Retornar a les aules

Com ja és habitual el 15 de  setembre les portes de les escoles s’obriran per iniciar el curs escolar. Els equips de mestres ja fa dies, des del dia 1, que treballen.

Cal que tot estigui a punt; preparar programacions, treballar els currículums, preveure els horaris, reunions, sessions formatives.. però per damunt de tot, que tot estigui a punt per quan l’alumnat entri de nou a  les aules i es retrobi amb el professorat i amb els amics i companys, que tot vagi sobre rodes .

Els pares i mares avis i àvies ja estaven al límit de la seva resistència, esperaven amb candeletes que les aules obrissin. Tot plegat, les litúrgies i els rituals, es repeteix, llevar-se d’hora altra vegada, fer la fotografia del primer dia del curs que fornirà desprès una corrua on es podrà advertir els canvis que ha tingut el nen o nena, pensar en el material escolar, gratar-se la butxaca amb els llibres, fer mans i mànigues per quadrar l’horari laboral i escolar... En fi res que no sàpiguen els que tenen fills o files en edat escolar o els que ja ho han superat pel inexorable pas del temps.

Nous curs i vells problemes que tornen a posar-se d’actualitat. I també  tornar a recuperar alguna de les velles polèmiques en que l’estat s’entesta en crear a l’entorn d l’ensenyament de les llengües.

Recorden Wert dient que pagarà 6000 € l’any per l’alumnat que vulgues escolaritzar-se en llengua castellana i no ho podés fer en la seva escola habitual.

Doncs ja tenim les xifres de tot plegat

Bé doncs ara que els números del proper curs s’han conegut amb una detallada exposició per part de la Consellera la sensació que tant soroll per tant poca “xixa” és clarament d’un oportunisme que banalitza la funció educativa i que crea un cert enfrontament. Perquè davant una família que ha provocat que s’hagi de fer un percentatge d’hores i continguts en castellà n’ hi ha 24 que no ho volen. Calia arribar a aquestes situacions?.

A Catalunya el proper curs hi haurà una mica més d’un milió i mig d’alumnes en l’educació primària i secundària, hi ha hagut un augment de prop de deu mil alumnes respecte a l’any anterior. Cert és que si ho agaféssim per etapes hi ha pujades i baixades en els trams educatius diversos, però en el global aquestes xifres són positives respecte a l’any anterior. En el batibull de xifres dels escolars catalans però destaquen les 40 famílies que han demanat l’educació en llengua castellana d’acord amb la llei Wert. 40 entre un milió mig, fan que el percentatge sigui gairebé insignificant. I naturalment malgrat la insignificança cal donar-hi resposta amb respecte i amb voluntat de resoldre la situació tot garantint els drets i garantint per damunt de tot la qualitat educativa de tot l’alumnat. Però el sistema actual, sense la necessitat de la llei Wert, està prou preparat per donar cobertura i educació i satisfacció a aquestes quaranta famílies i aquesta afirmació no és gratuïta està avalada per experts lingüistes de tot el món que han lloat el model català d’immersió però el que és més importants per l’èxit acadèmic des de fa molts anys. I l’experiència també ha garantit els canvis que mica en mica s’han anat adoptant des de la professionalitat i des del coneixement de l’entorn i la situació en els possibles desnivells dels usos lingüístics.  .

La xifra final de la demanda d’educació en llengua castellana desmenteix doncs el suposat “problema” que volen fer veure des del Ministeri i d’alguns sectors vinculats a grups que fa anys es mouen en els entorn de reclamar un ús del castellà desmesurat respecte a la situació real del país i del que a fa a les llengües a les escoles. Però mentre la màquina judicial segueix dictant resolucions que imposen el 25 % de castellà. Ara s’han conegut tres nous casos i sembla que encara n’hi ha pendants d’altres que poden fer variar pels fets consumats al voluntat del món educatiu.

Si s’apliqués el barem que fixa Wert, la Generalitat per via del descompte que li farà l’estat hauria d’aplicar 240.000€ a  resoldre un suposat “problema” que el mateix Ministeri i concretament Wert ha creat pel que fa a les llengües. La pregunta és que és podria fer en el mateix camp educatiu amb 240.000€.

I ho diem perquè els sistema educatiu avui ja pot donar resposta adequada a la demanda de les famílies en matèria lingüística. Potser no masses coses es podrien fer però usant un punt de demagògia imaginem que unes quantes beques per menjadors (ara que hi ha dissortadament un demanda extraordinària. El càlcul ens portaria a dir que en podrien ser 40.000 beques al cent per cent) o de llibres es podrien donar per comptes d’anar a, suposadament, resoldre un problema que ni existeix i que si realment existís es resoldria de manera correcta en els mateixes escoles sense necessitat ni d’haver de pagar recursos suplementaris ni de treure l’alumnat del seus entorn i desplaçar-los.

I evidentment encara queda per resoldre l’embolic que va causar la sentència que obligava a algunes escoles  impartir el 25% del seu currículum en llengua castellana. Sembla que de les cinc que inicialment es va trobar fent currículums nous per imperatiu legal només en queden dues ja que a les altres l’alumnat en aquesta situació o bé ha acabat el cicle o han anat a  altres escoles. Però ja veurem si el problema subsisteix en les noves escoles que els acullen o no. Però el problema de fons que és la ingerència dels jutges en un tema estrictament educatiu pot tornar a reproduir-se com ja hem dit a tres noves escoles i encara queden algunes sentències per dictar però vist el que hem vist ja sabem del pal del que aniran i es poden donar situacions semblants a les ja viscudes. I ara caldrà en aquestes escoles afectades per les decisions judicials variar el currículum en menys d’una setmana, amb els problemes que això comporta.
 
Comença doncs un nou curs i un cop més amb els vells problemes, alguns derivats de les polítiques recentralitzadores del govern Rajoy però altres (plantilles, substitucions, escassetat de beques, minves en els recursos d’educació especial..... ) són propis de la política de retallades en educació del govern català.

Però malgrat tot, res trencarà l’il·lusió d’aquest primer dia de curs, res farà que la disposició dels professionals pal·lien en part (i no saben fins quan ho podran fer, perquè la situació desgasta) el dèficit que els darrers cursos s’han anat acumulant que fan perillar la qualitat educativa del país que s’havia situat en un estàndards molt més que acceptables.  

Enguany també és el primer de l’aplicació de la Llei Wert. En matèria curricular s’ha sortejat amb èxit divers algunes de les imposicions que es fan però malgrat això la llei afectarà a la gestió democràtica dels centres i es perdrà la corresponsabilitat dels estaments de l’escola en la seva dinàmica  de presa de decisions i amb la pèrdua d’alguns drets de les famílies en la gestió dels centres la qualitat del concepte “pública” de l’escola se’n pot ressentir de manera permanent.

Però insistim, el curs començarà, per l’administració segur que dirà que amb normalitat però en la realitat dels centres no serà amb normalitat malgrat l’esforç compartit que farà que ho sembli.

Caldrà, sens dubte seguir mobilitzant-se i no caure en una lamentable rutina esterilitzant.