Malauradament algunes portes també es tanquen

La setmana passada parlàrem de les portes obertes a les escoles amb motiu del procés d’inscripció de l’alumnat, els que comencen ara el cicle educatiu i els que per raons que siguin canvien d‘escola.

Dissortadament no totes les portes romandran obertes sobretot perquè en la planificació escolar de la ciutat desapareix un altre cop una aula de P-3, la de l’escola Ítaca i també acaba definitivament el cicle de l’Escola Pasifae.

Així doncs la ciutat perd part de la seva oferta de l’escola pública, d’aquella escola que és una de les obligacions clares de l’administració i que és l’escola que iguala a tothom en el sentit republicà de la igualtat.

Vaig participar fa pocs dies en una de les tertúlies habituals de Canal Blau Ràdio, de bon matí. En aquestes es fa una anàlisi del que ha anat passant per la ciutat en aspectes socials i polítics o simplement fets ciutadans amb interès, temes que podrien ser notícies i sobretot el que passa al nostre ajuntament i les decisions que va prenent.

Hi vaig assistir l’endemà del darrer Ple de l’Ajuntament, s’havia aprovat el pressupost i la majoria de l’estona vam parlar del mateix de l’acord d’abstenció amb la majoria de l’oposició i si això era premonitori de les posicions per després de les eleccions del maig vinent mantindran algunes forces polítiques, de la versemblança de les xifres i de l’oportunitat de la seva aplicació en un any electoral i quan d’aquí uns mesos hi haurà un nou govern, que ja veurem de quin signe és i si valida per tant les xifres ara aprovades. Però també, hi ho va treure el representant de les CUP que estava a la tertúlia, sobre una moció que es aprovar per la majoria dels regidors a l’entorn del manteniment de les places d’educació pública de la ciutat. Es va aprovar com hem dit però significativament amb el vot en contra de CiU i PP. Aquesta moció va ser un tema de discussió, debat i contraposició de posicions amb la representant de CiU, ja que valorava que no calia primar un tipus d’escola sobre una altra i en aquest cas la pública per damunt de la concertada. No fer-ho per defecte, és a dir no revaloritzar la pública, ja és primar a la concertada. En aquest sentit varem mantenir un intens, civilitzat això sí, debat sobre la necessitat de que els governs, siguin de la Generalitat o municipals donin tot el seu suport a l’escola pública en primer lloc i ho facin en sentit positiu i de manera pro- activa. Evitant que sigui aquesta escola la que cada cop que hi ha una baixada, a vegades temporal, del cens sigui la que ha de tancar aules, que paradoxalment quan creix el cens altre vegada ja no es reobren.

No és la primera vegada que a la ciutat l’escola pública perd una línia de p-3 mentre es mantenen la totalitat de les concertades o privades i en algunes d’elles duplicades. La moció anava precisament en defensa del manteniment de les línies de la pública. Aquesta posició en el seu dia va ser aprovada també, almenys sobre el paper, pel PSC en un dels seus consell de federació, ignoro però si després han actuat en conseqüència del que s’ha aprovat  veient que enguany torna a passar el mateix i sembla que  ho acceptin sense una oposició decidida i mobilitzadora.

La Generalitat anuncia pel proper curs un descens de la matriculació de P-3 i una ascens de la matriculació d’ESO, és naturalment fruit de la demografia. Ens omplen de xifres, d’estadístiques i de la situació del cens a escolaritzar. Però per altra banda també, juntament amb les dades, els mateixos documents sobre les xifres porta a confirmar la ja sabuda desaparició de l’escola Pasifae que es fusiona amb l’Escola Sant Jordi, perdent la ciutat una oferta d’Escola Pública que sigui dit de pas sempre va ser una oferta que perillava i mai es va consolidar de manera real.

Al mateix temps també desapareix un P-3 de l’escola Itaca, per tant és el segon any consecutiu que l’escola pública perd línies. Es comença doncs a decantar el percentatge d’alumnat que assisteixen a l’escola pública i concertada a favor d’aquesta segona. I això casualment es fa quan les retallades i pèrdua de serveis de l’escola pública es manifesta, la qualitat es manté però fonamentalment per l’esforç dels professionals i no pas pels mitjans de la Conselleria. 

És tanmateix una mala notícia i un cop més hi ha una voluntat clara de seguir debilitant l’escola pública per part dels governs de la Generalitat i del mateix ajuntament, segur que hi ha la possibilitat d’equilibrar la situació i fer-ho a través de mantenir les línies de l’escola pública. Però no, un cop més i de manera voluntària la Conselleria suprimeix aules a l’escola pública. Perquè lamentablement quan es suprimeix una aula, sobretot a P-3 ja que suposa la pèrdua de tota la línia escola i que curiosament si l’augment de matriculació creix no es tornen a reobrir.
No es tracta de qüestionar l’escola concertada que juga un paper important, en alguns casos imprescindible per mantenir un nivell d’escolarització globals sense cap mena de problema, però en cas de que hi hagi un descens de matriculació si que hi ha d’haver una clar posicionament per part de l’administració i tenir clares les prioritats de mantenir l’escola pública, que és la que és estructurant dels sistema educatiu d’un país. 

Aquets tancament obeeixen necessariament en part a la política de retallades que ve realitzant la Conselleria i també per estalviar recursos de la pública i destinar-los a la concertada i dissortadament a algunes privades, això que ja va quedar palesat en la supressió de la sisena hora de la pública es repeteix cada any en el moment de la matriculació. Però també ens trobem encara aules amb un augment incomprensible de les ràtios mentre es suprimeixen aules, i també a una gestió esbiaixada dels censos amb que treballa la Conselleria sense tenir en compte l’anomenada matrícula viva que és aquella que es va produint al llarg de l’any i el que fa és augmentar les ràtios, i també es detecta certa continuïtat rutinària dels mapes escolars de les nostres ciutats sense tenir en compte ni les necessitats de les ciutats, ni els possibles projectes educatius de ciutat que moltes vegades malden per aconseguir equilibris del tot necessaris ni el treball en les escoles que necessiten reforç comunitari.

En contrapartida a tot això es segueixen obrint o mantenint aules de P-3 en els mateixes zones a les escoles concertades fet que palesa la clara voluntat de la Conselleria d’afavorir a les patronals de les escoles privades i concertades.

I malauradament això es fa amb una anòmala complaença i complicitat del govern municipal de l’ajuntament que s’oposa a mocions a favor del manteniment complert de l’oferta pública i aposta per aquestes reduccions i desaparicions d’escoles senceres (tot i que ja se sabia de fa temps sense que hi hagi hagut una batalla per evitar-ho). Aquesta és una opció clarament ideològica que lliga perfectament amb la que s’imposa des de la conselleria , minvar les possibilitats i els recursos de la pública per afeblir la seva possibilitat d’oferta qualitativa malgrat l‘esforç dels seus  professionals.

I malauradament també sembla que hi hagi un silenci massa clamorós des de les forces dites de progrés. Debilitar l’escola pública sembla un dels objectius de la Conselleria de Rigau, ho han fet en la presa de decisions minvant la responsabilitat dels Consells Escolars, ho han fet reduint recursos que ajudaven a tractar la diferència, ho han fet retallant els sous dels professionals i reduint el nombre dels mateixos mestres a les escoles i ara retallant aules.

La societat que no defensa l’escola pública és una societat que debilita un del pilars fonamentals de la seva cohesió i de la convivència cívica.