Ara toca llistes, exercici complex i d'equilibri

Aquest dies van apareixent notícies i comentaris a l’entorn de les llistes electorals de cara a les properes eleccions municipals. Veiem també òbviament la fotografia de les mateixes i no podem sostreure’ns de buscar alguns amics, coneguts o saludats que han tingut la gosadia -en alguns casos potser sense saber-ho temerària- d’incorporar-se al grups de ciutadans que a través de la representació política pretenen servir a la ciutat.

Les llistes, com assenyalen els seus capdavanters, volen representar amb claredat i amb tota l’amplitud possible el conjunt de la ciutadania. Diversitat, pluralitat, i altres característiques és el que hom pretén en confeccionar la llista perquè sigui el reflex més ampli possible del conjunt de Vilanova o de qualsevol altre poble o ciutat.

Representació de diversos sectors socials, de representació, d’això tant invocat al nostre país, de la societat civil, de les entitats veïnals, d’àmbits econòmics i sindicals i encara hi ha qui fila més prim i també de representació d’àmbits territorials (en el cas de les ciutat dels diversos barris i si són els perifèrics, encara molt millor). Tot plegat amb la sana voluntat d’aplegar el màxim de sensibilitats i naturalment per atraure el màxim de votants possibles. És un exercici de buscar la transversalitat i la centralitat. Cada cop és però més difícil fer llistes, anar amb una llista i després sortir regidor es pot convertir en una feina que és a voltes ingrata, poc valorada, i com que ara sembla, erròniament al meu entendre, que la política és un campi qui pugi i que tothom és un aprofitat doncs costa implicar-s’hi.

El servei a la ciutadania, el compromís amb el comú sembla avui devaluat i poc retribuït socialment.

És fàcil fer discursos però és difícil fer llistes i ara més que mai. I per tant és d’agrair que hi hagi encara ciutadans i ciutadanes amb voluntat d’implicar-se en els afers públics i col·lectius

Però fer llistes electorals sempre genera tensions en l’orde interí de l‘organització que les fa. Qui hi ha d’anar? Qui no hi ha d’anar? Qui dels que hi anava ha de caure de a llita?. Quin regidor és castigat i perd posicions? Quins són els independents emergents? Hi trobarem aquell nom que sempre, des de fa molts anys, s’apunta com a possible regidor? Quina sorpreses mediàtica hi poden posar? Hi tindrem algun artista, intel·lectual, mediàtic de torn o ciutadà de pro?. Quins “craks” coneguts o desconeguts posaran el seu nom en el darrer terme, lloc d’honor evidentment, per donar més pedigrí al conjunt i mobilitzar el vot per simpatia o reconeixement de la feina feta pel nom en qüestió?

És de calaix i de manual que cal fer una llista que no generi masses antipaties en la ciutadania, anticossos en el corpus electoral. Evitar doncs noms conflictius per acció o omissió

Es clau i fonamental que la llista complagui els del teu partit intentant cercar el màxim consens i si pot ser la unanimitat millor que millor. Cal que la pròpia organització vegi en la llista un motiu de mobilització.

Però ja se sap que en la confecció de la llista electoral sempre hi haurà, els cofois pel lloc en la llista o perquè el seu nom figuri entre els designats per optar a l’elecció com a regidors, els satisfets, els insatisfets i els que al final de tot els procés es senten  agreujats.

Però tot plegat, tot l’enrenou de les llistes és efímer perquè el debat sobre les llistes acostuma a acabar-se el mateix dia de les eleccions i ja ningú recorda qui eren els que hi anaven i no acaben sortint que en són molts i moltes, la majoria. Els escollits només en són 25, la resta passen novament a l’oblit i a l’anonimat, en la política, clar.

Si fer la llista d’un partit comporta prou dificultats i greuges haver-ho de fer en el sí d’una coalició de dos partits doncs encara la situació es complica i si en el fons hi ha una certa tibantor entre els dos partits, i no per qüestions de llista, ni possiblement d’aspectes locals doncs el pols pot ser dur i genera un cansament innecessari sobretot a un mes i escaig de les eleccions municipals.

Aquets sembla el cas de Convergència i d’Unió. Ja vam veure una situació semblant a la ciutat de Vic, emblemàtica pels convergents no en va és la capital de la Catalunya profunda. Però ara sembla que a Vilanova s’ha generat un conflicte d’una certa envergadura però que creiem que trobaran solució hi ha massa en joc com per partir peres ara.

Resulta que Unió convoca un assemblea per votar els seus militants que proposaran per anar a la llista de CiU però resulta també que l’Alcaldessa i candidata de Convergència convoca el mateix dia una assemblea per votar la llista que ja inclou algun militant d’Unió.

S’aprova la llista amb uns llocs en blanc perquè`pe sigui Unió qui els ompli, però cal fer-ho amb acord amb el soci majoritari de CDC que sembla que no li plauen alguns del noms que Unió (soci minoritari) no li plauen.

Realment sorprenent.

Vol dir que hi ha posat a la llista militants d‘Unió sense que la seva direcció ho sabés?

Costa de creure però les informacions que ara arriben, quan escrivim aquetes línies (potser quan surtin tot estarà arranjat i les aigües tornaran al seu nivell i baixaran tranquil·les i manses) van en aquets direcció.

O és que Unió te diverses fraccions i unes pacten a esquenes de les altres.

En fi una mostra  de que la confecció de els llistes no és un camí de roses per ningú, ni pel cap de llista ni per els que hi van i també pels que no hi van.

Després ja es passaran les factures que calguin si els resultats que es treuen no són els que s’esperaven o els que les expectatives havien generat.

Aquests dies doncs anem coneixent les llistes, els partits majoritàries ja les han tret i ja ens hem pogut fer doncs una primera impressió de les persones que donen suport a una opció concerta i a un o una cap de llista, ens queda per veure la de les  incorporacions a aquelles formacions que volen tenir el seu paper en la política municipal. Potser hi trobarem sorpreses o noms que ja coneixeríem i que han fet el salt de partit a partit. Tot és possible en el món i en el mercat de la “llista”.

La llista és l’instrument que ens donarà la possibilitat de votar el diumenge 24 de maig, el nostre vot configurà majories, minories i exclusions. Votem les idees però també les persones, no ens enganyem. I és precisament  les persones que van a les llistes a les que cal fer un agraïment per la seva voluntat de participar en un procés democràtic i de servei. Del resultat se’n derivaren conseqüències, tindrem nou consistori i si van maldades per alguns les conseqüències ja les veurem.

Ara toca fer llistes i a vegades aquets exercici no deixa de ser un tràngol, un cop superat ja hi ha mitja feina feta, ara toca l’altra mitja, tant o més difícil que la feta.