La confluència parcial de la diàspora socialista

Ara fa dos anys vaig participar en la sessió fundacional de NEcat a Sitges, aquí mateix en vaig fer una crònica farcida amb alguns elements d’opinió. Escrivia llavors: “Ambició política no en falta però ara caldrà demostrar que el projecte no es fruit de l’entelèquia d’un quants, ni una unió d’una colla de “rebotats” d’altres partits i que fragmenta encara més l’esquerra sinó que hi ha capacitat de fer, de construir una alternativa que generi més complicitats entre els esquerres polítiques, si la ciutadania ho valora com un projecte positiu plausible i amb capacitat de tornar a engrescar a la gent en la política i avançarà cap a transformacions socials que mantinguin, i millorin la cohesió social i que l’horitzó nacional s’ampliï.”

Avui podria dir el mateix en el naixement de MES. Estem al mateix punt? Segurament no.

En aquest dos anys Necat ha anat fent un treball interessant de formalitzar propostes polítiques i ha estat capaç de concórrer a les urnes en els passades eleccions europees amb ERC i situar a Estrasburg al seu element més visible Ernest Maragall.

No tinc clar que hagi augmentat substancialment la seva militància ni que avui sigui un referent en l’esquerra nacional catalana, un embrió segurament sí, però encara hi ha camí per recórrer en la refundació d’una esquerra socialista de caire sobiranista.

I ara amb al seva fusió amb Moviment Catalunya per donar MES, s’ha cremat una altra etapa. Cal dir i ser justos amb Necat que sempre van dir que naixien amb la voluntat de fer de pal de paller del que podria ser el naixement d’un socialisme d’estricta obediència catalana, ara sembla que ja s’ha fet un pas més. No serà el darrer pas perquè encara la diàspora no està reunida sota el mateix paraigües ideològic ni nominal.

La compareixença pública de representants dels dos moviments, Jordi Martí, Pia Bosch, Pere Almeda, i Roser Casamitjana en nom de Moviment Catalunya i Necat posaven cares a aquesta nova formació que diumenge dia 30 va fer la seva presentació en societat, i el proper mes de gener es coneixeran el noms i sabrem les línies principals del seu projecte, però que de moment ja han assenyalat, que simplificant, estaria pel sí i sí i no descarten algunes coalicions amb ERC i altres forces de cara a les municipals. Ara queda tot el procés constitutiu amb el debat de les ponències polítiques i l’elecció de la direcció que haurà de començar a treballar per esdevenir una clara alternativa catalanista i socialista en les properes comtesses electorals i també per aprofundir en la consolidació de l’ocupació de l’espai polític que volen assolir en l’espectre divers de l’esquerra nacional. Perquè hi ha espai a l’esquerra i la gran oportunitat està en oferir alternatives creïbles i demostrables i que apaivaguin en part la crisi, almenys en allò que des de Catalunya podem fer amb els nostres competències que són moltes, en favor de millorar la situació de la ciutadania.

No es tracta només de gestionar la crisi sinó anar transformant aquells aspectes que ens hi ha abocat i fer-ho des de la transparència des de dintre i cap a fora i sabent interpretar en cada moment aquelles demandes que la societat fa als seus instruments de participació democràtica que cada cop han de ser més i millors per aconseguir una millor i més sòlida cohesió social i una clara voluntat d’avançar en el nostre dret a decidir el que volem ser col·lectivament. I aquesta voluntat s’ha pogut expressar, de manera imperfecte si es vol, el passat 9-N i això també hauria d’assenyalar el full de ruta a seguir en l’àmbit nacional. MES de moment aplega independentistes, federalistes i confederalistes però seguirà la voluntat majoritària del país, afirmen.

MES que es defineix com una organització que aplega "socialistes catalanistes compromesos amb la construcció d'un país més just, més inclusiu, més solidari, més eficient i més sostenible", i consideren que aquest objectiu que només es pot assumir assolint "l'autogovern ple" a través de la construcció d'una "Catalunya estat". Com a declaració ja ens val però caldrà veure com segueixen els passos per portar-ho a l’acció.

Però encara no hi són tots en aquest reagrupament de la diàspora post-psc.

Per una banda hi ha Avancem que sembla meditar la decisió que han de prendre, de moment aparenta que la relació amb ERC és prou bona com per pensar que cercaran una formula com la Necat a les europees de cara a les properes eleccions. Malgrat que Avancem ha participat en el procés de fusió de MES sembla que a darrera hora no li ha acabat de fer el pes el fet de que encara alguns impulsors de MES segueixen mantenint el carnet del PSC i tampoc voldria que el reguitzell de noms il·lustres de l’antic PSC suposi una llosa per la propera formació política i impedeixi el relleu generacional. I per l'altra banda hi ha en Toni Comin que ha passat de ser el referent del federalisme, amb la fe dels conversos, a lloar i cantar les excel·lències de l’independentisme, vaja com si ho fos de tota al vida, la seva Catalunya, socialisme i llibertat també està en l’orbita d’ERC, i el mateix Comin forma part de la Comissió Assessora del partit republicà i ara per ara no està clar la seva integració a MES per refundar el socialisme d’obediència nacional.

Encara que imperfecte doncs la unitat de la diàspora del PSC comença a prendre forma i caldrà veure el fons ideològic que abraça segur que no estarà llunys els referents del socialisme democràtic i catalanista que té malgrat ara no ho sembli una tradició tant antiga com la d’ERC.

L’esquerra catalana sortosament ha tingut sempre i  té un ventall ampli, divers i necessariament matisat en funció dels accents concrets i el matisos estratègics que cada força política d’esquerres posa en l’espai que ocupa. L’espectre polític de l’esquerra nacional pot tenir diversitat de propostes i d’ofertes. I naturalment quan sorgeix una altra força d’esquerres apareix l’incògnita de si tindrà l’espai suficient per poder bastir el seu projecte amb possibilitat de tenir incidència en la societat i força suficient per poder aportar el seu programa i les seves idees com un element que sigui transformador de la societat i per tant tingui la utilitat que hom reclama d’una organització política, o bé acabarà essent un fragment més d’aquest trencaclosques de difícil conjunció que avui és l’esquerra nacional a Catalunya.

Moviment d'Esquerres explica en el  manifest que han fet públic en el moment de la fusió que no es repetiran “errors propis dels partits dels quals hem format part o que hem votat”. Això és una interessant declaració però que sobre el paper és fàcil de dir però a la pràctica difícil de complir. Expectatives ara moltes, després ja veurem I proposen tres grans principis: la igualtat, la ciutadania i la solidaritat com aspectes claus en la refundació del socialisme de base catalanista.

I en la qüestió nacional però persisteixen algunes ambigüitats o potser millor matisos, mentre creuen sense embuts que Catalunya és un subjecte polític i per tant amb la necessitat d’esdevenir estat, no acaben de definir amb claredat quin és l’objectiu d’estat, independent, federal, confederal. Això permet aixoplugar sota un mateix paraigües opcions que en funció de com evolucionin les “coses politiques” es puguin adaptar a la realitat de cada moment i de cada circumstància. 

El calendari no els és propici; si es convoquen eleccions ho tindran magre per tenir el projecte a punt i amb prou solidesa electoral per afrontar-ho amb una certa garantia de mínim èxit. També cal que deixin clar si de veritat volen lluitar per l’espai socialdemòcrata al panorama polític català i aquesta és una feina dura i que necessita treball constant. Ara si neixen amb voluntat de fer de crossa d’altres partits per cobrir determinat flancs a l’esquerra, no crec que tinguin massa futur i no se si val la pena que comencin ja ara a fer un partit o bé s’integrin en la força avui majoritària de l’esquerra.

Genera esperança la seva compareixença pública però ara caldrà fer la feina més silenciosa, més interna per bastir un projecte capaç d’aglutinar la diàspora socialista mancada d’un lideratge nacional i social ben clar i d’un projecte que deixi al marge personalisme i sumi amb voluntat de pas a pas fer-se un espai potent i necessari en el panorama polític català.

Puc repetir amb MES el que vaig dir quan va néixer Necat i ara amb més força: ”El néixer és sempre un esforç, cal ara no malmetre’l, de la capacitat de generar complicitats, de cercar les interseccions possibles i els creuaments que es puguin l’esforç servirà perquè MES (aquí fa dos anys havia escrit Necat) es quedi entre nosaltres i esdevingui una esperançadora i engrescadora  realitat. Tant de bo l’esperança d’una nova esquerra nacional no s’estronqui”

Bona feina i que no decebin els esperances , potser petites, que  han generat.