El sostre d'ombra

El sostre d’ombra (Pagès editors), és el títol de la darrera novel.la de Juan Carlos Borrego, nascut a Vilanova i la Geltrú l’any 1967 i afincat a Les Roquetes del Garraf, des d’on desenvolupa la seva tasca com a escriptor que també és ben conegut pel món excursionista. És autor d’un grapat de guies de senderisme d’arreu de Catalunya.

Un viatge a Islandia de Juan Carlos Borrego és en el rerefons del paisatge que ocupa, com un personatge més, aquesta novel.la amb alè èpic. Així, doncs, la descripció dels escenaris són de primera mà en el relat El sostre d’ombra.

El sostre d’ombra és com anomena el llarg i fosc temps d’hivern la protagonista del relat, la jove Helga, inicialment una treballdora del port de Reykjavík que sent que li ha arribat l’hora de ser mare i de fer un gir copernicà en una vida que sent massa acomodatícia, aburgesada, sense el color amb què la volia pintar en els seus anys de jove amb una acusada sensibilitat ecologista.

En la primera part de la novel.la trobem les preocupacions de l’Helga, la seva relació amb una família àmplia i problemàtica, amb en Fjalar, el marit, i amb un antic amant que apareix de nou en la seva vida per trastocar la ja poc consistent tranquil.litat d’esperit de la noia. En la segona part, trobem l’Helga atrafagada en la reforma d’un habitatge en la ruta 35, al costat d’en Fjalar, per convertir-lo en un alberg per a turistes i en una granja de cavalls islandesos. La tercera part de la història de l’Helga és dramàtica fins a tallar l’alè, i amb un final inesperat.

Mentrestant, i en paral.lel als capítols d’una història gens complaent quant als sentiments que mouen els personatges principals i també els personatges secundaris, tan desballestats tots plegats, hi ha la història de supervivència d’una óssa polar, que després d’haver perdut els seus cadells, arriba a Islàndia i deambula per l’illa a la recerca de l’aliment que li ha de permetre passar l’hivern i preparar-se per a la propera hibernació amb el pes suficient per aguantar-la.

Una història i l’altra s’entrellacen al final del relat fins arribar a constituir la mateixa història: una lluita ferotge per la supervivència en un món hostil, tant per a la femella humana com per a la femella óssa, i tot viscut en un sostre d’ombra freda i plena d’una gran angoixa existencial.

En aquest relat dramàtic hi ha un doble toc d’atenció. Per una banda hi ha la denúncia d’un món en el qual la depredació humana en el medi ambient ha arribat a l’extrem de provocar el que anomenem canvi climàtic, que en aquest cas es manifesta en la banquisa de l’Àrtic en perill de fondre’s, de desaparèixer, provocant la desnortació de l’óssa polar. Per l’altra banda l’autor situa la seva novel.la els anys 2008-2009, quan els bancs islandesos fan fallida i l’economia en pateix les dures conseqüències.

A El sostre d’ombra Juan Carlos Borrego ha construït una faula moderna que, basada en motius reals i candents, sitúa el relat en un ambient tant de decencís com proper a l’apocalipsi. Una atmosfera de fi del món de la qual no només en són víctimes les femelles d’aquesta saga islandesa de la contemporanitat, sinó que perilla la humanitat sencera si simplement ens dediquem a sobreviure, amb el valor que això té, sens dubte. Però la vida en el seu sentit més ampli i més profund, en el sentit humà, ha de tenir un sentit per a no convertir-se en un sense-sentit. Quan la humanitat perd el sentit, la direcció de la vida, té molts números per escriure morts –morts físiques i morts de l’ànima- com els que trobem a El sostre d’ombra.