Al final fumata blanca (o grisa potser)

Les sirenes de les  alarmes van sonar de cop amb estridència.
Els llums vermells van començar a pampalluguejar amb insistència.
No es donava a l’abast de trucades telefòniques.
El mòbils treien fum i els fixes no es refredaven...
Intensitat.

Tot plegat perquè les enquestes deien que si no hi havia llista única (unitària, del president, amb el president, amics per sempre, i finalment de “Junts pel sí”) la majoria absoluta al Parlament del sobiranisme quedava lluny i si al final hi havia una confluència com la que hi ha hagut o semblant, just, just superaven la majoria, depenent, això sí, i,com sempre, de la participació.

Enquestes quedi clar els resultats després diran....

Es creuen converses, s’alcen les veus, en perden en debats recurrents, van al gra no hi ha temps per parlar de la palla, es parla de necessitat, de que hi ha el perill de que tot s’ensorri si no es posen d’acord.

En aquell moment la CUP ja ha plegat no creu en la llista que s’està preparant però també diuen que diu que no serà bel·ligerant.
Jocs de persuasió, de seducció el que sigui però finalment des la casa dels Canonges surt un filet de fum entre blanc i gris, un blanc desdibuixat que denota que hi ha acord.

Les bases sofertes del sobiranisme respiren alleugerits i reneix la il·lusió de les cendres com a nova au Fènix que enfila amb decisió el camí cap a Itaca.

Habemus llista i anem a totes.

Al final però la llista ni tant unitària com volien (si comparem la fotografia del 9.N amb la d’ara) ni tanta  societat civil com diuen (societat militar, societat política, societat, limitada, societat anònima i tot el que vulguin afegir-hi....). Una llista de CDC i ERC amb l’afegit de personalitats amb un innegable recorregut social i polític però poc de civil en els termes en que s’ha volgut vendre aquest concepte i les restes del socialisme escindit i dels d’Unió trencats .

I també es podria comparar aquesta situació amb l’escena de la pel·lícula el Camarot del Germans Marx, amb continues entrades i sortides, ara tu, ara jo, ara o tots dos, ara cap dels dos. Solució obligadament salomònica com cal en situacions com aquesta. Un cap de llista provinent d’Europa i d’ICV que doni pàtina de llista esquerranosa (potser millor progressista) i social i les dues icones de l’Òmnium i l’ANC, que tenen també una clara trajectòria política. I després Mas i Junqueras. Potser per donar el to polític, no?.

Falta per veure qui seguirà i qui hi anirà. Es confirma que tancarà la llista Pep Guardiola, que ha rebut atacs sorprenents per aquesta decisió i també han apallissat dialècticament es clar a qui ha gosat criticar-ho. I mentre veiem com el nostre cantautor preferit Lluís Llach, es postulava i pelegrinava pels mitjans de comunicació oferint-se pel que calgui i sembla que hores i si res no canvia serà encapçalarà la llista per Girona. Buf! era, impensable, intolerable que no hagués estat així. Això sí, és temps de portar el telèfon permanentment engegat no fos que et truquessin per anar a la llista i no agafessis l’aparell ..

Més enllà de l’anecdotari de les persones que formaran part de la llista sí que hi ha una sensació, almenys, per una part del país, aquella que tot i veient una certa excepcionalitat no entén que qui presideix i vol presidir no encapçali la llista. I algun comentari de Romeva sobre la presidència ja ha aixecat les primeres friccions. Potser aquesta no presència de Mas al capdavant era una condició d’ERC per empassar-se els gripaus i les hemeroteques que sabem que són traïdores i ara ja reprodueixen el que, per boca del seu líder Junqueras, s’havia manifestat fa uns mesos quan es deia que no acceptaria la llista única tot afirmant: “La llista única allunya els que no ho tenen clar. La gent ha de saber que en el moment de votar que aposta per un compromís ferm” o “Pretendre reduir el procés a única opció o a una única persona és, ara com ara, no voler entendre el mateix”. I ho seguia negant en el llibre de conversa amb Justo Molinero que va sortir el passat mes d’abril on afirmava que no es podia pactar amb CiU (en aquell moment encara) “perquè estan contaminats amb molts casos de corrupció”-

Ara tot ha canviat doncs i fins i tot ERC salva al President Mas de ser anomenat en les conclusions de la Comissió d'Investigació el Parlament quan vota per la supressió d’un text en el que s’afirmava que “el president Mas podria tenir coneixement sobre que el seu pare guardava diners sense regularitzar a Liechtenstein mentre ell era conseller. “

En fi la causa de la independència (com tantes altres causes, també) ho aguanta tot i cal, sembla, que s’ha acceptar tot.
És l’excepcionalitat, segur.
És la necessitat de polaritzar, també.
Estàs amb mi o contra mi.
O em votes a mi o vol dir que votes “no”.
I abans del 27S ja ens explicaran com anirà el govern, sembla que es reparteixin la pell de l’ós bans de caçar-lo. Compte!

Però no tothom està disposat a acceptar que la causa justa de la independència eviti el que cal debatre, així mateix, en unes eleccions, la gestió de qui ha estat al govern i quins planteig es fan pel futur.

I naturalment la llista d’ERC i CDC més independents en part vol evitar aquets debat.

Serà el Sr. Romeva qui assumeixi el debat sobre les polítiques que s’han fet fins ara al Parlament. Assumirà també les responsabilitats.

O tot serà dir allò d’ara no toca.

I ja sé que els apòstols del procés em diran que això que dic són tòpics (tant tòpic com dir que ara no toca aquest debat) i que dir això no es entendre la grandesa de l’hora i del procés. Doncs bé no ho entenc ni em crec que s’hagi de deixar de banda la crítica de la gestió del darrer govern sumat al primer partit de l’oposició (que no ha fet aquesta feina) en escons. Mas estava aculat políticament, a les últimes al seu costat sembla que tot plegat s’ensorra, li peta la coalició amb Unió, Convergència assetjada per diversos cassos de corrupció entre ells el del President Pujol els debilita, les prospectives electorals preveuen una altra patacada monumental de CDC ...., ha hagut (no és l’únic protagonista ni artífex) de fer retallades que han arribat el moll de l’os, però ho ha fet cercant el seu model social, ha privatitzat el que ha pogut ....

D’això no se’n ha de parlar?

En fi, Ja veurem si sumen. Si sumen endavant si no la cosa es complica.

I també tinc clar que votar la llista de CDC-ERC és votar pel sí, però també és votar sí a les polítiques han portat a terme aquest darrers anys al Parlament.

Hi ha altres opcions d’un sí molt més socials i i també hi ha opcions que defensen el dret a decidir i que aposten també per acompanyar aquets drets de millores socials i econòmiques que segur que cohesionen molt més.

Sortosament no tot és uniformitat.

Perquè són unes eleccions, malgrat es vulgui obviar i Mas s‘amagui darrera uns altres candidats i candidates, en que també cal debatre el model de país, i el model de CDC i ERC ja l’hem vist. No és tanmateix el que jo voldria, i voldria votar sí sens cap dubte. Si no han gestionat bé socialment els recursos, pocs certament i distribuïts injustament, és cert, perquè m’he de creure que ara gestionaran bé el procés cap a  l’ independència. Fa temps que allò de la fe cega amb el dirigent vaig deixar de creure-m’ho...

No és pot monopolitzar el país ni molt menys voler-ho assimilar tot a una sola opció...