Teresa de Jesús, doctora

L’escriptora irlandesa Kate O’Brien (1897-1974), l’any 1951 va publicar una biografia de Teresa de Jesús des d’una visió molt personal. Fa poc que s’ha editat la traducció d’aquest llibre de lectura recomanable al castellà, i que fa tan de bon llegir: Teresa de Ávila (Vaso Roto, maig 2014).

Explica Kate O’Brien que el motiu d’escriure aquesta biografia breu de la santa d’Àvila és la fascinació que li provocava la seva figura: un arquetip de dona forta, amb caràcter, fora del comú, genial, i que coneixem amb el nom de Teresa d’Àvila, o Teresa de Jesús.

Teresa d’Àvila va néixer l’any 1515 i va morir l’any 1582. Aquest proper 2015 se celebraran, doncs, els 500 anys del seu naixement. Hi haurà festa grossa a l’orde dels carmelites descalços. I també a l’Església en general, tot i les reticències, no a fer-la santa, que això va esdevenir-se l’any 1622, sinó a concedir-li oficialment el títol de Doctora de l’Església Universal. Dic oficialment perquè durant segles, i per aclamació popular, ja s’anomenava a Teresa de Jesús, Doctora Mística.

Al respecte, els que tinguin la meva edat o semblant, és possible que recordin un fet sense precedents, tal com recull en el seu treball El Doctorado de Santa Teresa de Jesús y las tierras de Lérida, Antonio Mª Parramón y Doll, Conseller de Número de l’Institut d’Estudis Ilerdencs: Pablo VI, el domingo 27 de septiembre de 1970, proclamó a la Santa española Teresa de Jesús, Doctora de la Iglesia Universal. Es la primera mujer que ostenta oficialmente este glorioso título, otorgado a varones tan eximios como estos, i la llista inclou 31 noms de sants, comptant Joan de la Creu, contemporani de Teresa d’Àvila i, en certa manera, deixeble seu.

‘Obstat sexus’ havia estat la resposta negativa de Pius XI tot al llarg i molt documentat suplicatori que l’any 1923 el llavors bisbe d’Àvila, el Doctor Plá y Deniel, li va presentar demanant-li la declaració que avui, respondiendo a los signos de los tiempos -com escriu Parramón- ha colmado de júbilo a la Iglesia y ha sido hecha, acaso, con la intención de dar estado de gracia a la promoción de la mujer y de ‘subrayar a la vez la complementariedad entre vida contemplativa y vida apostólica’, pues en la Santa se dieron en grado eminente…

Sens dubte. En la biografia de Teresa d’Àvila, o Teresa de Jesús, l’escriptora Kate O’Brien parla sense embuts que som davant d’una dona singular, extraordinària, genial, i que la seva escriptura brillant i a vegades tan transcendentalment meravellosa –així ho escriu O’Brien- ens ha deixat un testimoni de la vida viscuda per un geni.

La genialitat no té sexe, com no en té la bondat o la santedat, per posar el focus en Teresa de Jesús. El ‘veto’ de l’Església a proclamar-la Doctora era simplement pel fet de ser dona, tot i haver reconegut el mestratge i nodriment per a l’ànima d’una escriptura de tan alt nivell –teològic, místic i literari-, com la de la monja andariega.

Això no obstant, l’autoritat de la seva poesia i prosa sublims no són per a tots els públics –diu Kate O’Brien. Certament llegir Teresa de Jesús no és fàcil. Amb tot, una personalitat genial com Teresa de Jesús sempre va trobar la manera de casar transcendència i  quotidianitat, i instruir de la forma que ella ho va fer en els seus escrits destinats a les seves filles espirituals. Per exemple quan dóna consells en la manera de cultivar l’ànima com si fos un hort, amb els seus processos de sembra, rec i poda d’herbes dolentes, i això tothom ho entén. D’aquí ve que, hàbil en la creació de metàfores, i tot i el seu castellà antic, de l’època, en l’actualitat Teresa de Jesús pot ser llegida com aliment, com pa de vida espiritual, avui dia que, amb un món de valors tan economicistes i materialistes, n’anem tan prims.