Descobrint Antoni Ollé Pinell

La primera vegada que vaig sentir a parlar del gravador, pintor i fotògraf  Antoni Ollé Pinell (Barcelona, 1897-1981), va ser a través d’un deixeble seu, el monjo de Montserrat i xilògraf Oriol M. Diví (1924-2013). Antoni Ollé Pinell havia estat el seu mestre al Conservatori de les Arts del Llibre, li havia ensenyat l’art de gravar la fusta, art en el qual Diví va excel.lir. L’admiració que Diví sentia pel mestre Ollé Pinell era molt gran. Diví em va mostrar alguns ex-libris d’Ollé Pinell, que s’havia iniciat com a xilògraf l’any 1922. Havia entrat al món de les arts del llibre de la mà del bibliòfil i editor Ramon Miquel i Planas. En aquesta cadena de respecte i d’amiració pel mestratge en l’art de la xilografia, Antoni Ollé Pinell admirava Enric-Cristòfol Ricart, artista contemporani seu.

A la Sala Polivalent del Museu Pau Casals del Vendrell, i fins al 13 de setembre, s’han pogut admirar alguns ex-libris d’Antoni Ollé Pinell. S’exposen en una mostra temporal que duu per títol: Descobrint Antoni Ollé Pinell. En la mostra hi ha també gravats que il.lustren llibres com ara L’ingenu amor, de Carles Riba (són veritables mostres de la seva saviesa tècnica en l’art de gravar la fusta), així com es mostren pintures a l’oli, generalment de paisatges, i fotografies molt reeixides. Cal recordar que Antoni Ollé Pinell es va guanyar la vida com a fotògraf de galeria. Es revela com un bon retratista.

Aquesta mostra resulta, certament, la descoberta d’un artista massa poc conegut pel gran públic. I és un encert que amb motiu de la inauguració d’aquesta exposició, el passat 17 de juliol, en el mateix acte es fes la presentació del llibre El fons documental d’Antoni Ollé Pinell (Barcelona, 1897-1981) a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès.

Es tracta d’un treball elaborat amb cura per la professora i investigadora Inmaculada Socias Batet i la investigadora Esther Alsina Galofré. En aquest treball trobem la recopilació i visualització ordenada d’un material necessari per a una major coneixença d’Antoni Ollé Pinell i la seva trajectòria artística en la Catalunya de l’època. Antoni Ollé Pinell va ser un actiu membre numerari de la Reial Academia Catalana de Belles Arts Sant Jordi. Aquest fons documental es custodia a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès. Va ser cedit a l’Arxiu Comarcal pels hereus d’Ollé Pinell. Això té el seu sentit, per part dels hereus, ja que la família Ollé-Sanromà tenia una casa d’estiu al barri marítim del Vendrell, a la platja de Sant Salvador, en el mateix indret –avui un passeig perfectament urbanitzat- on hi ha també la Vil.la Casals.

Aquesta publicació sobre el fons documental dipositat a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès és una eina imprescindible per conèixer una mica més d’a prop la personalitat humana i artística d’Antoni Ollé Pinell, d’estètica clàssica i noucentista. És un llibre fonamental de cara a una futura biografia.

D’Antoni Ollé Pinell són aquestes paraules que tant hem anat repetint els creadors, col.leccionistes i estudiosos dels ex-libris en referir-nos a aquestes petites obres d’art vinculades als llibres: L’ex-libris no és simplement una marca de possessió  [dels llibres ], és un símbol de la personalitat, dels gustos i afectes de l’usuari per a qui s’ha realitzat expressament. L’artista ha de saber situar-se i elevar-se davant aquesta obra psicològica, ha de posar la seva ànima i munyir el seu cervell per trobar la manera, la millor manera, de donar a conèixer, amb elegància, la conformació material i espiritual del titular, i això sense confusió ni amuntegament. És per aquest riquíssim contingut d’enginy que l’ex-libris té interès, i quan s’hi ajunten les qualitats de perfecció tècnica i de personalitat de l’artista creador es converteix en una petita gran meravella, que veritablement és digna de ser admirada, catalogada i curosament guardada. Es pot dir d’una altra manera, però no millor.