Octavio Paz i Juana Inés de la Cruz

En la nostra estada, l’any 2000, a la Feria Internacional del Libro de Guadalajara, Mèxic, vaig comprar una reedició de Sor Juana Inés de la Cruz. Las Trampas de la Fe (Fondo de Cultura Económica, 1991), un dels assaigs més rellevants del poeta Octavio Paz, mort el 1998 i nascut el 1914, motiu pel qual aquest any s’ha celebrat el centenari del seu naixement.

Diu Octavio Paz en el seu pròleg que quan ell va començar a escriure, cap al 1930, la poesia de sor Juana Inés de la Cruz (1648-1695) ja havia deixat de ser una reliquia històrica per convertir-se en un text viu. Una cosa així està passant ara i aquí amb els textos de Teresa de Jesús, un cop superat per part del públic el segrest que de la santa en va fer el nacionalcatolicisme, i la migrada visió que es pot tenir del misticisme i de la vida espiritual com a camí de coneixement. Teresa i Juana Inés són dones de bandera més enllà de la seva condició de monges i escriptores de nivell.

A Mèxic s’han escrit i s’escriuen moltes pàgines sobre Juana Inés de la Cruz, sobretot després de llegir la que ella mateixa considerava la seva millor obra, i l’única, diu ella, que va escriure pel seu gust: Primero Sueño. Aquesta obra enigmàtica va ser escrita a partir d’un eclipse de lluna. Segons els treballs recents de l’investigar Américo Larralde, sor Juana Inés de la Cruz, a més de tenir coneixements teològics, sabia astrologia i astronomia. La monja, doncs, més enllà d’escriure un text de gran imaginació creativa, va basar-lo en els seus coneixements científics i teològics, adquirits de manera autodidacta. Les universitats estaven vetades a les dones a Nova España, com des d’aquí s’anomenava aleshores Mèxic, però també estaven vetades a la metròpoli!

L’assaig que sobre Juana Inés de la Cruz va elaborar Octavio Paz va trigar anys a escriur’s. Cap al 1976 tenia enllestides les tres primeres parts. Després, durant alguns anys, res. Va estar a punt d’abandonar el projecte. Finalment el va reemprendre i va acabar el seu treball el 1981. El va editar el 1982 sota la seducció del personatge, com diu el mateix escriptor. Certament sor Juana Inés de la Cruz desperta una gran atracció intel.lectual. La seva vida i la seva obra, tan estudiada, encara reserva misteris que poden apassionar els erudits, però també els poetes, i Octavio Paz era una cosa i l’altra.

L’enigma de sor Juana Inés de la Cruz –tradueixo del pròleg de Paz- és molts enigmes: els de la vida i els de l’obra. És clar que hi ha una relació entre la vida i l’obra d’un escriptor, però aquesta relació mai no és simple. La vida no explica completament l’obra i l’obra tampoc no explica la vida. Entre una i l’altra hi ha una zona buida, una fenedura. Hi ha alguna cosa que és en l’obra i que no està en la vida de l’autor; aquesta cosa és el que s’anomena creació o invenció artística i literària. El poeta, l’escriptor, és l’om que sí que dóna peres. Qui millor que Octavio Paz per saber-ho!

Sor Juana Inés de la Cruz va defensar la llibertat de pensar, tot i que això la va enfrontar amb l’autoritat. Teològicament en l’estela de Nicolau de Cusa i de Giordano Bruno, al llibre d’Octavio Paz podem llegir un capítol, al meu parer interessantíssim, titulat La madre Juana i la deessa Isis. Isis és un dels noms de la saviesa, o de la Gnosi, com sabem. Enllaçant amb la tradició hermètica d’Egipte, en Isis, un arquetip de mare universal, conflueixen la saviesa pagana i la revelació bíblica, com escriu Octavio Paz. La mare Juana Inés insinúa, sense dir-ho expressament, que això que anomenem esperit també és femení i que s’expressa també en el femení… No ha d’estranyar que les autoritats eclesiàstiques la consideressin herètica i que l’obliguessin a retractar-se. Però Juana Inés de la Cruz tenia raó.