, reptes i objectius de l’escola d’avui i, el que és més greu, retorna a un sistema de competitivitat que segurament expulsarà a molts alumnes -els que tinguin menys possibilitats- del sistema.

Una llei hauria d’estar pensada per millorar i adequar  a la realitat el sector que vol regular. Dissortadament no és el cas d’aquesta LOMCE ja que és un retrocés en el mateix concepte d’educació i tendeix al pensament únic, que segurament és el que pretén en el fons el ministre i al Fundació FAES artífex indirecte i còmplice intel·lectual dels treball de la reforma de la llei, trencar el treball sobre la diversitat i la diferència i una recentralització i espanyolització uniformitzadora, alhora que seguirà segregant per sexe i permet, altre cop, que l’església adoctrini amb la seva moral.

Davant de tot plegat al campanya Resistència activa a la LOMCE té tot el sentit del món. Cal la unitat de tots els sectors educatius per aturar aquesta llei que, no sols atempta contra el model democràtic que hi havia al país, sinó que en el cas de Catalunya intenta canviar el model d’immersió lingüística, que fins avui, ha funcionat perfectament , amb èxit pedagògic, ense cap mena de confrontació social i amb voluntat cohesionadora.

La declaració del MUCE és molt explícita: El MUCE procurarà utilitzar tots els mitjans al seu abast per aturar l'aplicació d'aquesta llei i en cap cas renunciarà a les seves expectatives explicitades en un sistema educatiu democràtic, català, laic, cohesionador i inclusiu, coeducatiu, públic i de qualitat, que atengui la diversitat i promogui la igualtat d'oportunitats.

Resistir, aquest cop, sens dubte és vèncer  la LOMCE