Pels racons de la meva nit

Pels racons de la meva nit és el títol d’un doble CD de Salvador Pané i Vidal (Barcelona, 1980). El doble CD consta de trenta composicions musicals, interpretades a piano i veu pel mateix Pané, sovint a ritme de jazz, bossa nova i blues, i que en algun moment –només en algun moment, ja que Pané sempre és Pané!-, recorda Keith Jarrett. No en va a Salvador Pané també li agraden els clàssics, en el seu cas Rakhmaninov, Debussy, Chopin, com recorda Eva Pellicer en un dels textos que acompanya el llibret d’aquesta gravació musical produïda per Josep M. Blasco.

La personalitat musical de Salvador Pané és bastant insòlita, com escriu, amb agradable sorpresa per la descoberta, Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes en el text de presentació d’aquest treball artístic de Salvador Pané: Acabada la funció [la presentació del poemari Morir d’amor a Tavertet, d’Eduard Miró] me’l van presentar i llavors vaig saber que el pianista i cantant, compositor i lletrista d’una cançó en portugués, a ritme de bossa nova, dedicada al poeta homenatjat, resultava ser un químic! No vaig poder evitar somriure. Me’l vaig imaginar amb una doble vida: abillat amb bata blanca dins un laboratori, de dia, i fugint de l’ordre, de la meticulositat i deixant sortir la seva creativitat desbordant, de nit, dialogant amb el seu piano, a ritme de jazz. Precisió i quadrícules de dia, pentagramas i sentiments, de nit.

Vet aquí, doncs, un jove talent amb doble vida (en una i altra, cal dir, aplica en alt grau la seva imaginació creativa) que treballa a Zurich, Suïssa, en un Institut de Robòtica i Sistemes Intel.ligents lligat a la universitat, i que, tot perseverant des de molt jove en la seva formació musical en les especialitats de cant i piano, ara ens acaba d’oferir un treball que és la pura alquímia dels elements que han inspirat el jove químic: les composicions que integren el CD Pels racons de la meva nit, que va començar a gravar l’any 2012.

Es tracta d’un treball pacient i perfeccionista que ha fet el ple en unes peces musicals que en aquest cas estan inspirades en el treball de diversos poetes. Així trobem en el CD1: Salvador Pané canta Eduard Miró); en el CD2: Vaig escriure el teu silenci, l’autor s’inspira en poemes d’Eduard Miró, Vicenç Llorca, Miquel Àngel Lladó, Imma Morente, Núria Xicola, Laura Miró, Guida Alzina, Jordi Pàmias, Marta Pérez, Eva Pellicer i qui escriu aquest article.

Aquest treball discogràfic, com he dit, està encapçalat per unes paraules de la Dra. Laura Borràs, que situa i valora aquest treball creatiu com a pont no només entre la música i la literatura sinó també entre cultures (les lletres dels poemes que el músic Pané ha fet seves estan traduïdes a l’anglès a fi i efecte de poder ser interpretades fora de les nostres fronteres). Pels racons de la meva nit, de Salvador Pané, es va presentar el passat 25 de març a la impressionant Capella modernista Rubió i Bellver de la Residència Universitària Ramon Llull, que es troba en el Recinte de l’Escola Industrial. L’acte va ser conduït amb sensibilitat i eficàcia per les rapsodes Dra. Eva Pellicer i la poeta Marta Pérez.

Els qui heu viscut la gratificant experiència d’escoltar poemes de la vostra autoria amb una melodia elaborada amb el nivell musical d’algú com Salvador Pané, sabreu de què parlo, de quina emoció intensa parlo. I per als qui no han escoltat encara aquest doble CD, com escriu Eva Pellicer poseu el CD, premeu el play i deixeu que la poesia i la música parlin per si soles... Sí, escoltareu una música de gran densitat lírica a ritme de jazz, de bossa nova o de blues amb pianíssims que embolcallen; escoltareu una música que us seduirà com una nit dolça, melangiosa i càlida que es va desplegant en un paisatge musical que en molts moments també esdevé vivace i spiritoso, i tan vibrant és, aquest paisatge de nit, que farà dansar les vostres molècules, per posar una imatge científica a la descripció d’aquesta tan eloqüent com sensible experiència artística, fruit del magnífic treball musical de Salvador Pané.