La llibreria encantada

En l’excel.lent traducció de Dolors Udina, ens arriba La llibreria encantada, de Christopher Morley (Viena Edicions). Aquest relat ple d’envitricolls és la continuació de les aventures de la singular parella de llibreters que van donar vida a l’exitosa novel.la La llibreria ambulant, que l’autor havia publicat l’any 1917.

Així, d’El Parnàs, aquella llibreria amb rodes que visitava pobles i cases allunyades tot oferint a la gent de la contrada l’oportunitat d’un bon llibre per llegir en les estones de lleure (les poques estones de lleure, val a dir, que queda a la gent de la ruralia), ara trobem el matrimoni Mifflin, Roger i Helen Mifflin, instal.lats en uns baixos de l’emblemàtic barri novaiorquès de Brooklyn. En aquest indret regenten una llibreria de llibres de segona mà que anomenen El Parnàs a casa.

Cal dir, però, que el somni del senyor Mifflin continua sent el de disposar d’una flota de ‘parnassos ambulants’ que vagin fent carretera. Un bon llibre pot canviar la vida de la gent, creu el bon llibreter que encara té entre mans l’escriptura, sovint en hores nocturnes, d’un assaig, on va anotant les seves reflexions sobre el món del llibre, l’escriptura, el poder de la lletra, la saviesa que transporta… És clar que hi ha llibres per entretenir! Però aquests no són pas els que recomana el nostre llibreter, convençut com està que les idees canvien el món, i més si són bona literatura, és a dir, si estan ben escrites, si són paraula feta art.

I per què, llibreria encantada? En un cartell de benvinguda al santuari del matrimoni Mifflin es llegeix que la llibreria està encantada, fantasmes literaris la tenen embruixada, etc. I, certament, a mesura que ens anem endinsant en el relat, n’anem trobant, de fantasmes literaris: autors i llibres van prenent protagonisme i es van barrejant amb l’itinerari de personatges reals com el jove publicitari, Aubrey Gilbert, de l’agència de publicitat Matèria Grisa, que veu la vida a través dels anuncis que ell mateix crea. També hi trobem la jove Titania Chapman, filla de casa bona a la qual el pare posa d’aprenent de llibretera a cal Parnàs a casa, perquè sàpiga què és guanyar-se la vida.

Diversos fils s’entrecreuen en la trama de La llibreria encantada: el romanç per etapes entre els joves Aubrey i Titania; enjòlits com ara un llibre d’un autor determinat, el Cromwell, de Carlyle, que en el relat de Christpher Morley és usat com a tapadora d’un planificat atemptat a una de les màximes autoritats del país en un moment crucial com és la fi de la Primera Guerra Mundial; i, encara, el sempre florent entusiasme d’aquests llibreters de segona mà, que creuen en el seu mester de transmissors de cultura.

En aquests moments, el tema dels llibreters com a transmissors de cultura resulta d’una gran actualitat. És un tema per debatre a fons, ara que sabem que els llibres cada dia es valoren menys perquè s’han convertit en simple mercaderia, i és així com al final no arriben ni al tot a 100. I els escriptors de llengües minoritàries com la nostra? Han d’esdevenir herois, ja que no poden pas viure d’escriure. Amb tot, ni llibreters de raça ni escriptors vocacionals no renunciem a un mester que ens fa viure l’art i la cultura com a vies de coneixement.