Històries amagades

Un instint de recerca de la veritat ens empeny encara que sapiguem que mai no la podrem atènyer del tot. La nostra ha estat una generació a la qual se li ha ocultat moltes coses. A l’escola mai no ens van explicar la història de Catalunya, per exemple, i molt menys encara ens van explicar cap visió del món que no fos l’espanyola nacionalcatòlica. Monolingües i monomentals, ens volien! No se n’han sortit. Perquè ens hem entestat a saber què va dur els nostres pares i avis a enfrontar-se en una guerra civil les ferides de la qual encara estan tan mal tancades.

També hem volgut explorar, la curiositat és gran, la idiosincràsia dels mons que van quedar esclafats en aquella contesa: idees republicanes, àcrates, d’esquerres, liberals, catalanistes. I mons amb imaginaris propis com ara el laïcisme, l’espiritisme, l’esperantisme, el vegetarianisme, l’orientalisme, el pacifisme, l’antropologia i religions comparades, el surrealisme, etc., que ja havien fet un bon tros de camí en aquells anys trenta a Europa, i que aquí van quedar interromputs. En un món globalitzat, que ha eixamplat tants horitzons mentals, a nosaltres aquells mons dels nostres pares i avis ens resulten veïns dels que nosaltres mateixos hem viscut en directe, a peu de carrer: contracultura, hippisme, maig del 68, feminisme, ecumenisme, ecologisme, implantació d’ONG’S, descobertes psicològiques, científiques i antropològiques de nova fornada, noves visions de les religions i de les tradicions espirituals… etc.   

Llegint Aurora Bertrana, escriptora de llibres que avui serien tan poc complaents amb statu quo com Paradisos perduts i El Marroc sensual i fanàtic, vaig tenir coneixement que l’autora catalana havia pertangut a un d’aquells mons amb imaginari propi que també va quedar trinxat després de la guerra fratricida: la maçoneria, paraula que en èpoques franquistes ens hauria cremat als llavis com el mateix foc de l’infern. La persecució de Franco va ser homicida: molts maçons van morir afusellats pel sol fet de ser-ho.

Aprofitant que havíem de consultar uns documents relacionats amb la guerra civil i la postguerra immediata, a finals d’agost del 2012 vam viatjar a Salamanca per visitar el Archivo General de la Guerra Civil, on també hi ha la documentació maçònica incautada pels vencedors. No són gaire amables. Els funcionaris han de mostrar els papers que se’ls demana (per cert: encara ens en deuen un gavadal), però ho fan amb cara de pomes agres. Acabada la recerca, l’últim dia vaig demanar pels documents maçònics. Vaig haver d’aplicar-me a fons perquè lògicament no sabia com buscar el que volia buscar, i l’ajut per part dels arxivers inexistent. Aquí tens les capses, un fotimer sense ordre ni concert, i ja t’espavilaràs. Vaig tenir sort. Després d’unes quantes hores de recerca, vaig confirmar la pertinença d’Aurora Bertrana i Salazar a la maçoneria. Figura en el cens de la Gran Lògia Regional Catalana Balear. Per facilitar properes recerques, anoto les dades de l’arxiu: 740 – A – 6.

Sabem de coses tan llunyanes culturalment parlant com són la medicina xinesa o l’ayurvèdica, o la pràctica de la meditació zen o del tai-xi. Però, ¿què sabem de la maçoneria o francmaçoneria, una escola de formació integral de la persona sorgida del cor mateix de la nostra tradició espiritual i humanista d’Occident com ho va ser l’orde del Temple, per exemple? Quant a la seva història i fonaments, tenim els treballs ben documentats de l’historiador Pere Sànchez Ferré i els del jesuïta José Antonio Ferrer Benimeli. Però potser no s’han llegit gaire perquè encara hi ha un gran silenci al voltant d’aquest orde, segurament fruit d’un prejudici social alimentat per l’acusació franquista envers els seus enemics, tots sota el paraïgua de contubernio judeomasónico, i per una Església que l’ha vist com un enemic del dogma catòlic (cal dir que els moviments simbolista i modernista també van ser considerats pecaminosos per l’Església). Tot plegat ha fet forat en l’imaginari col.lectiu.

Auspiciat pel Memorial Democràtic (que ha reconstruït tants camins del nostre passat recent que havien quedat obturats), i per pal.liar la ignorància històrica de la maçoneria pel que fa a la seva implantació al territori català, Josep Sànchez Cervelló i Quim Vendrell Moreno han escrit el llibre Gran Lògia de Catalunya. Orígens, consolidació i repressió franquista. Una història vigent (Arola editors). En aquest treball donen fe de la trajectòria d’aquesta Gran Lògia (n’hi ha d’altres) des dels inicis fins ara, amb la interrupció de la guerra civil i la repressió franquista.

Amb voluntat didàctica, els autors també introdueixen la filosofia que inspira la maçoneria en general, tot definint-la amb els mots de Ferrer Benimeli: La francmaçoneria es pot considerar, des del seu naixement, com una escola de formació humana que, abandonats completament els ensenyaments tècnics de la construcció [els antics francmaçons eren els constructors de les catedrals], es transforma en una societat cosmopolita que acull homes i dones de diferents llengües, cultures, religions, races i conviccions polítiques, però que coincideixen en el desig comú de perfeccionar-se mitjançant una simbologia mística o racional, i de donar ajut a través de la filantropia i l’educació.

A Europa, a més del franquisme, règims totalitaris com el nazisme i el comunisme van prohibir i perseguir la francmaçoneria per lliurepensadora. Aquesta escola de formació humana integral, holística, que contempla  la dimensió espiritual de la persona, té com a lemes la tríada il.lustrada de la revolució francesa: llibertat, igualtat i fraternitat. Valors maçònics han inspirat artistes i escriptors com Goethe, Mozart, Beethoven, Listz, Kipling, Wilde, Collodi, Twain, Quasimodo, Chagall, Mucha, Sorolla… així com personatges rellevants en el seu àmbit com Fleming, Monturiol, Cerdà, Armstrong, i polítics com José Martí, Prim, Washington, Churchill… la llista és llarga, es pot consultar a Internet.

Al segle XIX, a Vilanova i la Geltrú vam tenir un maçó de gran nivell: l’escriptor i polític don Víctor Balaguer, que va llegar a la ciutat una institució cultural modèlica: la Biblioteca-Museu que porta el seu nom. Val la pena visitar-la per conèixer més a fons aquesta institució i l’aspiració a l’enaltiment dels éssers humans amb què va ser fundada.