Escola d'Estiu: una herència que obliga

Però aquesta convocatòria d’enguany té una certa ressonància històrica ja que enguany, 2104, es commemora el centenari de les primeres trobades de mestres a l’estiu organitzades per la Mancomunitat de Catalunya a través de les Converses Pedagògiques que són l’embrió de les actuals Escoles d’Estiu.

Els mestres dels MRP del Garraf i del Baix Penedès sentint-se’n hereus d’aquelles converses volen actualitzar els missatges. Ho tenen clar quan en el pròleg del programa de les activitat d’aquesta escola d’Estiu diuen que:

Ens sentim hereus de les converses pedagògiques que promogué la Mancomunitat a l’any 1914 que donaren lloc més endavant a les Escoles d’Estiu.
Ens sentim hereus de la feina feta pels mestres “els primers ciutadans de la república” a les escoles republicanes.
En sentim hereus de la feina feta per moltes persones a les escoles al llarg dels anys.
Ens sentim continuadors de la feina que van començar als anys seixanta companys nostres al territori.
En sentim hereus del pòsit de feina de trenta sis escoles d’estiu.
Venim orgullosos de lluny, sí.
Però com diu el poeta hem d’anar més lluny. Volem anar més lluny.....
L’escola d’estiu ha esdevingut un espai per la reflexió sobre la necessitat de la renovació pedagògica en moments de dificultats socials i amb un canvis a la societat que posen en perill la necessària cohesió.
Avui doncs amb una motxilla ben carregada però amb voluntat de seguir avançant us convoquem novament a Saifores per seguir treballant per seguir millorant l’Escola i potenciant la participació i implicació de tota al comunitat educativa per seguir construint aquella escola per la que fa anys seguim treballant.
Volem anar més lluny però ja en sentim també plegats una mica més “ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,” com diu el poeta.
Rics d’experiències, sentiments, aprenentatges, coneixements, relacions però som conscients que encara no s’ha acabat la feina i la seguirem fent. L’Escola i el País encara ho requereixen.

Certament la Mancomunitat de Catalunya va fer una tasca notable, excel·lent en moltes matèries i també en el camp educatiu, la famosa frase de cap poble, per petit que sigui, sense escola, biblioteca i telèfon, ja assenyalava quin volia ser l’objectiu, estendre l’educació i la cultura i obrir-se la món. Evidentment va ser una tasca gegantina però almenys en matèria educativa va ser prou fonamentada per bastir uns sistema educatiu que va trencar els motlles del moment i va situar a Catalunya en l’avantguarda dels països que van iniciar una profunda renovació pedagògica a les ja velles i corcades estructures escolars.

L’historiador de l’educació Jordi Monés Pujol-Busquest  assenyala que cap allà el 1903 un seguit de mestres gironins es troben per treballar conjuntament mètodes de manualitats. Però serà quan la mancomunitat pren els regnes de l’educació que de manera pautada i estructurada al 1914 es fa la primera escola d’estiu, l’historiador diu: “Serà durant el període de la Mancomunitat de Catalunya que s’organitzaran, a Barcelona, promogudes pel Consell d’Investigació Pedagògica de la Diputació Provincial, unes trobades per posar els mestres en contacte amb noves idees i procediments d’ensenyança. Eren espais de formació i, també, de relació, d’intercanvi. La riquesa formativa i humana d’aquestes trobades era innegable.

S’obrien nous horitzons, es coneixien noves experiències, es practicaven metodologies noves, etc., i es parlava de la realitat de l’escola, dels camins per renovar-la. L’intercanvi d’experiències escolars i els nous plantejaments educatius establerts per la Mancomunitat varen marcar una fita en la renovació pedagògica dels mestres públics.”

Un altre historiador, en Salomó Marqués, també explica els inicis de l’escola d’estiu: ”L'Escola d'Estiu aplegava, durant l'època de vacances, gent interessada per la problemàtica educativa, generalment mestres, amb la intenció de: - reciclar els mestres, sobretot de comarques, per a eixugar les deficiències de llur formació acadèmica i introduir-los a les concepcions de la nova pedagogia, que acabaria derivant cap al moviment de l'Escola Nova. Hom tractava, també, d'integrar el cos social, és a dir tots els grups potencialment interessats en les qüestions educatives, en la reforma pedagògica”.

HI  ha una coincidència en el que diuen els experts, les escoles d’estiu van néixer amb voluntat de formar, intercanviar experiències, renovar i integrar a les persones interessades en la transformació de l’escola. Aquest objectius, cent anys més tard són perfectament compatibles, és més, són els que avui encara sustenten l’organització de les escoles d’estiu.

És evident que d’ençà de la Mancomunitat ha plogut molt, han passat molts anys i l’escola ha evolucionat i ha canvia molt, per bé, certament, però encara cal seguir batallant per renovar-la, millorar-la, experimentar i intercanviar.

Per tant, temps diferents i objectius també diferents però usant els mateixos instruments.

Sempre s’ha dit que les Escoles d’Estiu són un oasis després d’un curs escolar per debatre sobre món educatiu i la mateixa escola sense la pressió del dia a dia, dels currículums, de veure com superar les retallades del govern de Mas, de com esquivar la llei Werd... un cop acabat el curs és un bon moment per seguir uns quants dies en una formació diferent, amb voluntat d’aprendre i transmetre les pròpies experiències de compartir projectes i innovacions de socialitzar els èxits didàctics i per altra banda també de compartir aquells aspectes que encara ens grinyolen dels procediments.

Les comparacions històriques no són massa vàlides, les escoles de l’any 1914 i els professionals tenien unes mancances brutals, no hi havia escoles a arreu ni els professorat podia arribar a tot arreu, cent anys més tard l’escola és present a tots els pobles o mancomunada entre pobles propers, el professorat està molt més preparat i té molts més recursos. Però, tot plegat, amb un futur més que dubtós pel que fa a la qualitat si segueixen les retallades. La distància és enorme però el que es manté és la voluntat d’una majoria del professorat ,que al marge del seu disgust o desengany amb els governs de torn, segueixen creient que val la pena tenir uns dies per seguir reflexionant i tenint objectius clars per seguir millorant l’escola i més ara que està amenaçada en la seva funció de garantir una formació que permeti la cohesió social i la formació de futurs ciutadans.

Estem vivint temps de crisi, en temps de retallades inexplicables i inexplicades masses vegades en el camp educatiu, els MRP del Garraf i el Baix  Penedès volen refermar el compromís adquirit fa trenta sis anys i, en aquest l’any del centenari de les escoles d’estiu que es celebrarà a Bellaterra el proper 5 de juliol, ho fan organitzant l’escola d’estiu però també deixant clar quin és el seu posicionament respecte a la situació del moment que viu l’escola. Dèiem fa uns anys que potser caldria retornar a l’èpica altra vegada per salvar a l’escola i els mestres, sense voler convertir-se en herois de res, sí que hauran  de demostrar, altra vegada, que malgrat els inconvenients, els volguts legalment i els conjunturals, la majoria del professorat vol mantenir i millorar l’escola pública del nostre país. La feina està, encara, en molts fronts però també en escoles d’estiu plenes i, com sempre, amb un treball fruitós.

Saifores pot marcar el camí, en temps carregats de dificultats, per reprendre amb més força que mai el combat per l’escola pública que fa més trenta anys que va començar.