Posi un comissionat a la seva vida

Escolto insistentment la notícia sobre les obres que s’han desencallat per part del ministeri de Foment  espanyol al nostre país: tren de l’aeroport, desdoblament de la línia de Vic, millores en altres itineraris i inversions en la línia de ferrocarril del Port de Barcelona etc.,etc, millores que s’han escoltat reiteradament i recurrentment al llarg dels  anys, però la insistència en la notícia està també, per part dels mitjans de comunicació, en assenyalar que tot plegat es desencalla a uns mesos de les eleccions municipals i amb un cicle complert d‘eleccions.

Ens hauria d’estranyar això ? No ho crec.
Perquè fa dies que vivim en un ambient de promeses i compromisos(?) pre-electorals

Què és sinó una estratègia electoralista, malgrat els mitjans d’aquí no ho diguin, els anuncis que ha fet el President Mas la setmana passada?

Perquè anunciar a set mesos de les eleccions que ara ens preocuparem de l’atur i al pobresa, no deixa de ser un anunci clarament electoralista, per tant poc creïble .

Perquè, si no ha fet en dos a anys ens ho hem de creure que ho farà ara, a set mesos de les eleccions?.

Tant electoralista és el govern de Madrid anunciant obres a dojo als ferrocarrils com el govern de la Generalitat llençant promeses a set mesos de les eleccions, promeses de temes que han generat controvèrsies notables al llarg del temps. I tots els governs en tos els indrets i circumstàncies han fet, fan i faran electoralisme.

Però segurament tot hauria de tenir un límit.

I realment el límit ha estat traspassat en enorme espai per l’anunci del President Mas que ara a set mesos de les eleccions donarà un impuls social a la seva obra de govern.

I segurament són mesures que tenen prou interès i altament recomanables per un govern. El tema està que el govern Mas porta dos anys perdent el temps i ara a set mesos, en unes eleccions avançades i, governant a cop d’enquestes, fan un decàleg de temes socials que realment sorprèn que no s’hagi fet abans, quan hauria d’haver estat la feina ordinària de qualsevol govern rigorós.

Però aquí sempre fem un gra de més.

I per acabar d’arranjar-ho tot es nomenen comissionats per seguir avançant cap a Itaca a velocitat de creuer. Set mesos d’una inusuals activitat del govern, set mesos per arribar gairebé al cels, set mesos de promeses damunt promesos, després ja veurem que de tot plegat ha estat realitat .

I per seguir avançant  doncs el president de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat la creació d’un Comissionat per a la Transició Nacional que dependrà del Departament de la Presidència, al capdavant d’aquest comissionat hi haurà qui ha estat president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), Carles Viver i Pi-Sunyer. Si el Consell ja havia quedat sense feina, ara n’hi busquen una altra i si pot ser amb tota la parafernàlia del poder, doncs ja va bé. Cal dotar de lluentor el camí cap a les estructures d’estat. De moment ja n’ha proposat mes de 150. 

Però no s’acaba aquí no, sinó que a més el president també ha informat de la creació del Comissionat per a la Transparència, que dependrà de Governació i estarà comissionada per la magistrada del TSJC, Núria Bassols. Segons ha assenyalat Artur Mas, l'objectiu d'aquest organisme es "permetre complir una normativa que és avançada i complexa”. Tenint la Comissió del Cas Pujol en plena efervescència segurament per compensar la imatge del President i del seu partit cal crear algun organismes que equilibrin  –o almenys ho sembli- el deteriorament que va tenint aquets govern i el partit que el sustenta amb algunes informacions que van apareixent cada dia i amb els presumptes casos de corrupció de la mateixa CDC .

Però sembla que els nomenaments no s’acaben aquí ja que el President a preguntes dels periodistes ja ha assenyalat que en una segona fase s’incorporen a les conselleries experts d’ERC, no sabem amb quina funció específica, potser és una nova modalitat d’allò que s’havien anomenat “comissaris polítics”. Junqueras encara s’oferia, altre cop, per entrar al govern, -es fa pesada ja tanta insistència, no?- i Mas li diu que d’això res, que complirà els acords,i sembla que aquest acord són aquestes incorporacions de personal de la confiança d’ERC a les conselleries per vetllar que se segueixi el recte camí i rumb a Itaca. Realment tot plegat en ple Carnaval no desdiu gens d’una bona mascarada.

Ja ho veiem doncs per complir els eixos estratègics del govern en el temps de descompte de la legislatura ara es creen aquestes figures.

Figures que susciten algunes preguntes:

El govern en ple es declara inútil perquè hàgim de crear aquesta nova estructura?
Cal que, en quedar set mesos, ens muntin una història que no acabarà fent el que se li encomana per una qüestió de  temps?
Es simplement per incentivar un cop mes el “prucés” que semblava una mica apagat des de fa dies.
És posar més benzina a un motor que ranqueja i va fent figa, o “perla” com en les bugies antigues.
És prémer l’accelerador per evitar que tota la història acabi aturant-se per manca de força motriu....

I naturalment aquest esforç en la matèria dita nacional cal afegir-hi també un suposat gir social a l’actuació del govern. En un anunci tan assenyalat com el que va fer el President inusualment no hi podia faltar la quota social corresponent.

I, naturalment, Ara sí! ara a set mesos de les eleccions (i sembla que amb les enquestes en contra), el President explica i anuncia amb la solemnitat que acostuma a tenir que ara sí, que ara toca i que ara, a set mesos de les eleccions, seran prioritaris tema com l’atur, la pobresa, la lluita per una bona escola, la millora de la sanitat. I que els comissionats són una part del projecte perquè també hi haurà el desenvolupament en els propers mesos, fins a les eleccions autonòmiques del 27S de molts, molts projectes que inclouran  mesures per al foment de l'ocupació, el suport al medi ambient, la lluita contra la pobresa, la promoció del benestar social, i l'impuls de la cultura i l'educació.

Es allò de diguem de que presumeixes i et diré que et falta. Doncs això.

Com qualificar l’anunci del President. De cínic? De broma de mal gust? D’electoralista? De presa de pèl? De preocupació real i seriosa? De miracle laic? De seriós? D’oportunista? De sensible? De visió política? Cadascú hi pot posar el qualificatiu que vulgui.

Però objectivament, un govern que ha llençat dos anys, que durant  dos anys ha negat sistemàticament qualsevol acord al respecte de temes socials (recordis les resolucions aprovades per lluitar contra la pobresa) que ara a set mesos de unes noves eleccions i compensant decisions per reactivar el tema nacional vulgui fer allò que no ha fet (i crec que no hi creu) en els dos anys de legislatura, mereix com a mínim que siguem incrèduls davant tanta magnanimitat. 

Diuen que els nens neixen amb un pa sota el braç, ara veiem que amb cada comissionat que es creen hi ha reguitzell de compromisos (?) socials. Doncs posem un comissionat a la nostra vida i potser, només potser viurem millor.