Llibre d'hores de Beirut

Acabo de llegir, i he de dir que ho he fet a dosis homeopàtiques ja que, com algunes vegades passa, em sabia greu que el llibre s’acabés!, Libro de horas de Beirut, del filòsof, catedràtic d’estètica i estudiós de la mística occidental, Amador Vega (Fragmenta Editorial). Llibre d’hores és un títol escaient per a aquest dietari de l’estada a Beirut l’any 2010 com a professor invitat de la Université Saint Joseph. Amador Vega hi va oferir unes classes sobre Ramon Llull. Recordem que el professor Vega és autor de Ramon Llull y el secreto de la vida (Siruela, 2002).

Els llibres d’hores van sorgir a partir dels breviaris, o llibres de devoció dels religiosos. Són breviaris reduïts per als laics devots, però que en la seva vida quotidiana no tenien prou temps per a dedicar-lo al rés i a la contemplació de les hores canòniques marcades per l’Església. A partir de la Baixa Edat Mitjana, els llibres d’hores es van anar personalitzant: es van començar a triar les oracions, així com els sants i santes de devoció particular, i a il.lustrar-los amb imatges també singularitzades. En el llibre d’Amador Vega aquest fet ha estat substituït per les fotografies reproduïdes com si fossin les típiques miniatures de l’Edat Mitjana, que l’autor anava prenent en els seus dies a Beirut, i que il.lustren les seves anotacions.

Aquesta obertura al camp personal dels llibres d’hores al marge de les hores de rés o de contemplació marcades per l’Església, devia inspirar Rainer Maria Rilke a l’hora de titular El llibre d’hores el llibre de poemes que va marcar, definitivament, la seva maduresa literària com a poeta. Inicialment l’havia titulat Oracions. No busqui el lector res d’encarcarat, doncs, en aquests poemes contemplatius de Rilke, en els quals manifesta una gran proximitat amb la divinitat. Com tota l’obra de Rilke, El llibre d’hores ha donat lloc a moltes interpretacions, que van des de l’expressió de l’amor sublimat, una exaltació de la creació estètica i una mostra tant de religiositat com d’un sentit profund del transcendent per part del poeta nascut a Praga.

Aquest sentit del transcendent que impregna qualsevol circumstància, o d’una espiritualitat que, en l’àmbit de l’humà, busca una manera de manifestar-se també a través de la creació artística, el trobem a Libro de horas de Beirut, d’Amador Vega. Juntament a les anotacions –possiblement més d’una anotació al dia- de l’estada a Beirut, l’autor va escrivint els pensaments sorgits en moments de solitud, fecundíssims, cal dir, malgrat la molèstia del soroll ambient. I és que Beirut, ciutat libanesa baquetejada per tantes guerres i conflictes, en aquest moment (primavera del 2010) estava en reconstrucció i la pols es filtrava per totes les escletxes.

La narració dels fets quotidians, les amistats, les coneixences, les classes a la universitat, l’assistència a esdeveniments socials, les lectures, les excursions, etc., proporcionen al lector els agafadors contingents per gaudir d’aquest particular llibre d’hores d’Amador Vega que, no obstant això, veu en aquests agafadors els vehicles per a la contemplació d’aquests mateixos esdeveniments, tornant-los d’aquesta manera transcendents. Contemplar el que es va vivint –és a dir: fent-ho conscient- dóna profunditat, significació, a la vivència.

Quan s’entra dins de coses i fenòmens, floreixen, donen el millor de sí a qui ho viu i ho contempla amb l’esperit alerta, amb les seves capacitats sensorials, afectives i intel.lectuals en comunió. La vida es percep en diversos nivells, però cal sentir-los tots alhora, integrats en una mateixa experiència. Així és com ha estat escrit Libro de horas de Beirut, un veritable llibre de contemplació de la vida on el sentit del profà i del sagrat no estan en contradicció sinó d’acord amb l’energia de l’existència que flueix, que es desplega en tota la seva plenitud: Quina enorme excitació la de sentir-nos per un instant descarnats, sense la pell que ens cobreix cada matí, sense saber encara quines ciutats visitarem, a qui parlarem en primer lloc, en quina llengua ho farem! Si la cosa primera del dia serà tenir set, o aspirar a la vida bona, o si pensarem que els propòsits són ja una càrrega que ja no ens pesa, sent amos d’una consciència que ens ha alliberat d’aquells que vam ser mentre pensàvem que la vida encara era per esdevenir... I així.

I és que el viatge, o les estades temporals en un lloc, atorguen a aquesta provisionalitat la visió del que és vertader. Aquest estat pelegrí (d’altra banda, com la mateixa vida dels humans al món) facilita aquest ser de manera completa en el fet de fluir ‘descarnat’, tan significatiu vitalment com es mostra deseixit de les noses i prejudicis que no deixen veure l’essencial de la vida. Així, doncs, amb aquest dietari d’Amador Vega ens trobem davant d’un preciós llibre d’hores del segle XXI, que fa bona l’afirmació de Rilke, escrita en un dels seus diaris: Deixeu un sol dia de ser moderns [d’estar lligats a aquesta idea, sembla que cal interpretar] i aleshores veureu quanta eternitat teniu al vostre interior. Ho sabem. Però a vegades estem distrets. La lectura del llibre d’hores d’Amador Vega, on el temporal i l’intemporal encaixen de manera ben harmònica, ens serveix de recordatori.