Ser torero, professió amb títol

La tauromàquia, el arte de Cúchares, com es conegut el toreig és un art (si així es pot anomenar) en franca i real decadència.

No hi ha dubte que en determinades èpoques va tenir una certa ressonància i públic, una autèntica afició i, encara més quan des de la televisió cada dos per tres programaven una “corrida” de les “ferias” més importants d’Espanya. Noms con el Viti, el Litri, El Cordobés, Curro Romero, Paco Camino, Chamaco no ens son aliens a determinades generacions, vaja ens sonen..... i què dir dels noms més actuals, de Paquirri (i tot el que ve al darrera), i la figura gairebé icònica de José Tomàs que al parer del taurins és un geni de la muleta i l’espassa. Diuen que qui no l’ha vist no pot entendre (ni punyetera falta que fa) la grandesa del toros.

Tinc un record de la meva primera adolescència vinculat als toros, quan anava a classe de repàs de matemàtiques, el professor va suspendre la classe. Notícia important, havien enganxat al “Cordobés”. Es pressentia la tragèdia. Les equacions podien esperar. I tant, vàrem jugar un magnífic partit de futbol-xapa entre dos arbres de la rambla. Més contents que un gínjol i la veritat la salut de Manuel Benítez, El Cordobés no es preocupava gaire.
 
El nostre país tampoc ha estat aliè a una determinada tradició taurina, places com les d’Olot, Girona o Barcelona han tingut moments brillants, i també el país ha tingut alguns “toreros” coneguts i reconeguts, Mario Cabré, Joaquim Bernadó, per exemple,  van deixar el pavelló alt en l’art del toreig, i més modernament Finito de Córdoba, nascut a Sabadell i com no podia ser d’una altra manera també a la ciutat hem tingut la nostra figura taurina en la persona de Mamerto López ara apartat dels “ruedos”.

Aquí a Catalunya ja varem viure la batalla antitaurina que no cal recordar fins a la prohibició de les “corridas”. Això sí, no es van atrevir amb el correbous perquè els perillaven molts, masses, vots.

El debat era si calia prohibir una activitat que gairebé ja era residual i tocada de mort al país. En fi, la pressió popular a través d’una ILP va poder més que la disposició de les senyories.

El toros aixequen passions i ho vaig poder veure i viure quan es debatia a Madrid la supressió de la corrides televisades, gairebé arriben a les mans els detractors de les “corridas” i el pro taurins, o bé escoltar algun il·lustre diputat elevant a categoria de gesta èpica “lidiar un toro” i l’essència espanyolíssima de la festa i paradigma de la cultura pàtria... en fi com si ens hi anés la vida.

Ara però resulta que haurem de seguir parlant de toros perquè des del Ministeri d’Educació -en aquest cal dubtar de si hi ha educació- s’han despenjat amb la proposta d’un nou grau de FP, el de Profesional Básico en Tauromaquia y Actividades Auxiliares Ganaderas. El ministeri en mans d’Iñigo Méndez Vigo ja ha enviat l’esborrany del decret de 74 planes.

Hi ha tanmateix, no ho negarem, en el text del decret de creació del grau, algunes consideracions prou “interessants” per la definició de la nova formació professional: 

La Tauromaquia es una manifestación artística desvinculada de ideologías que forma parte de la cultura tradicional y popular. El futuro de la tauromaquia está ligado a su consideración como parte esencial del Patrimonio Histórico, Artístico, Cultural y Etnográfico de España.

La fiesta de los toros y los espectáculos taurinos populares están sujeto a constante evolución, sin que se puedan hacer conjeturas sobre de qué manera se adaptarán a las sensibilidades cambiantes de nuestros tiempos u otros venideros. La crianza y selección del toro de lidia y la confección de la indumentaria de los toreros tendrá un futuro ligado al mantenimiento de la fiesta.

I així en els 74 planes…

Alguns hi veuen al darrere un regal de l’anterior ministre d’educació Wert en consonància en allò d’espanyolitzar l’alumnat.

La formació Professional va ser pensada per donar una vessant de formació pràctica a determinats estudis com alternativa al Batxillerat, conformant una base teòrica i combinant-les amb una pràctica al centre educatiu però també a les empreses. Es tractava de formar bons professionals que estiguessin preparats per cobrir els oficis i professions emergents. La carta de la FP és àmplia, hi ha diverses branques, algunes potser ja un pèl obsoletes i altres evidentment vinculades a oficis emergents. Hi havia un temps en que administratius i perruqueria era un oferta sobredimensionada i en canvi ara temes vinculats amb al sanitat, dependències o esport estan en alça. La FP estava pensada també perquè cada mapa d’especialitats hauria d’obeir a les necessitat dels mercat i pensar també amb una certa projecció dels estudiants cap a altres estudis o per poder tenir una formació que els acosti als mercats de treball internacionals.

No sabem si la feina de torero, novillero, picador o banderillero tindrà masses sortides laborals sobretot en un territori en que les “corrides” van a la baixa de manera incontestable i en franca decadència.

Potser a sudamèrica i encara hi podran trobar una sortida laboral, però vaja res de l’altre món.

Aprendran a fer chicuelines o veròniques però potser la feina se l’hauran de pintar a l’oli.

L’allau de crítiques i comentaris jocosos han omplert les xarxes socials i els comentaris a la majoria dels diaris s’han mogut entre un to irònic o directament ridiculitzant la nova oferta educativa i el cert és que realment constitueix un cop més una mostra d’un projecte educatiu ranci i caduc. La recollida de signatures que hi ha per evitar que el que avui és un projecte arribi a ser una realitat també ha recollit un allau de signatures.

En fi, com hem dit, herència del ministre Wert, des del seu exili daurat a les institucions europees de Paris deu somiar encara en retornar a Espanya a l’època de la pandereta, de la peineta i castanyoles.

A Catalunya la consellera ja ha dit que aquesta FP és inaplicable, però tampoc em sorprendria massa que aquí ho adaptéssim a una FP vinculada als correbous… tot és possible.

No hi ha dubte que encara hi deu haver qui vol ser torero.

Només cal recordar la cançó de l’Albert Pla. Papa jo vull ser torero, que va tenir un cert èxit, però per nosaltres és molt més emblemàtica la cançó de Pere Tàpies que ja reclamava fa temps l’ofici de torero, no massa ben parat però, en el seu antològic Moreno de la Fe que deia que :

Volia ser... torero...
per sortir del fang
però en lloc de sortir-ne
més s'hi ha anat esfonsant.

Ay! Moreno de la Fe
Tú querías ser torero
pa comerte medio mundo
pa comerte el mundo entero.

Doncs això ja tenim una nova branca d’FP para comerse el mundo entero