De despropòsit en despropòsit … "y tiro porque me toca"

Per tant ,a més de tot el que hem dit hi afegirem i recordarem una de les crítiques més lúcides sobre la llei que en va fer l’ex-conseller Joan Manuel del Pozo, una veu més que autoritzada, en un magnífic article LOMCE: de la ideologia a l’ideologisme. Publicat al diari "El Periódico". 28.05.13. Diu, Del Pozo

“Però on l’ideologisme es descara és en la professió de fe mercantil de la primera línia del preàmbul del projecte de llei. Els preàmbuls no són d’aplicació directa, però expressen allò que és més important de la llei, és a dir, la seva ànima , el seu sentit genuí. Doncs bé, comença dient que «l’educació és el motor que promou la competitivitat de l’economia i el nivell de prosperitat d’un país», un trist frontispici d’una reforma educativa –¡ no econòmica o laboral!–. És increïble que això vingui del partit que ha fet de la Constitució un baluard inexpugnable, perquè també la concepció constitucional de l’objecte o la finalitat de l’educació és atacada per aquells que diuen que en són els grans defensors. L’article 27 de la llei diu al seu punt 2: «L’educació tindrà per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals».

Canviar la prioritat de l’objecte personalitzador de l’educació per la de l’objecte mercantil és un gran frau d’aquest ideologisme intolerable, i evidentment no és una qüestió menor: perquè dels principis dels preàmbuls neixen derivades concretes com anar contra matèries de pensament crític –com la Filosofia o l’Educació per a la Ciutadania–, com l’abús competencial en l’establiment i el control de programacions i avaluacions –les revàlides generals– i especialment el menyspreu de l’equitat i la inclusió que es respira en una gran part dels canvis proposats. El ministre del conjunt mor a mans de d’ideòleg compulsiu d’una part.”

Però ara, amb l’aplicació dels decrets que va traient el ministre, ja es començaran a notar les seves nefastes conseqüències. El seu ideologisme. Ara ja comença a veure’s clarament aquest ideologisme esbiaixat que el ministre i la seva gent vol implementar a través de la llei. Una mostra clara és el que va aprovar el Consell de Ministres fa ben poc. Així va ser el passat 11 de juliol.

Com cada divendres després del Consell de Ministres es va fer la compareixença dels ministres que tenien temes “importants a explicar” i aquest cop li ha tocat a Wert sortir a explicar un més del seus despropòsits Va explicar que «El Ministeri d’Educació ha fixat en 6.057 euros la compensació per a les famílies que escolaritzin els fills en centres privats per estudiar en castellà. Una despesa que assumirà inicialment el Ministeri i que posteriorment anirà a càrrec del Govern de la Generalitat.» Aquesta decisió s’inclou en la disposició addicional 38 de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE).

Aquesta xifra que pagarà l’estat als pares que hagin triat l’opció de fer l’ensenyament en castellà i hagin d’optar a una plaça en una altra escola diferent de la que li pertocaria, inclou fins i tot manutenció i desplaçaments per si fos el cas. Després es descomptarà dels recursos que s’hagin de destinar a la Generalitat des de l’estat, ho faran per rescabalar-se d’aquesta despesa i segons ells per garantir la igualtat.

Vaja, que entre tots els ciutadans i ciutadanes del país pagarem la despesa de l’espanyolització en termes lingüístics de determinats alumnes del nostre país quan la demanda d’aquestes característiques, no sols és molt minoritària, sinó que ja es pot fer aplicant mesures molts més barates i molts més integradores 

Possiblement la xifra deu ser l’adequada però el tema estar en saber si hi haurà alguna escola que faci l’oferta exclusivament en castellà. De moment les escoles privades del país, segueixen i seguiran la Llei Catalana d’Educació que és molt clara al respecte.

Per tant el Sr. Wert haurà de trobar altres solucions al problema que ell, només ell, i la seva obsessió malaltissa contra l’ensenyament del i en català ha creat.

La seva creuada contra la immersió avança un pas més fins i tot contra el que li recomanava el Consell d’Estat que no veia prou justificades en la llei els mesures que ara prendrà.

El mateix ministre va dir que “que la mesura és temporal i limitada, i que respon a la necessitat de garantir l'ús del castellà com a llengua vehicular”.

Garantir l’ús vehicular del castellà ja és fa, com hem dit, i qui ho demana ja té la seva possibilitat sense la despesa exagerada que ara caldrà fer i en les escoles públiques d’aquest país sense necessitat de treure l’alumnat del seu entorn natural. L’experiència de les classes personalitzades a l’alumnat demandant de castellà es cobrien perfectament i també amb suficients garanties d’èxit.

El cas a la inversa, és a dir els pares del País Valencià que vulguin escolarització en català o valencià tindran els mateixes oportunitats? Se’ls garantiran els sis mil euros per poder anar a una escola en català / valencià?. Aquí sembla que hi ha dubtes.

El ministeri considera que s’han de donar  tres condicions perquè l’oferta sigui adjudicable: que no hi hagi oferta pública d'ensenyament en castellà, que els pares hagin sol·licitat una plaça que respongui a aquesta naturalesa i que l'alumne s'hagi matriculat en un centre privat que tingui el castellà com a llengua vehicular «en una proporció raonable amb l'ensenyament ofert en la llengua cooficial».

I quina és la proporció raonable?
Qui fixa aquesta proporció? Amb quins criteris?.

Ja hem vist, amb una cert enuig com desprès de les darreres sentències sobre el 25 % de castellà en matèries avaluables calia enviar els materials pedagògics al jutjat per justificar el compliment de la sentència.

Realment inqualificable. Humiliant professionalment. 

La consellera ja ha manifestat que recorrerà aquest decret al Constitucional (només faltaria) perquè afecta al finançament del país i és realment vergonyós. Però més enllà del que pugui significar des d’una perspectiva econòmica que tot plegat pot ser la xocolata del lloro, el més greu és que una proposta com aquesta tendeix en l’imaginari del PP a establir una doble xarxa educativa, la catalana i la castellana. Aquest doble xarxa va ser rebutjada, amb un excel·lent criteri, després d’un debat que també va ser molt positiu, per pràctica unanimitat durant el procés de la construcció de l’escola pública catalana en considerar que l’escola era un element prou important en la cohesió social del país. La doble xarxa en el moment en que es trobava la nostra societat hagués produït una fractura lingüística que hagués derivat possiblement en conflictes, que sortosament no s’han produït, malgrat alguns ho hagin intentant manta vegades. Ara el PP a través d’aquestes normes i decrets pretén crear un problema a on no existeix ni ha existit mai. Vegis el que passa al País Valencià o a les Illes, on la seva majoria absoluta ha portat la imposició de normes que afecten directament al sistema lingüístic.

Estaria bé que el ministre Wert llegís l’article Preocupante normalidad del catalán de Jordi Matas, publicat al diari El País, el passat diumenge. La seva conclusió que es va demostrant al llarg de l’article és que: La Encuesta de Usos Lingüísticos muestra que en Cataluña el uso social del castellano sigue siendo muy superior.

I és significatiu el paràgraf destinat als usos lingüístics a l’escola:

“El catalán se usa más con los compañeros de estudio”. Efectivamente, el 43% de la población que está cursando estudios utiliza el catalán para relacionarse con sus compañeros, mientras que el resto usa el castellano (31%), ambas lenguas por igual (17%) u otras lenguas (8%). Pero en los demás ámbitos (amistades, vecinos, compañeros de trabajo o notas personales), el predominio del castellano es notorio (con diferencias respecto al catalán que rozan los 30 puntos); y también se utiliza mucho más el castellano en casi todo lo relacionado con el consumo y los servicios (pequeño y gran comercio, bancos, médicos o Administración del Estado). El catalán solo se usa más que el castellano en la Administración de la Generalitat y en la local.

Wert pretén amb la seva llei i ara amb el decret fer més creixent la minva de la llengua catalana en la relació usual entre la ciutadania... En definitiva espanyolitzar Catalunya.

Però si amb això no en té prou (i sembla que no) ara pretén que per poder signar el conveni per rebre els recursos per implementar la llei en la Formació Professional bàsica s’hagi de fer elogis de la llei incloent-hi en el text del conveni alguna de les parts que van recórrer algunes comunitats davant el Constitucional “La llei pretén fer front als principals problemes detectats en el sistema educatiu espanyol. (...) Els estudis internacionals posen de manifest que els països que han millorat de forma relativament ràpida la qualitat dels seus sistemes educatius han implantant mesures relacionades amb la simplificació del currículum».

La llei no sols no farà front als problemes detectats al sistema educatiu espanyol sinó que en crearà alguns més.... al temps!