2015, eleccions, eleccions, i eleccions...

Comença el cicle novament, primer les eleccions municipals i autonòmiques en els territoris del règim general autonòmic, a la tardor o potser ja entrats a l’hivern del mateix 2015 les eleccions generals a Corts i queda per veure quan es celebren les eleccions catalanes.

Si les dues primeres són segures, les catalanes estan encara a l’aire i sense que es pugui assegurar que es faran com tampoc es pot assegurar que no es faran. Ja sabem que és competència exclusiva del President convocar però fins ara ens semblava que més aviat que tard –algú ja parlava del mes de març- tindríem eleccions al Parlament de Catalunya (ordinàries, plebiscitàries, constituents....i bla, bla, bla..) però ara sembla que la possibilitat s’esvaeix donat que la condició que posava el President per avançar-les de moment no s’ha complert, de moment no hi ha llista unitària. I per tant si aquest acord no arriba (i és imprevisible dir-ho perquè els temps polítics evolucionen de manera vertiginosa). Sembla, sembla diem que hi ha una certa voluntat d’allargar-les i situar-les més enllà de les municipals, cosa que disgusta a alguns alcaldes que creient que les del Parlament seria una mena de passeig sobiranista que podria arrossegar-los en l’onada victoriosa també als ajuntaments.

Quan escrivim aquestes notes encara no hi ha acord per avançar les eleccions catalanes, per tant tenim com a primer esgraó en aquest mena d’escala electoral les eleccions municipals. Al nostre territori es presenten interessants i obertes. El recordatori dels darrers resultats electorals, les Europees, donava una victòria a ERC, però difícilment creiem es traslladarà mimèticament a les municipals. Ja ho veurem. De moment hem vist canvis significatius dels caps de llista de les principals formacions avui representades. A Vilanova només CiU repetirà cap de llista, per tant veurem si els canvis de candidats tenen un pes en l’electorat de primar els canvis o el valor afegit de tenir l’alcaldia dóna avantatge a CiU. I al panorama conegut potser caldrà afegir-hi altres possibles candidatures fins ara no concretades però amb possibilitats de que emergeixin, Ciutadans, recollirà algun regidor que va sortir del PP?. Hi haurà les candidatures independents de les anteriors municipals? Els de Podem, que van fent cercles, tindran capacitat de presentar una llista amb solvència?. Mica en mica s’anirà coneixent com queda estructurat el mapa electoral, desprès els resultats ja seran una altra cosa. Ja que difícilment aquestes candidatures poden obtenir resultats espectaculars si fem cas de l’històric de resultats en unes eleccions municipals. Però vaja en política no res no està escrit i la sorpresa salta quan menys t’ho esperes

I es nota molt que ha començat el procés electoral perquè sovinteja aquella necessitat de singularitzar-se per deixar-se veure més que al llarg del temps transcorregut d’ençà les darreres municipals. Anar a tot arreu, opinar de tot i passejar-se de manera omnipresent a on hi hagi més de mitja dotzena de persones. I si a i més hi afegim que molts dels candidats –alguns d’ells però, amb llarga presència a l’ajuntament-  són nous doncs encara cal visualitzar-se més perquè almenys la cara sigui coneguda, desprès quan arribi el temps de les propostes ja la valorem la resta.

Aquesta necessitar de ser presents arreu i la pròpia estratègia de la pre campanya fa pujar la tensió entre les forces polítiques i qualsevol paraula o acció pot ser interpretada com la voluntat d’afeblir al contrari més que defensar la legítima posició. Cal ara emergir en mig de la monotonia que masses vegades tenalla la nostra política municipal i per tant a voltes sobresortir vol dir haver de tensionar el debat. I així serà fins el maig del 2015.

Dels resultats, res està tancat .Segur que l’alcaldessa i CiU surten amb el plus de manar i com que no han trepitjat cap ull de poll, perquè no s’ha mogut gaire doncs possiblement puguin repetir victòria però si hi ha fragmentació de vot les possibles aliances poden donar una nova majoria alternativa la govern actual. I a la ciutat tampoc esta tant clar que els pactes només es facin sobre l’eix sobiranista com sembla que es busca a nivell nacional.

Les municipals i les autonòmiques a la resta d’Espanya seran però pel PP una primera avançada, una primera volta, un primer advertiment del que pot succeir a les eleccions generals. Hi la perspectiva avui que no serà massa falaguera pel PP. Segons les enquestes - amb la fiabilitat d’aquestes qüestionada, sens dubte- el PP no sols perdria la majoria absoluta actual sinó que podria  caure fins a ser la tercera força política a nivell de l’estat. Guanyaria el PSOE i a poca distància Podemos (enquesta en mà, quedi clar) Rajoy pot anar dient que hem superat la crisi, però la ciutadania normal i corrent no ho nota en absolut, l’incompliment sagnant dels seus compromisos, en matèria d’impostos, pensions, sanitat i un llarg etcètera i els casos permanents de corrupció , deixen al PP en una situació de precarietat en credibilitat i de poca  capacitat com per repetir triomf. Això avui, en al foto fixa de les enquestes, però ja sabem que la política és pel·lícula i no foto fixa i que sis o set mesos en política són també una eternitat.

Rajoy i el PP seguirà amb la seva negativa tossuda a qualsevol proposta sobre Catalunya per guanyar vots a Espanya però potser no en tindrà-retindrà prou per mantenir el poder omnipresent que avui té. De ser així s’obre un horitzó potser desconegut fins ara i si a sobre és manté la pujada (també amb moltes incògnites per resoldre) de Podemos pot arribar-se a una situació de gestió complexa i de pactes a moltes bandes o abocar-se sense cap mena de dubtes a una nova situació, segurament, constituent.

I potser, finalment hi haurà eleccions a Catalunya. Depèn de com vagin les negociacions entre Junqueras i Mas, vet aquí que la convocatòria depengui –sempre ha estat una mica així- dels interessos de dos dirigents que sembla que no acaben de posar-se d’acord. A cop de discursos -nou sistema de comunicació i debat polític al nostre país-, marquen la seva posició però no acaben de consensuar, no els seus interessos legítims que deuen ser inconsensaubles, sinó la necessitat d’anar o no a les urnes i acabar amb la singularitat d’una situació en que sembla tot lligat i mentre tota la resta aturada esperant que pactin el com, el que i quan els convé fer les eleccions en el format que sigui, (ordinàries, plebiscitàries, constituents....i bla, bla, bla..). En la darrera reunió entre Mas i Junqueras tampoc han aconseguit fixar un calendari precís sobre com es procedirà electoralment al país. Tenen raó els que qüestionen aquesta manera política i de procedir. Si realment es vol seguir amb el procés iniciat cal anar ja a les eleccions en un temps raonable que sembla com és com més aviat millor. Fins i tot l’avui impossibilitat d’aprovar els pressupostos fa  encara potser més necessària la convocatòria electoral i no perquè l’ACN avisi que si no hi ha eleccions abans de sis mesos es mobilitzarà sinó perquè ja portem prou temps perdut com ha volgut insinuar el conseller Sant Vila en un atac de sinceritat posant tot el procés sobiranista com un mur que ha resistit les enormes retallades de caràcter social. Potser però caldria intentar aprovar uns pressupostos en els que es suspenguessin les pujades de sous dels alts càrrecs de la consellaria de sanitat que són una befa al conjunt dels treballadors públics que han vist retallat el seu salari. Aquí si que hi podrien fer correccions interessant com a  condició per aprovar els xifres de l’any vinent. Això no deu interessar.

Però vaja sens tenir cap bola de vidre que ens expliqui el futur sembla clar que les eleccions catalanes seran avançades.

Per tant un 2015 -que sigui feliç per tothom, eh- viurem en una constant campanya electoral, amb la perfecta combinació de missatge i promeses que ens atabalarà una mica, segur. Però el més interessant serà veure els resultats que poden donar un gir històric, un capgirament global del mapa polític vilanoví (potser no tant), català i espanyol....

En fi, paciència i tranquil·litat i bons aliments i agafem-nos fort  que ara venen les turbulències.