Vuits, nous i cartes que no lliguen

“Tot està per fer (sembla) però no sabem, avui, si tot és possible”. Així acabàvem fa unes setmanes unes especulacions, aquí mateix a l’ “Eix-Diari”, a l’entorn del pressupost municipal que, en aquell moment, tot just s’anunciava amb la insistent , ara també reiterada, afirmació per part de l’alcaldessa de que el pressupost és una responsabilitat del govern però també  dels 25 regidors.

Té raó, però la clau està en saber quin és el pressupost que es capaç de tenir les màximes complicitats i de moment pel que llegim és que un dels possibles actors en l’aprovació sembla que s’ha retirat – segurament de manera temporal-  de la negociació per la manca de transparència en el tema de la municipalització del servei de jardineria.

En els ambient polítics es comenta que el PP es va sentir totalment molest quan desprès de demanar insistentment si hi havia algun informe sobre aquesta municipalització i, dir-se, també, insistentment que no hi era, apareix com per art d’encanteri un informe amb data del mes de gener. I lògicament aquest informe explica que per municipalitzar ara, aquest servei, cal fer pagaments importants a l’empresa, cosa que no passaria l’any vinent perquè el contracte finalitza. Per tant un dels elements estrella que presentava el govern sembla que es tambaleja i que més aviat acabaria suposant una despesa superior a l’estalvi hipotètic que es podria fer. I clar, municipalitzar el servei, aquest o d’altres – no entro en el fons de la qüestió- vol dir també preveure amortitzacions que queden per fer i preveure possibles inversions de futur. Per tant es fa difícil creure que aquesta operació representi cap estalvi per les arques municipals. La resta de grups tampoc, de moment, tenen clar que sigui un procés que es pugui fer amb l’alegria amb que sembla que el govern ho explica i defensa, tot i que la pressió dels treballadors del servei segur que es fa notar sobre els grups polítics.

Si el PP doncs sembla que abans de jugar ja ha deixat les cartes damunt la taula, PSC i IC-V amb posat damunt la taula la comparació de xifres del tancament pressupostari del 2013 i les que van presentar l’any passat com a proposta alternativa – desqualificades de manera estranyament singular amb un informe dels tècnics- i demanen al govern més serositat. L’Alcaldessa nega la major i diu que segueixen essent xifres exagerades, però els dos grups, crec que tenen raó quan expliquen amb detall d’on venien els ingressos que van pressupostar que anava més enllà de la recaptació de l’IBI. Ja sabem que la pràctica de reduir ingressos que saps que rebràs és una pràctica força habitual en la confecció  pressupostàries, et dona un coixí que desprès es pot utilitzar per tapar forats o resoldre imprevistos. De moment l’advertiment és clar ja que en els documents en que treballen des de part de l’oposició hi trobem alguna fuetada (merescuda crec) al govern : “L’any passat es va desestimar en 2 dies una proposta seriosa i sensata i la decisió del govern es va sustentar en una decisió política, avalada per un informe tècnic que només es va centrar en la partida d’ingressos de l’IBI d’anys anteriors. És per això que voldríem que aquest any l’actitud sigui més oberta i dialogant.”  Curiosament alguna de les partides que figuren en l’esborrany que presenta el govern es corresponen amb les mateixes que PSC i IC-V van presentar l’any passat en el document alternatiu. Curiós, però interessant!

Un dels altres aspectes que genera dubtes als partits de l’oposició, i per tant punt  controvertit, sobretot per l’experiència de l’any passat, és la presentació de minorar la despesa -amb la voluntat del govern de rebaixar en mig milió d’euros- en les partides de neteja. I segons manifesta el govern aquesta partida no afectarà els sous dels treballadors de l’empresa. Costa de creure, ja que recordem l’any passat en que les afirmacions eren les mateixes i va acabar tot plegat en una vaga de recollida d’escombreries. Enguany la mateixa voluntat de rebaixes, sense concretar en quins aspectes, no creiem que  l’empresa les imputi a les ja justes partides de les que poden disposar i que tenen en la contracta. No es tracta ja de si la ciutat estarà més o menys neta, ja hem vist la recent experiència del Carnaval, però es tracta de no generar un nou conflicte per una situació coneguda i de la que no crec que se’n guardi un bon record. Per tant el que cal es presentar el corresponent estudi i potser també valdria la pena tenir algun document que indiqués que l’empresa accepta aquesta rebaixa sense tocar salaris per fer-la creïble. L’any passat el govern va desautoritzar una proposta de pressupost de l’oposició amb informes de funcionaris. Avalen ara aquets mateixos funcionaris aquestes baixes que podrien ser temeràries, no sols pel servei, sinó perquè es generés un conflicte amb la concessionària?.

Però els problemes no acaben aquí. Crec que en la partida de promoció de la ciutat hi ha discrepàncies de fons i conceptuals, almenys en alguns partits que presenten xifres alternatives i es reclama molta més concreció en partides genèriques que després escapen al control dels grups politics. Encara està per veure com es configura el capítol primer, les negociacions sembla que són lentes amb els sindicats per tal de rebaixar el capítol I. Que lògicament no és tracta de rebaixar-lo sinó de traslladar el que avui és retalla a altres anys, dilatar els pagament  en el temps. Això fer-ho en un exercici no és problemàtic però anar deixant comptes pendents amb el tema de personal pot generar també problemes en els propers anys, veient però l’actitud dels sindicats, alguns podrien dir de responsabilitat i altres de plegament a la voluntat del govern, l’acord no hauria d’estar massa lluny. Però encara en temes de personal hi ha un greuge que manifesten oposició i sindicats (almenys alguns dirigents en privat) es tracta d’alguna contractació feta amb els recursos de la Diputació per pal·liar l’atur. Alguns (pocs) dirigents sindicals mostren la seva sorpresa per alguna contractació relativa a serveis jurídics que fins ara es prestaven per encàrrec a un autònom. Diuen que ara l’autònom s’ha apuntat a l’atur i l’ajuntament el contracte via pla d’ocupació amb un salari força elevat. Segurament amb la nòmina de lletrats de l’ajuntament el tema deu ser perfectament legal però estèticament sembla que “canta” una mica. Transparència, aquella de la que es vantaven des del govern, és la que ara reclamen alguns partits opositors i amb tota la raó.

De la partida d’inversions poca novetat, això sí una quantitat depenen de si s’executa la venda de patrimoni d’arranjament de carrers, que en un any pre-electoral sempre van bé. Però la migradesa de les propostes va en consonància amb la poca solidesa de la proposta i el projecte del govern per la ciutat.

En fi, que la partida segueix, sembla que no hi hagi pressa, i com diem en el títol, vuits i nous i cartes que no lliguen. L’embastat és feble i les costures patiran per encabir-hi tot el que es reclama per l’acord. L’acord pel pressupost sembla lluny encara. Tothom manifesta la disposició a arribar a acords, però en la política dir les coses només, no és argument suficient ni n’hi ha prou per confluir i posar les bases per fer l’acord possible. Les desconfiances i les reticències són encara moltes per arribar a un pressupost raonable, possible i interessant per la ciutat. Masses tacticismes i improvisació no són garantia creiem, ara per ara, perquè els que encara volen jugar la partida ho facin amb tranquil·litat i acceptant que el que tenen al davant no farà “trampes” o no juguen amb les cartes marcades.

Però ja sabem que en matèria de  política pressupostària no hi ha res impossible i per tant si avui sembla que res és possible demà pot ser precisament a l’inrevés. Potser demà ens llevem i llegim que ja hi ha acord.