Ja hi ha taxes. Hi haurà pressupost?

El govern municipal de CiU pretenia fixar que el passat el 3 de novembre fos la data del Ple de l’Ajuntament per l’aprovació de les taxes i els impostos municipals, que són el primer pas de cara a l’elaboració del Pressupost municipal pel 2015.

El desig no es va complir i finalment l’oposició va aconseguir guanyar temps, retardar el Ple fins el dia 10. Aquest primer pols semblava que portaria a un debat molt més intens del que finalment s’ha produït i en el ple corresponent del passat dia 10 doncs, les taxes es van aprovar amb lleugeres modificacions fruit de les negociacions que a darrera hora van fer els grups polítics.

Tot i així cap altre grup va votar-hi a favor. L’abstenció del PSC, ICV, i PP, va permetre que el primer pas dels propers pressupostos es formalitzés.

Assenyalar de passada i com és conegut que el 2015 és any electoral (veure’m quantes eleccions hi ha).
Però segur que el 24 de maig d’aquest any, 2015, hi haurà eleccions municipals.

I com es propi dels manuals de la política, diguem-ne, electoralista, sense cap mena de sentit pejoratiu, la voluntat del govern es “congelar” les contribucions que la ciutadania aporten a les arques municipals de cara a l’any vinent. Totes menys el subministrament d’aigua que cada any segurament anirà pujant tot i que el consum sigui el mateix, els cànons diversos i les altres tarifes associades faran disparar el cost de l’aigua; i l’IBI també variarà ja que té unes apujades ja previstes i repartides en el temps, això sí hi ha diverses bonificacions noves. Però després de tants anys electorals ja no cola com a element electoralista la congelació impositiva, que han practicat tots els governs. La política fiscal es mesura pel que s’ha fet al llarg dels quatre anys del mandat.

Llegim el que el Govern Municipal assenyala sobre la congelació dels “impostos municipals” i les prioritats que marcaran les bonificacions que es mantindran van en la línia d’incentivar la creació d’ocupació i incentivar també l’activitat turística comercial i industrial. Res a dir, ben al contrari, són prou importants aquestes incentivacions que ajudin a generar moviment econòmic, però per mantenir-les s’hauria d’explicar alguns dels resultat que hagin estat positius perquè tampoc convé massa anar reduint els ingressos a l’Ajuntament. Si s’han demostrat eficaces aquestes ajudes doncs molt bé, però amb manca d’aquestes informacions concretes poden acabar semblant unes bonificacions excessivament interessades a determinats sectors. Cal reconèixer doncs que es marquen uns objectius i unes prioritats, que, cal dir també, que són els que ja s’han manifestat en altres exercicis per això caldria objectivar el resultat d’anteriors bonificacions i ajudes per veure si realment han aconseguit l’objectiu de millorar la competitivitat desitjada. 

Fer el pressupostos no serà fàcil. Mai ho és per les tensions en les demandes de les regidories però enguany encara més perquè els ingressos de l’estat no milloraran sensiblement encara, podria, això sí, a través de crèdit a interessos menys abusius dels que la banca avui cobra, rebaixar el nivell de diners a retornar. Els ingressos per llicències de construcció possiblement millorin si atenem a la demanda que va creixent lentament i que denota una certa recuperació del mercat immobiliari, lluny però del que havia generat en temps passats. Però si la part de l’aportació via fiscalitat pròpia, es més baixa respecte a l’any passat o es manté en els mateixes xifres difícilment es podran confegir uns pressupostos amb el mínim de garanties de ser uns pressupostos que ajudin a la recuperació. Caldria veure la previsió que fa el govern de la liquidació de l’actual pressupost i el nivell de compliment dels ingressos. Així doncs que avui s’hagi ja aprovat al fiscalitat no pressuposa que tinguem pressupostos per l’any vinent ja que el govern pot perfectament anar passant fins arribar a les eleccions i desprès ja serà un altre moment polític potser amb més facilitat o amb més necessitat de fer-lo, potser amb majories més sòlides. Potser.

Ho hem comentat altres vegades; segurament la congelació de la fiscalitat és una bona mesura però també creiem que aquesta no es pot generalitzar. El criteri de qui més té i guanya pagui més ens sembla un criteri força lògic si el que es vol amb els pressupostos és fer un exercici de tendir a la igualtat i a uns serveis que tinguin un marcat accent social. Per tant segurament ara els pressupostos haurien de tenir una capacitat de que en la partida d’ingressos i no sols per la via de les bonificacions hauria de tenir nivells impositius diversos en funció de les rendes dels contribuents. I lògicament la distribució dels mateixos en les despeses pressupostades haurien d’anar també amb prioritats clarament socials. Generalitzar les bonificacions és pervertir el sistema si no ens atenem a la correspondència entre els ingressos i la contribució al comú.

Possiblement en el darrer any del mandat congelar els impostos, a més d’una certa mesura de cara a la galeria és també una estratègia per evitar que els altres grups municipals no hi votin en contra i garantir que el primer pas per uns pressupostos, que desprès es faran o no, s’hagi fet.

En el debat el govern va acceptar algunes mesures destinades a noves bonificacions que li demandaven els diversos grups, l’acceptació li va garantir unes abstencions que li han permès sortir ben parat  del primer pas del pressupostos. En el debat  el representant de les CUP va fer una interessant intervenció reclamant que taxes i pressupost formin part del mateix debat. Perquè les taxes tenen conseqüències sobre els pressupostos. Té tota al raó i tota la lògica però també és cert que el termini fixat legalment per l’aprovació de les taxes i impostos municipals fa que moltes vegades això sigui força difícil en mancar algunes informacions sobre la liquidació dels comptes de l’any anterior. Possiblement es fan forces modificacions sobre les normatives de funcionament dels ajuntaments, potser aquesta tindria molt més sentit que d’altres.   

El govern municipal doncs ja ha fet el primer pas i en fer la proposta de “congelació” ha situat en els grups de l’oposició la responsabilitat de fer  propostes que facin pujades raonables però interessants des de l’òptica de la recaptació i per tant altres grups que es facin co-responsables davant l’electorat d’una pujada per petita que sigui. En definitiva diluir, difuminar i distribuir responsabilitats entre altres grups per trobar també hipotètics aliats a l’hora de fer els pressupost. Cap grup però ha assumit el repte-trampa que el govern llençava.

Entrarem en la dinàmica preelectoral i en aquest context és fa difícil pensar que el govern estigui en condicions de presentar uns pressupostos difícils. L’Ajuntament pot funcionar perfectament amb una prorroga pressupostària i esperar al resultat de les municipals per fer-ne un de nou. No seria la primera vegada ni tanmateix seria la darrera.

Però seria interessant que en el l’hipotètic debat dels comptes pel 2015 es comencessin a perfilar les propostes que desprès es faran com a reclam electoral.

Interessant sí, però ens sembla que poc realista.