La llibreria ambulant

En un clàssic xinès del segle XI, Relat des de la meva cabana, el seu autor, el poeta Kamo no Choomei, hi escriu: Per comprendre el món actual, l’hem de comparar amb el món anterior. Així, doncs, en un temps de tants canvis d’hàbits culturals com el que estem vivint, amb llibreries que tanquen i altres que obren o es reinventen en un esforç titànic per continuar sent vehicles de cultura, resulta pertinent la lectura d’un altre clàssic: La llibreria ambulant (Viena Edicions), de l’escriptor nordamericà Christopher Morley (1890-1957), ara publicada en la traducció de Dolors Udina.

La trama és senzilla: Roger Mifflin és un llibreter ambulant que trobant-se ja en l’edat del ‘mezzo del caminn’, en el punt d’inici de la novel.la vol retornar al seu Brooklyn natal per escriure unes memòries personals, però també literàries. No en va, a més de ser un venedor eficaç (i un home d’acció, com es comprova en el transcurs de la novel.la) és un home culte i reflexiu.

Qui explica, però, la història del llibreter ambulant, és a dir, la veu narradora de la novel.la de Morley, no és Mifflin sinó la senyoreta Harriet McGill, una dona també a la ratlla dels quaranta anys que, en un cop de rauxa i atrapada per la intuïció que la vida pot ser viscuda d’una altra forma, decideix acceptar l’oferta del llibreter Mifflin i comprar el seu petit negoci sobre rodes i sortir així de la seva monòtona vida de grangera. L’aventura està assegurada, tot al llarg de les pàgines de La llibreria ambulant, ja que a una peripècia li segueix una altra, fent d’aquest relat un recorregut ben dinàmic.

Salvant les distàncies culturals, temporals i d’estil narratiu, aquest relat es podria emparentar amb el relat autobiogràfic i redactat a manera de monòleg interior, A la carretera, de Jack Kerouac, membre fundador de la Beat Generation. Com en A la carretera, en La llibreria ambulant, tant el camí com el mitjà de transport es constitueixen en elements fonamentals per al desenvolupament de la història. En més d’una ocasió, l’escriptora improvisada, Harriet McGill (que inspirada per un sufragisme instintiu s’autodetermina i emprèn camí per deslligar-se del seu germà amb el qual conviu a la granja), es refereix als atractius que té aquesta vida de rodamon (com ara una vivència més directa del paisatge i dels elements atmosfèrics), malgrat els inconvenients de trobar-se amb malfactors com en els temps de lladres de camins.

Però hi ha més, en aquesta història relatada de manera pintoresca i amb un llenguatge de to popular. Una aventura que havia començat com una simple diversió o com un caprici s’havia convertit ara en l’essència de la vida, escriu Harriet a la seva narració. En efecte. A part de constituir-se en un al.legat a favor de la lectura com a finestra oberta a altres mons, i a favor de la cultura de la qual els llibres són vehicle, La llibreria ambulant de Christopher Morley és una metàfora del viatge vital dels dos protagonistes. Arquetips de la parella humana, a poc a poc van construint una intimitat afectiva i complicitat intel.lectual emparats en la calidesa del Parnàs, el carro ambulant ple de llibres, i que, sigui com sigui, acaba sent casa seva. Imprescindibles per dur a terme aquest viatge-aixopluc en el Parnàs són l’euga Peg, i Bock, el gos, animals de treball, de guarda i també de companyia, cadascun amb una intel.ligència que es mostra precisa, útil i estimable en la història.

Des que naixem fins que morim, els humans som éssers ambulants, éssers en trànsit (o en exili de l’Edèn, com es diu a la Bíblia). Aleshores sembla que es tracta d’aprendre a viure de manera confortable amb el que som i tenim. Mentrestant, en aquest camí d’aprenentatge sempre ens trobem ‘al fil de la navalla’ (metàfora de la fràgil condició humana), tot parafrejant el títol de la novel.la que Somerset Maughan (escriptor contemporani de Christopher Morley) va publicar el 1944. Un llibre que el llibreter ambulant Mifflin potser també hauria recomanat en una de les seves abrandades prèdiques en benefici de la lectura, activitat que obre les portes a una comprensió més profunda i plural de la realitat.