Llistes fantasmes o fantasmes a les llistes?

En el temps de la confecció de les llistes electorals vaig rebre una trucada (feta per un bon company i vull entendre i entenc que amb la millor voluntat de sumar possibilitats electorals) en la que em van proposar encapçalar una llista socialista i la possibilitat era fer-ho en dos petits pobles del Penedès i encara anar a la llista en un lloc destacat d’un tercer poble.

Vaig dir que no, que no em semblava ètic, sobretot perquè havia tingut responsabilitats semblants en un altre poble i perquè no tenint vinculacions ni afectives, ni reals, ni politiques més enllà d’algunes coneixences en aquests municipis, vaja no ho trobava bé..

Vaig pensar que tampoc no era estètic. Fa lleig 

I vaig pensar finalment que em feia mandra, molta mandra ara tornar a fer una campanya electoral perquè si t’hi poses, t’hi poses fins al final amb seriositat. I ara poques ganes certament.

Vaig dir, això sí, que si es tractava de completar alguna llista amb gent del poble i ocupar les darreres places que hi comptessin. Una cosa és donar un cop de mà i l’altre és encapçalar una llista d’un lloc, del que en que saps coses, que hi  coneixies gent, però que no hi tens cap mena de vinculació afectiva i real i per tant desconeixes el que convé fer-hi més enllà de quatre generalitats aplicables a tot arreu.

I quedi clar que d’aquest municipis on m’han ofert encapçalar la llista sé i puc dir moltes més coses que el candidat socialista al municipi dels Omellons que amb sinceritat diàfana manifesta que sap que fan bon vi i millor oli.

I en el cas de la tercera llista en la que se’m oferia participar-hi era en el municipi de Sant Quintí, en la llista socialista ja hi va un il·lustre vilanoví i per tant la quota externa (no vull dir fantasma) ja està coberta, i també vaig rebutjar-ho perquè en el cas de que estès censat i votés allà, votaria pel meu amic Ramon Creixell company de partit durant molts anys avui cap de llista de MES (Moviment d’Esquerra Socialista), perquè entenc que per la trajectòria, feina feta i honestedat és el millor candidat i el que jo votaria i pel qui demano i recomano als santquintinencs que li donin confiança, segur que no els decebrà.

A totes les campanyes hi ha sempre alguna notícia d’aquelles de sucar-hi pa i sens dubte en aquesta convocatòria electoral el tema de les llistes fantasmes s’emporta el guardó. Pàgines, comentaris, articles, reportatges, entrevistes als suposats “fantasmes” a tots els mitjans de comunicació i també munició de la bona per ínclits tertulians de totes els emissores i televisions. La periodista Gemma Aguilera ha fet uns seguit de reportatges sobre el tema que són prou interessants i exemplars pel que diuen i pel que signifiquen les llistes en realitat.

Ha quedat clar que aquest tipus de llistes “fantasmes” ara són denunciables i s’ha aixecat un terrabastall al voltant de les mateixes quan tothom sabia de fa temps que això passava. El fenomen no és d’ara ve de lluny i sempre hi ha hagut llistes, sobretot en poble petits, que no tenen la versemblança malgrat estiguin composades per militants dels partits polítics que no tenen cap arrelament i a vegades ni coneixements del lloc per on es presenten.

Tot això va tenir una rellevància fa anys sobretot al País Bac quan anar en determinades llistes era com portar una diana al damunt. En alguns indrets per fer-hi llista que permetés recollir alguns vots es feien llistes amb gent d’altres indrets d’Espanya. No en treien gaires però tenien per una banda la raó de la solidaritat amb els amenaçats i per altra banda omplien el buit que per motius massa dramàtics podien quedar buits.

Però allò era una cosa comprensible, si més no, i el que veiem ara n’és una altre de molt diferent, desconcertant i diríem que de baixa qualitat democràtica.

Alguns del comentaris que hem sentit a favor de la presentació d’aquestes llistes no crec que tinguin validesa argumental massa fonamentada. No es pot al·ludir a la seva presentació perquè els ciutadans puguin votar opcions no independentistes. Va home va, els electors ja saben el que voten o no voten i el perquè ho voten. I potser si que hi ha encara una certa por de presentar-se sota les sigles del PP en alguns indrets, però això no justifica una llarga rastellera de llistes fantasmes, perquè hi ha altres formules que permeten la presentació de les candidatures, agrupació d’electors, independents, potser no es tracta de por i és vergonya?. Tot plegat sona a justificacions poc clares. Sobretot quan el PSC i el PP presenten el 25% d’aquestes llistes, i certament només ho fan en pobles molt petits, però vaja la intenció és el que compte.

Els motius d'aquestes llistes són clarament uns objectius polítics, mediàtics i econòmics. Com més llistes presentes i superes el 50% de la circumscripció electoral tens una sobre ajuda directa de l’estat que és prou substanciosa com per procurar tenir llistes arreu. Polític perquè l‘acapte de determinats vots que augmenti el còmput final per distribuir els escons dels consells comarcals i de les diputacions malgrat que no obtinguis representació, és anar a llençar la xarxa a veure que pesques. Segurament morralla però sembla que tot s’hi val. I finalment un objectiu mediàtic, simplement el titular de que anunci el total de llistes presentades i sobretot evitar el titular de que la formació concreta perd candidatures i per tant possible representació en el territori però aquestes llistes acaben sent un cataplasma a una realitat incontestable. Després la realitat contrastada és que la majoria d’aquestes llistes no treuen ni un vot i fins i tot en alguns indrets a on totes les llistes que es presenten són alienes al pobladors ningú va anar a  votar i per tant ni en aquets cas van obtenir ni un vot. Perquè en el fons i més enllà dels debats la presentació d’aquestes llistes assenyalen que la nostra democràcia encara hauria de ser més sòlida i per altra banda un cert menysteniment cap els electors dels pobles a on es presenten.

Tot plegat és legal? Sí, ho és.
Però discutible segur.

Com discutible també alguna de les reaccions de determinats col·lectius, sobretot aquells que escindits el PSC ara ho critiquen obertament i en les passades eleccions municipals, que també passava, no van dir ni piu.

Cal estar a les verdes i a les madures. I ara un silenci seria potser més lògic i més prudent.

Però fa anys que aquest fenomen es dóna i sembla que només se’n parla quan arriben les eleccions i després tot plegat s’oblida i potser seria fora del període electoral que se’n parlés per pressionar i fer les corresponents modificacions de la llei electoral per evitar situacions com aquesta o valora-ho en la justa mesura sense la pressió mediàtica i fer les corresponents correccions al tema. Ara s’està debatent la llei electoral de Catalunya seria doncs una bona oportunitat de regular el tema sense les urgències i el soroll mediàtic que no acostumen a ser bons ingredients a l’hora de legislar amb la necessària objectivitat. 

En aquesta convocatòria doncs tenim moltes llistes fantasmes però també tenim molts fantasmes a les llistes, només cal seguir les declaracions que fan alguns candidats o candidates. un exemple només dels molts que podríem posar, la candidata de C’s a Barcelona que vol prohibir les manifestacions del 11 de setembre..... i segur que en trobaríem moltes més i n’anirem escoltant de més grosses....Estem en campanya!