Visca la/el Vida

Els primers dies de Juliol la ciutat viurà un esdeveniment musical en forma de festival d’una notable qualitat i transcendència. Ens referim al Vida festival, que recull em sembla, allò de bo –molt- de l’antic Faraday (potser suïcidat prematurament abans de morir d’èxit) i incorpora noves possibilitats a aquest festival. La declaració de principis del festival és prou explícit en la seva pròpia definició: “El VIDA vol donar aire a la nova cultura de l’oci, prioritzant per davant de tot el benestar del públic, fugint de les masses i garantint excel·lència en els serveis. Aquest nou concepte de festival, per a tots els públics, pretén fer encabir en un sol esdeveniment diferents disciplines artístiques al voltant de la música. Grans noms nacionals i internacionals configuraran una línia artística diferenciada i adaptada a l’entorn. El Vida, Festival Internacional de Vilanova i la Geltrú, no vol ser únicament sinònim de credibilitat artística sinó que també vol fer bandera de valors com el respecte a les persones, al medi ambient i a l’economia local”.

Ja ho veiem no es tracta només d’un festival musical sinó que cerca unes actituds de compromís amb la cultura i l’entorn.
   
El Festival Vida abans de celebrar-se ja ha aconseguit tenir un excel·lent acollida en els àmbits dels festivals i de la difusió musical del país saltant fins i tot la seva projecció més enllà dels àmbits territorial del país. Així hem pogut llegir en els diaris i en la crítica especialitzada elogis sobre el festival i el cartell que presenten aquest cop. No sóc ni expert en música, ni  segueixo amb atenció la panoràmica musical mundial però les referències que fan tant els especialistes en música com els comentaris que han anat sorgint al voltant del festival fan pensar que a la ciutat ens trobem davant d’un festivals amb unes potencialitat innegables que permetrà gaudir d’una actuacions d’alt nivell i també servirà – com ja ho ha fet fins ara- projectar la ciutat en un  moments en que cal de totes totes, i si aquesta projecció va associada  la cultura encara molt millor.

La ciutat ja havia tingut fa anys el seu espai reservat entre els festivals de referència, el FIMPTE dels anys 80 s’havia consolidat com un gran festival amb una atractiu més que notable. Desprès com tantes coses tenen la seva davallada i acaba esmorteint-se, potser no va saber repensar-se o potser vivint del èxits anteriors no n’hi ha prou. És igual. La ciutat té altres festivals de música, Manani Rock, Nova Reagge, el Tingladu, Festuc, amb objectius, organització i estructures diferents que també han consolidat una oferta musical diversa i àmplia pel que fa a estils d’alta qualitat a Vilanova i qualificat a la resta del país .

No es tracta de fer comparacions perquè qualsevol activitat cultural té la seva importància en el seu àmbit, però avui per avui no es pot negar que la projecció del Festival Vida el situa entre la mitja dotzena de gran festivals del país tot insistint un cop es que això ni desmereix ni qüestiona altres mostres de la música més actual que tenen també el seus espai entre la nòmina de festivals importants del país.

Aquest Vida neix de la iniciativa privada, amb un suport d’un nombre important de patrocinadors i naturalment també d’ajuts institucionals.
I aquí arribem al diguem-ne “problema”, sense que cregui que ho arribi a ser, deixem-ho en polèmica política d’una certa intensitat però sembla sense que la sang de moment arribi al riu.

Legítimament el grup municipal de la CUP ha fet una crítica a les aportacions que l’Ajuntament farà al Festival. Aquest grup ho xifra en 120.000. Aquesta afirmació ha estat rebatuda per la Regidora de Cultura i per les xifres aprovades pel Conveni entre l’empresa promotora, l’Ajuntament i el Consell Comarcal. Que es xifra en 18.000 euros en concepte de patrocini i diversos altres conceptes. Això comporta que el Festival ha de promocionar la marca Vilanova i al Geltrú, porta del Mediterrani (carai quina originalitat!!, perquè de portes i finestres al mediterrani n’hi deu haver la tira). Però, qui té raó?

Sembla que el quid de la qüestió és al interpretació sobre un seguit d’arranjament dels espais de la Masia i del camí que ja estaven pactats entre el Consell Comarcal i l’Ajuntament i s’han prioritzat en funció de l’oportunitat de la celebració mateix festival. No sembla malament, si ja existia un compromís fer-ho en aquest moments segurament servirà també per millorar les pròpies infraestructures del festival però quedaran també per la resta de la ciutadania que usi aquest espai i que naturalment és funció d’ells que cal actuar. I d’utilitat en té força.

En el suposat greuges ja s’entra en el terreny pantanós, discutible, llefiscós i desdibuixat del greuge comparatiu amb altres activitats de la ciutat bàsicament festives i cultural, Festa Major ,Carnaval, altres festivals.... Aquí hi ha opinions per tots els gustos però també cal dir que més enllà de la promoció associada al festival que és de difícil càlcul eh, a la ciutat hi ha un retorn d’inversió que beneficia a la mateixa ciutat. Parlar de greuges comparatius és sempre difícil, el debat de la mantequilla o els canons és eterna i encara o s’ha resolt a gust de ningú i voreja en alguns moments la temptació de entrar en el terreny d’una certa demagògia i d’una certa comparativa innecessària i fora dels mateixos paràmetres comparables. No dic que sigui el cas però alguns comentaris poden donar peu a situacions esbiaixades i confuses. Que l’administració col·labori amb una empresa privada (encara que aquesta sigui de caràcter cultural, com s’ha fet moltes vegades) i fins i tot que li doni suport amb ajuts econòmics i infraestructures està a l’ordre del dia de l’ajuntament de Vilanova i de totes les administracions del món. No és aquesta la primera vegada ni, per descomptat, serà la darrera. Però també en el discurs crític de la CUP si que hi trobo alguns elements de coincidència, es tracta d’exclusivitat dels espais per aquets festival durant cinc anys – llegeixo- impedint-hi altres festivals de la seva envergadura. Fins ara per l’exclusivitat es pagava ara veig que en el cas que ens ocupa es cobra. S’hauria d’explicar bé per part dels signataris del conveni, per ambdues parts, clar; perquè la veritat és que fa mal efecte. I també cal dir que almenys a l’administració el que aprova un ple, un altre ple ho pot rectificar.

Pot generar polèmica al Ple, pot generar posicions controvertides i fins i tot en algun moment pot ratllar l’enfrontament polític, com en tantes ocasions, però la polèmica que és bona en sí mateix no hauria d’enrarir l’ambient al voltant del festival que ara per ara té un cartell artístic   magnífic i una voluntat de moure l’ambient cultural de la ciutat, que ja li convé, uns dies. Posar-nos en el mapa dels principals concerts del País és sens dubte una oportunitat no només des de l’àmbit musical i cultural sinó també per la promoció i projecció de la ciutat en tots els seus àmbits.

Visca el/la Vida, que els retrets d’avui acabin  essent millors oportunitats i més bona feina pels propers anys.