Més sobre primàries: aprendre dels errors

A l‘any 1998, quan això de les primàries no estava encara generalitzat, a Vilanova vam viure unes eleccions primàries per triar el candidat el PSC a l’alcaldia en les eleccions de l’any 99. Possiblement els dos candidats, a posteriori, podrien haver expressat dubtes, presumptes disfuncions, desqualificacions i altres coses. No va ser així però també és cert que van constatar col·lectivament algunes mancances i deficiències que el sistema comportava. En el seu moment es va fer trasllat a qui corresponia per esmenar un procediment que era i ,és, encara, creiem bo. En aquell moment hi va haver diverses ciutats de Catalunya – poques certament- que es van acollir a aquell procediment.

Ha plogut molt des de llavors i el sistema de primàries s’ha obert molt més, permeten el vot a tot ciutadà que signi un document acceptant els valors socialistes i pagant un euro per contribuir a les depeses de la campanya. Les primàries òbviament pretenen tenir un caràcter de revulsiu. De trampolí per rellançar un projecte polític, de mostrar i palesar la voluntat d’obertura a la ciutadania d’un procés d’elecció de candidats, vol ser un model de regeneració dels procediments democràtics de participació i elecció de persones al sí del partit. El model que va tenir un èxit ampli va ser el del PSF. Amb l’elecció d’Hollande com a cap de cartell a les presidencials franceses que després va guanyar. En aquest model es van emmirallar els “cervellets” del socialisme català per fer unes primàries obertes. La voluntat, desprès de la esfondrada electoral de les municipals del 2011 i sobretot a Barcelona, era  trobar la manera de tensionar i mobilitzar al partit.

I certament que s’ha intentat. Però segurament un procediment que volia ser l’alternativa als processos actuals dels partits  de molts anys en l’elecció de candidat han quedat fortament tocat, no invalidat , però caldrà fer molta feina per tornar a tenir credibilitat i legitimitat en processos futurs d’eleccions primàries.

Van votar 7.415 persones i segons les informacions que han facilitat els organitzadors de la Federació de Barcelona es distribueixen en, 1.421 militants, 797 simpatitzants del partit i 5.197 ciutadans que no figuraven en els censos del PSC. El cens tancat el mateix divendres arribava fins els 21.000 possibles votants. És un participació realment baixa, però potser caldria fer-nos una certa reflexió en el sentit de ens queixem manta vegades del tancament i poca transparència dels partits, i quan es dóna una oportunitat de fer activa presència en l’elecció d’un candidat, llavors més aviat ens apartem de la participació. I evidentment el PSC també ha de fer una profunda reflexió sobre la poca participació que s’ha donat. Més enllà dels seu militants, que tampoc han brillat per la seva presència, l’intent d’arribar a una majoria de la ciutadania no s’ha aconseguit. Això sí que es preocupant de debò.

I també naturalment caldrà afrontar amb rigor aquesta ombra de dubte que ha planat sobre alguna de les participacions col·lectives que s’han donat.

Les imatges eren realment sorprenents. Les imatges de TV3 amb unes senyores pakistaneses mudades i endiumenjades per anar a votar sense tenir gaire o nul·la idea de que votaven ni a qui votaven ha servit per generar un allau de crítiques, desqualificacions i befa per part del còmics oficials del país de les primàries del partit socialista. I no sense una certa raó.

Però els que tenen una llarga experiència en estar en meses electorals podrien explicar tantes escenes com les que es van viure a Ciutat Vella en aquestes primàries, votants que van amb la foto del candidat, persones que pregunten als interventors a qui han de votar, o qui manifesta la seva intenció de votar a un determinat líder correspongui o no a l’elecció en qüestió i que dir de les llegendes urbanes, amb una certa credibilitat, del vot en determinades congregacions religioses o casals d’avis... En fi podrien estar ben distrets fent un corol·lari d’escenes semblants a la dels dissortadament famosos pakis. Crec que també, en aquests sentit, hi ha hagut crítiques hipòcrites i interessades cal deixar-ho clar.

Justifica però el que hem dit el que va passar a ciutat vella. No, rotundament no. Crec que és inexplicable, des de la voluntat de que les primàries fossin netes i que no servissin per encara atribolar més al PSC i a la seva militància. I això no es pot tancar dient que es reconeix que hi ha hagut praxis irregulars o inadequades com deia la Carme Sanmiguel, presidenta de l’autoritat electoral o deixar-ho en una anècdota com ha assenyalat el primer secretari del PSC Pere Navarro. Em sembla minimitzar un episodi que desllueix , desvirtua, i perd credibilitat allò que hauria d’haver estat emblemàtic pel PSC i hauria estat una mostra clara de que les coses es volen canviar per trobar un model molt més participatiu en la presa de decisions importants. I naturalment crec que s’hauria d’haver actuat amb molta més contundència, rapidesa i sense embuts i segurament de manera immediata en detectar aquest procediments poc edificants per garantir la legitimitat del procediment. Bé impedint determinades pràctiques, bé anul·lant desprès els resultats de la votació. Estem d’acord que potser no es va cometre cap il·legalitat, però en la política les formes també són importants i aquí les formes s’han trastocat i malmès.

Però, per aquests fets perden valor les primàries? Creiem que no. Seguirem defensant que són un bon procediment de participació i de millora dels procediments d’elecció dels candidats de qualsevol partit. Qualsevol mecanisme que ajudi a millorar  la transparència, l’obertura, a la participació al sí dels partits i les seves actuacions, serà benvinguda, ben valorada i possiblement tinguda en compte pels electors/ores i en aquest sentit el que va passar a les taules de ciutat vella amb el vot  “estrany” d’aquest col·lectiu de pakistanesos i pakistaneses  –com si fossin catalanets o d’altres comunitats- trenca amb el que hauria de ser la necessària netedat d’un procediment que hauria d’haver estat exemplar i emblemàtic, fa malbé la voluntat de molta gent que confiava en els primàries com el necessari incentiu de la militància per recuperar confiança amb el partit i també en les seves estructures.

Però més enllà de les crítiques, les necessàries, les reflexiones, les autocrítiques, les ben intencionades, les reals, les justes, les manipuladores, les hipòcrites... quedarà, lamentablement, una pesada i inevitable ombra de dubte sobre el procés i per tant sobre el mateix candidat que ha guanyat la primera volta a qui s’assenyala com el receptor d’aquest vots “estranys” i que tot fa pensar que també guanyarà la segona (escrivim abans conèixer el resultat). Perquè el que pitjor que podia passar és que un procés que hauria d’haver estat modèlic quedarà sempre tacat i sota sospita de poca claredat i netedat i per tant aquesta taca i l’ombra del dubte quedarà en el llast del candidat que hagi guanyat i aquesta taca li serà assenyalada sens dubte en el decurs de la campanya electoral de les municipals, segur! I pesarà, sens dubte, en l’ànim dels electors I s’ho haurà guanyat a pols. Ha estat un assaig, que podia haver estat un bon assaig i ha acabat amb l’ombra del dubte planant sobre el procés. Calia més claredat, transparència, i bones pràctiques i no sembla que hagi esta així. No és de rebut malmetre l’oportunitat. Llàstima, i ara convindria molt més propòsit d’esmena, aprendre la lliçó, reconeixement de l’error i preveure fer-ho millor la propera vegada.

Errors sempre n’ hi haurà, la condició humana els porta inherents, però el que caldria és que hi hagués la certesa de que l’error ha estat per un excés de confiança i no volgudament previst per afavorir determinada candidatura.

Autocrítica i a fer-ho millor!