Eva de les mil llunes

Aquest passat 10 de desembre del 2014 es va presentar a Montornès del Vallès Eva de les mil llunes, un llibre d’artista de Rosa Cortés, artista plàstica de llarg recorregut i que durant més de dues dècades ha estat molt vinculada a aquesta població com a tècnica de cultura de l’Ajuntament. La publicació inclou uns poemes meus inspirats en les seves imatges vigoroses i tan plenes de significat transcendent. Aquest treball creatiu de Rosa Cortés és fruit de la superació dels estralls que causa un càncer. L’edició trilingüe català/castellà/anglès ha estat a càrrec d’Ònix Editor, i s’ha pogut dur a terme gràcies als mecenes que han col.laborat a través de Verkami. Gràcies a tots ells. Acompanyo Eva de les mil llunes amb un text titulat: La creació artística: entre el fràgil i el sublim, que reprodueixo a continuació:
    
Neixen del més profund de la nostra humanitat els motius que ens duen a la creació artística. Humanitat de carn i sang, però amb un instint que busca l’extraordinari en l’ordinari. Aquesta força d’ordre espiritual ens tiba i busca eixamplar els límits del cos i de la ment en una altra mena de vida que sap perquè n’ha tingut el besllum. Vida sublimada que ens depassa perquè sorgeix de la Font primordial que anima la creació sencera.

Un trasbals físic o un daltabaix anímic ens pot enviar al Hades de la malaltia i el dolor, o a l’anorreament estèril. Però contràriament al que es pugui pensar, el Hades, en tant que estança interior, és un lloc –un atanor en termes alquímics- d’on es pot sortir transformat.

Una imatge poderosa s’alça de l’imaginari col.lectiu per explicar aquesta transformació o transfiguració en diverses fases: la lluna. En el seu diccionari de símbols, diu Juan Eduardo Cirlot que els visionaris veuen les coses amb llum lunar, (llum d’argent que, d’altra banda, s’associa al femení de l’existència).

La via lunar és la via de la intuïció, la imaginació, la màgia. Sens dubte, l’artista es constitueix en un visionari, un imaginatiu, un mag, un alquimista.     

Aquest llibre que teniu a les mans, Eva de les mil llunes, és fruit de la transmutació del dolor a través de la ‘via lunar’ per part de Rosa Cortés. Com explica la mateixa artista en el seu text revelador, ha visitat el Hades, i mitjançant la seva experiència dolosa se n’ha amarat completament.

Però d’aquest Hades, viscut també com una matriu nodridora de vida ‘altra’, l’autora n’ha sortit amb la consciència de la seva humanitat fràgil, però també amb la determinació, humaníssima, de voler concretar en formes d’art tot allò sublim que som capaços de viure.

La conjunció del fràgil i del sublim de la naturalesa humana transformats o transfigurats en obra d’art ha estat el motor d’inspiració dels poemes que hi caminen en paral.lel en un diàleg sostingut. Els humans som éssers relacionals i creixem en la relació.

Quan realitzem una obra d’art tenim la sensació que aixequem el vel que la cobria. I és que la creació artística, el seu misteri, s’obre en camins adreçats a la comprensió de l’essencial de l’existència: l’amor, l’amistat, la comprensió solidària, la companyonia. I això és el que s’ha viscut. En primer lloc, a través de la col.laboració creativa entre l’artista plàstica i el fotògraf. Més tard, en franca sinergia, s’hi ha incorporat la poeta.

Convertir les experiències vitals en formes sensibles d’art pot ser una necessitat, i sovint ho és per a la majoria de creadors. Però a vegades, perquè no dir-ho, s’hi afegeix el desig d’agrair a la Vida el fet extraordinari de viure. Des d’aquí, i amb aquest treball conjunt com a ofrena, us invitem a celebrar-ho, a compartir-ho.