Incomprensions i comentaris sobrers

Aquest dies hem viscut sota l’ombra de la tragèdia del vol de la companyia  Germanwings que sortia de Barcelona i havia d’arribar a Düsseldorf. Dissortadament no hi va arribar, es va estavellar als Alps francesos i com cada cop que un accident d’aquest magnitud ens colpeja profundament l’allau d’informacions és multiplica i algunes d’aquestes informacions encara donen detalls que ens porten a la perplexitat.

Van apareixent informacions, algunes fruit d’especulacions i conjectures potser no gaire contrastades, però també dels primers anàlisis dels experts i de les declaracions del Fiscal de Marsella la tragèdia encara agafa una major dimensió quan descobrim que el factor humà està implicat en el desastre. Escoltem opinions de persones que coneixen el món de l’aeronàutica i tampoc esclareixen massa el dissortats fets més enllà del que ja s’ha conegut globalment, però encara desconeixem els detalls i el perquè de la funesta d’acció del copilot, assenyalat com causant principal dels fets.

La incertesa de perquè l’avio va estavellar-se és també un element que genera neguit lògic. Hi va haver errors de seguretat? Es podia haver evitat? Podia volar aquest copilot?.... 

Ens plantegem moltes incògnites ens fem mil preguntes i volem totes les respostes i les volem ràpides, volem certeses del que ha passat per tornar a recuperar la confiança. Però difícilment les respostes seran ràpides. I això és segurament també un fet que aclapara més.

La proximitat de les víctimes encara ens colpeix més. No hi ha dubte que les víctimes, siguin d’on siguin, sempre són iguals, no n’hi ha de millors ni pitjors, i mereixen record i respecte sempre i en qualsevol circumstància però la proximitat és evident que genera més empatia amb els familiars i perquè coneixem amb detalls fets i circumstàncies personals, perquè van agafar aquell vol i perquè, sens dubte, ens podem posar amb més facilitat en la pell dels familiars i amics de les víctimes.

Les portades de tots els diaris que llegim habitualment estan carregades d’informacions i detalls de la tragèdia, les noticies que obren els informatius de les ràdios ens porten el record dels fets, les imatges dels informatius de les  televisions són esfereïdores i també alguns dels comentaris d’aquells que han pogut accedir al lloc de l’impacte de l’avió ens sacsegen davant la magnitud dels fets. Les cares dels nostres representants polítics també denota que estam davant d’uns fets d’extrema gravetat. La reacció dels governs dels països afectats va ser immediata. Els Presidents dels govern, es van interrompre les activitats polítiques. Hollande, Merkel, Rajoy, Mas van interrompre les seves agendes per  traslladar-se al lloc de l‘accident, per conèixer de primera mà els treballs del rescat que aquest cop té una enorme dificultat i complexitat. Segurament hi haurà qui, legítimament, ho critiqui però a mi en sembla un gest necessari. Com gestos apreciables també són el suspendre tota activitat de precampanya o les mostres de solidaritat i afecte cap a polítics que han viscut en la persona de col·laboradors molt directes la tragèdia. Cal valorar-ho en la justa mesura però el fet que compareguin, sense tenir encara informació i per tant no poder donar certeses, per posar-se la costat dels afectats sembla que s’hauria de valorar positivament.

La immensa majoria de la  societat reacciona, en general, amb mostres de solidaritat, respecte, estimació sobretot cap els familiars de les víctimes. Nomes cal veure com el nois i noies de l’ institut de Llinars del Vallès que havien fet un intercanvi amb estudiants alemanys que van tenir la dissort d’agafar el fatídic vol, expressaven el seu dolor, amb contenció però profundament afectats pel records que encara era viu d’uns joves amb els que havien compartit una setmana que dissortament restarà imborrable en el seu record.

Fets com aquets generen la solidaritat, només al veure l’actitud del habitants dels pobles de la zona de l’accident, a la disposició general a acollir els familiars. Aquesta proximitat en el dolor també genera aquesta sensibilitat en intentar minimitzar en les persones afectades els sentiment de pèrdua irreparable. És segurament en aquets moments de dolor, i catàstrofe quan la ciutadania dóna el bo i millor que té com a persones.

Però dissortadament també trobem el contrari, poc certament, però s’han fet sentir. A través de les xarxes dites socials, després de l’accident aeri s’han enviat missatges alegrant-se de la mort de ciutadans catalans en l’accident. Alguns comentaris anaven més enllà i es lamentaven de que no fossin més els morts. Tot plegat uns comentaris propis d’energúmens i descerebrats. Els cognoms, la nacionalitat, el veïnatge o la procedència de les víctimes és indiferent davant el dolor dels seus familiars. Voler entrar en apel·lacions als noms i cognoms de les víctimes per alegrar-se de les morts és realment la mostra d’uns sentiments que haurien de ser bandejat en un  instrument de comunicació que porta al darrera el terme social. La polèmica també ha generat molta, potser massa debat i informació. Sóc dels que creuen que, davant la impunitat de l’anonimat per emetre insults i en aquest cas actituds potser ratllant la catalanofòbia, només cal la indiferència nostra, el rebuig i l’actuació del poder públic per fer complir el que diuen les lleis i la generació d’odi i fer befa de les víctimes transgredeix la llei.

Possiblement també estaria bé descobrir els autors dels aberrants comentaris, que la societat sàpiga quin són, portar-los a l’escarni públic a veure si són capaços d’adonar-se que segons quines ratlles no es poden traspassar i menys ens situacions de tragèdies de moltes famílies i de dol i sentiment col·lectiu. 

Tragèdies com la que hem viscut aquest dies ens fan sentir més vulnerables col·lectivament però també extreuen els aspectes més solidaris de la col·lectivitat.

A vegades però, com hem tingut la dissort de constatar, la ratlla de separació entre els mínims raonables que donen condició humana i la imbecil·litat és molt fina, està en cent quaranta caràcters i prémer una tecla. Així de simple, així de complicat.