Nos vemos allá arriba

Novel·la guanyadora del Premi Goncourt de l’any 2013, que sembla que va voler anticipar-se a la commemoració del centenari de la Gran Guerra. No és un novel·la de guerra ni potser sobre la guerra sinó de les seves conseqüències i com les reaccions dels humans venen condicionades per les afectacions que han sofert en els moments de les batalles i la dificultat que tenen alguns soldats d’adaptar-se a la realitat de la postguerra. Molts esperaven reconeixement i obtenen indiferència. 

Un dels protagonistes fa la següent reflexió “Con la distancia, con la paz y su ristra de calamidades, determinados periodos en el frente se le antojaban instantes tranquilos, casi felices, y cuando miraba la cabeza de caballo, el agujero del obús casi se transformaba en un refugio deseable...”

Curiosament el Goncourt premia altre cop una novel·la que va lligada a les guerres que ha sostingut l’estat francès en aquest segle, a l’any 2102 va guanyar Jérôme Ferrari amb la novel·la “El sermó de la caiguda de Roma” i el 2011 va resultat guardonada “L’Art francès de la guerra” d'Alexis Jenni. Sembla que França vol recuperar la seva memòria bèl·lica a través de la literatura.

Pierre Lemaitre va néixer a París escriptor i guionista ha treballat impartint classes de literatura a col·lectius específics. És autor de novel·les negres que han estat molt premiades i també molt populars. Ha estat guardonat en diverses ocasions per aquestes novel·les, com el Le Point o el Livre de Poche. Ha estat traduït a diversos idiomes i la seva obra Cadres Noirs va ser  adaptada al cine en 2012.

En aquesta novel·la Lemaitre varia radicalment d’estil i ens endinsem en una novel·la d’una enorme cruesa i duresa. Allunyada dels registres de la literatura negra es mou entre l’humor i la crueltat, entre l’estafa i l’honestedat. És la narració d’uns temps convulsos que van afectar molta gent però per damunt de tot als que van patir les conseqüències de la barbaritat de la guerra.

La novel·la apareix quan s’estan preparant els actes del centenari de la Primera Guerra Mundial. És un relat en que, a més de viure la guerra brutal en els trinxeres, es fixa en com aquells soldats que al llarg de quatre anys es baten en combats realment bàrbars retornen a la seva vida civil i tenen molts problemes per inserir-se de nou a la societat. Desolació, traumes, incapacitat per relacionar-se amb normalitat, fins i tot van trobar una cert rebuig per part d’una societat que volia passar pàgina i una manera de fer-ho era oblidant a aquells que els podia recordar el fracàs col·lectiu de la guerra.

Albert Maillard y Edouard Péricourt són els protagonistes d’aquesta història. En el curs del darrer combat quan ja l’armistici és pràcticament una realitat un tinent ambiciós i sense escrúpols, Aulnay Pradelle, orquestra una maniobra per fer-se valer com oficial amb  traïdoria per llançar les seves tropes per conquerir una cota defensada pels alemanys. Els dos protagonistes són testimonis de la maniobra de l’oficial i alhora són ferits pel foc dels alemanys i per un intent del mateix tinent de fer-los desaparèixer.

Ferits tos dos es salven de la mort per l’esforç d’un d’ells l’Edouard que aconsegueix treure de sota terra el seu company però alhora ell mateix es ferit perdent bona part del rostre, fet que li marcarà la vida, rescatats són conduits a un hospital de campanya i més endavant traslladats a París.

Retornen a la vida civil, mentre l’Edouard que té una família rica no vol tornar a casa seva i ha canviat d’identitat l’Albert es rebutjat per la seva antiga novia i tots dos viuen de manera precària, gairebé en la pobresa. Edouard tancat a casa i dibuixant imatges de la guerra i Albert amb diversos oficis sense cap futur. Han esdevingut uns antiherois que finalment poden sobreviure perquè l’Albert aconsegueix treballar en el banc del pare de l’Edouard amagant la relació que té amb el fill.
Albert i Edouard conviuen i es crea una certa dependència entre ells, l’Albert ha d’aconseguir morfina pel seu company per alliberar-lo dels dolors que pateix per les ferides. Van sorgint diversos personatges prou interessant, com la germana i pare de l’Edouard o la nena, la Louise, que jugarà un paper molt important per fer recuperar d’alguna manera un cert sentit a la vida de l’Edouard amb les seves màscares. O el funcionari que amb la seva tossuderia descobreix l’estafa de l’antic Tinent.

A partir d’aquí ordeixen una espectacular estafa a través de la perícia artística de l’Edouard que ofereix a tots els municipis monuments funeraris als herois de la guerra. Paral·lelament es torna a creuar a les seves vides el tinent d’Aulnay Pradelle, casat amb una germana de l’Edouard i també intentat una estafa a l’entorn de la recuperació dels cadàvers dels soldats francesos morts en els camps de batalla.

La  novel·la narra sense cap mena de pudor com neixen uns especuladors capitalistes que aconsegueixen lucrar-se de manera descarada al voltant de dels desastres de la guerra.

És una narració de contrastos per una banda les descripcions de la pròpia guerra i les seves conseqüències que es brutal i sense concessions però per altra banda l’humor i la ironia són presents també en la manera com es van desenvolupant els fets i amb un final en que es podria dir que gairebé tot acaba confluint.

Entre la ficció i la realitat, ens dibuixa el difícil reton dels soldats que desprès de sobreviure a les trinxeres van haver de sobreviure a la indiferència, quan no l’hostilitat, de la societat a la que havien defensat.

Novel·la de gran qualitat, impressionat en alguns moments, intriga, amors, honestedat, falsedats, ingredient tots ells que ben barrejats donen una mescla impagable.

Lectura més que interessant.

Nos vemos allá arriba
Pierre Lemaitre
Col. Narrativa
Editorial Salamandra
Barcelona, 2014