El debat sobre la festa: un debat viu i actiu

Ja fa dies que s’ha distribuït  tot un seguit d’informacions i publicitat sobre el I Campus Joan Amades de Cultura Popular de Sant Quintí de Mediona.

Fa dies hi va haver la presentació del mateix a Sant Quintí de Mediona. En l’acte el Pol Pagès primer tinent d’alcalde de l’ajuntament, el regidor de cultura Sergi Garcia, el President de l’IEP Ramon Arnabat i el Bienve Moya director del Campus, van exposar els objectius, les oportunitats i les bases sobre el que es fonamenta aquest nou espai pel debat de la Festa al Penedès. 

El Campus es celebrarà els dies 11,12 i 13 de juliol. El divendres 11 es farà la presentació i el cap de setmana seran les jornades pròpiament dites.

Es tracta d’analitzar i explicar, repensar i projectar el model festiu del Penedès que és el model que s’ha guanyat un espai central en la cultura popular d’ençà de la recuperació de la festa en els moments de la transició democràtica.

En el projecte de “campus” hi podem llegir:

“Les comarques del Penedès i el Camp de Tarragona concentren un extens calendari festiu que al llarg de l’any s’expressa en celebracions més o menys multitudinàries i en les quals pren part la gran majoria de la societat local. En aquestes celebracions hi participen els diferents sectors de la població, des dels generacionals fins als professionals, culturals i d’esbarjo.

Observem, a més, que en les mencionades comarques aquest fenomen de la festa i la cultura popular i tradicional té una sèrie de trets excepcionals que li proporcionen un caràcter propi, arribant a conformar un model festiu singular, el qual, des de les darreries de la dècada dels anys vuitanta del passat segle, i per efecte d’haver estat la base festiva sobre la qual es reformà i conformà la moderna Festa Major de Barcelona, la Mercè, ha servit la base, també, a la conformació d’una gran majoria de festes majors de les poblacions catalanes: ens referim al model festiu conegut com el model festiu del Penedès i el Camp de Tarragona.

Conscients de la singularitat de la cultura popular de les nostres comarques, emmarcades en l’àrea geogràfica de la Catalunya Nova, i del seu model (tant d’organització com de celebració) ens proposem, sobre la base del seu estudi en detall i en extensió (musical, dramàtica, coreogràfica, social, etc.), l’organització d’unes jornades, o campus, obertes a tots aquells, particulars i professionals, que vulguin conèixer i aprofundir en aquesta singularitat del model festiu del Penedès i el Camp de Tarragona.

Per tirar endavant aquest projecte ens proposem de comptar amb l’empara acadèmica de l’Institut d’Estudis Penedesencs, i de tots aquells qui a les comarques esmentades (i fora d’elles) se sentin cridats per aquest interès.”

Sens dubte els plantejaments són prou interessant com perquè  tingui un recorregut important, esdevingui un referent en els anys a venir de la creació d’un espai de reflexió, de debat i d’innovació de la festa a les nostres contrades. Espai que hauria d’aplegar des del participants actius a la festa fins els responsables de les organitzacions i de l’administració que promouen i en ocasions ajuden a pagar, en part, les festes. I certament sempre, però més en aquest moments d’una crisi econòmica i d’un cert estancament els pressupostos, és útil repensar permanentment el model festiu perquè malgrat els moments difícils no caigui en la rutina que acaba diluint els valors ni tampoc la mort d’èxit que, a vegades, tenen els models que són referents d’una manera de fer i de sentir la festa. Ja vindran temps millors i es podrà recuperar l’esplendorositat a la que potser, massa fàcilment, ja ens havíem acostumat.

El campus té al davant el Bienve Moya, pels que estem més o menys amatents als temes de la cultura popular ens sembla un garantia de qualitat i garantia de coneixement. El Bienve Moya, Premi Nacional de Cultura Popular a l’any 2009 té una llarga trajectòria relacionada amb el món de  la cultura i ha participat activament en diversos projectes culturals de país. En el camp de la cultura popular excel·leix pel seu treball teòric i d’investigació però també per la seva participació activa en grup de balls i entremesos. Coneix doncs la festa, no només per haver-la estudiat , sinó per haver participat en la recuperació de la mateixa en el procés de recuperació de la democràcia. També la nòmina de professorat és prou notable com perquè es garanteixi un bon treball. Persones de reconeguda vàlua i tambe amb experiència en l’organització de la festa. Però si és important que el professorat tingui coneixements i experiència, no és menys important que les persones que vagin al campus hi vagin també per aportar la seva experiència, per modesta que sigui, el seus sentiments de pertinença a grups estructurats o bé simplement a cercar informació que desprès pugui ser transformada en pràctica festiva o element de transmissió entre generacions.

A moltes viles, pobles i ciutats del Penedès la “festa” és el referent més clar de l’activitat  cultural, ha esdevingut element imprescindible  que ha generat una forta cohesió social i ha enfortit els llaços de ciutadania a moltes persones. La participació activa de molts moviments associatius i entitats també li ha donat una àmplia participació, esdevenint a més de dinamització social i cívica un element important també en l’aspecte econòmic.

La festa però no es immutable, la festa necessita canvis i “aggiornamentos” i es tracta de col·lectivament, entre les persones que els interessa, reflexionar cap a on van els canvis, si cal modular-los o cal seguir l’estela del que marqui la pròpia dinàmica festiva. Cal parlar-ne i el Campus de Sant Quintí serà un bon lloc per fer-ho

La tria de Sant Quintí de Mediona com a seu del campus no és casual ni gratuïta més enllà de l’interès del seu ajuntament i hi ha un plantejament de fons i així s’explica en la presentació del projecte: “El nostre projecte, però va molt més enllà de quelcom localista o comarcal. El projecte pretén lligar el model festiu de cultura popular i tradicional del Penedès i el Camp de Tarragona amb la figura del gran folklorista català Joan Amades, i tot això dins d’un escenari propici per al folklore i dins del territori del Penedès, Sant Quintí de Mediona. La idea és enaltir la figura de Joan Amades bo i explicant la seva enorme tasca i la seva obra lligant-ho amb el folklore propi del Penedès i el Camp de Tarragona que, no oblidem, ha esdevingut el model de prestigi que la majoria del país s’ha fet seu. A més a més, hi ha la coincidència que Joan Amades estava casat amb una quintinenca i que, tot i no viure-hi de manera fixa, hi va passar grans etapes de la seva vida i va conèixer a la perfecció la Festa Major de Sant Quintí. Això també fa que els vilatans de Sant Quintí siguin coneixedors de la figura de Joan Amades…”

En definitiva la iniciativa del Campus Joan Amades de Cultura Popular de Sant Quintí de Mediona neix amb la clara voluntat de ser un espai de reflexió,d’ innovació i ganes de gaudir de la festa.