La habitación oscura

Nova novel·la d’Isaac Rosa, una novel·la que s’ha volgut considerar generacional. Generacional en el sentit que els espais temporals van des del creixement econòmic de la bombolla immobiliària i l’abundància a la pendent inexorable cap el desastre que va comportar l’esclat de l’economia fictícia. Una generació confiada que va néixer i créixer en l’abundància, amb els problemes gairebé resolts i tot d’una han de despertar del somni fictici i afrontar les dificultats i la consciència de que ja no tindran un futur millor, aquell que semblava que els hi era ja garantit. Els drames personals emmarcats en el grup, en un grup que cerca l’obscuritat com una mena d’alliberament, com un manera de deixar el jo a favor del nosaltres.

Isaac Rosa és nascut a Sevilla a mitjans dels anys setanta i avui ja està considerat un dels autors més importants i rellevants de la novel·lística espanyola actual. Escriu habitualment al diari Público amb cròniques molt punyentssobre la situació actual de crisi i molt crític amb el poder establert. Col·labora amb altres publicacions de caràcter cultural i literària. Té una consolidada obra novel·lística, que va començar amb La malamemoria, i que ha estat guardonada en diverses ocasions. La seva novel·la El vano ayer va obtenir el Premi Rómulo Gallegos 2005, Premi Ojo Crítico 2004 i Premi Andalucía de la Crítica 2004 el va situar en el primer pla de la literatura espanyola. El vano ayer és una novel·la de ficció sobre fets i situacions dels darrers anys del franquisme i també les connotacions que van tenir els enfrontaments amb el règim però també entre la mateixa oposició. El país del miedo (2008), va resultar guanyadora del VIII Premi Fundación Lara. Un altra obra que va obtenir un notable ressò va ser: ¡Otra maldita novela sobre la guerra civil! (2007), que era una  reedició ampliada de la seva primera novel·la La malamemoria (1999). Han seguit després. La mano invisible (2011), i ara torna amb La habitación Oscura. Ha escrit diversos assaigs i també teatre. És un actiu blocaire sobre temes d’actualitat política.

La novel·la La Habitación oscura és una crítica a la generació que va viure amb una cert benestar sense qüestionar-se si el seu benestar era simplement un miratge o era real. D’aquesta inconsciència se’n deriva bona part de la situació de crisi però sobretot de les conseqüències tràgiques que ha portat a molta gent. Ningú creia que el drama de la crisi el podia afectar directament i aquest engany va fer que hi haguessin imprevisions i una certa voluntat de desentendre’s de la situació, pensant sempre que a un mateix no el podia afectar la situació de crisi, de pèrdua de treball i de situació de col·lapse personal, econòmic i familiar.

L’acció transcorre quan per causalitat un grup de joves es troba en una habitació i hi ha una apagada de la llum, a partir d’aquí la interacció entre ells genera tot tipus de relació, des la pràctica del sexe en una espai obscurs per tant amb un anonimat complaent fins a trobar un espai per evadir-se. Aquest situació els va agradar i van seguir, ja de manera conscient, amb aquestes trobades amb un espai que han preparat adequadament i amb absència de qualsevol llum i amb una entrada reservada al grup inicial. A través del anys les trobades van essent diverses, allò que era una pràctica habitual dels dissabtes a la nit es converteix en un espai a on cadascú hi cerca allò que necessita. Trobades furtives, espais de descans, d’aïllament, de relaxació, de tranquil·litat, d’amagar-se de si mateix i de tothom.

Els anys van passant, els protagonistes van canviant també, transiten cap a una maduresa carregada d’insatisfaccions i també d’incerteses, perquè en el seu procés de maduració ha coincidit també amb el procés de la instal·lació de la crisi que, si en principi, semblava que seria una situació de passada ràpida i que afectaria poca gent, ara s’ha vist que és diferent, la crisi és profunda i hi ha una afectació generalitzada i són il·lustratius els capítols en que un dels protagonistes, treballador de la banca, va analitzat la situació dels seus clients i veu com van mancant primer els ingressos i desprès els estalvis. La descripció d‘aquesta situació és la descripció de com la crisi ha afectat a sectors socials que mai haguessin pensat i davant de la mateixa situació les reaccions són diverses des de l’assumpció de la nova situació fins la rebel·lia i accions contra els que en principi poden semblar els causants d’aquesta crisi. Aquestes accions de rebel·lia són els que porten de manera potser desconeguda per la majoria del grup a la seva dissolució en un final certament inesperat.

D’espai de gaudi a espai gairebé de refugi. D’espai a on es socialitzen els sentiment i les relaciona a espai a on la valoració de l’individualitat va prenent pes específic.

La novel·la retrata amb tota la cruesa la situació de la generació que ha vist com s’ensorrava el món que havien creat amb el diner fàcil i amb una certa abundància. La crisi econòmica els ha portat a trobar una realitat que no havien imaginat mai. D’aquí una certa voluntat de rebel·lia però sobretot de descontent i de sorpresa sobre les formes d’actuar que són les que ben segur els han portat al fracàs generacional i a ser col·laboradors, ni que sigui per defecte, de la situació en que s’han trobat.

Interessant, amb una narració que fa que el protagonista vagi canviant en funció de al història que s’explica. El paper de les noves tecnologies i l’abús que se’n fa. En definitiva un retrat  poc complaent i poc convencional  de la generació que arriba a la quarantena amb la sensació de que no viuran amb el benestar que van conèixer i del que van gaudir.

La habitación oscura
Isaac Rosa
Col·lecció  Biblioteca Breve
Editorial Seix Barral
Barcelona, setembre 2013