'Cada cosa a son temps i d'estiu rems'

Es conegut, i crec que universalment acceptat en política, que quan una nominació, en aquest cas a la presidència de Catalunya, depèn dels vots d’una altra formació, el candidat en els seu discurs d’investidura procura seduir amb propostes perquè el possible aliat en la votació quedi convençut i el voti.

Gairebé sempre ha estat així i res no fa pensar que canviï.

I el cas del candidat a la Presidència Artur Mas n’és el paradigma més clar.

Cada cop que ha discursejat per obtenir la presidència ha fet el discurs, que en part, volien escoltar els que van acabar votant-lo, el compliment posterior del compromisos contrets ja són figues d’un altre paner.

Aquest cop tampoc ha estat diferent.

Per començar la declaració d’inici de desconnexió que va aprovar el Parlament el dilluns ja era una primera condició per començar a parlar de fer a Mas President. Davant l’estupor d’alguns consellers que la setmana passada ja havien esvalotat el galliner s’aprovà entre aplaudiment la resolució que insta al govern a moltes coses. Quin govern? N’hi haurà o no...

El discurs d’investidura del candidat Mas, aquest cop, també i més que mai ha anat en aquesta línia la de atraure als vots que li calen.

Un discurs més adreçat a intentar fer veure a la CUP que no és tant “dolent” com diuen i pensen i que està disposat a esmenar-se a si mateix, a acceptar-ho gairebé tot, posant això sí línies vermelles que tampoc ha explicitat quines són, i per tant sempre es poden moure amunt i avall, a un costat o a l’altre quan i com convingui en favor de la possibilitat de que l’acabin votant.

Per ser justos cal dir que ja en campanya i en el programa electoral que presentava Junts pel sí ja hi havia aspectes que el mateix govern, ara en funcions, havia denegat en reiterades ocasions, el tema més evident és el de la renta ciutadana garantida, fins ara era rebutjada per la Consellera Munté i el candidat Mas ho va posar en el seu discurs de petició d’investidura.

Practica el candidat Mas allò que proclamava Groucho Marx: “Tinc aquests principis, si no li agraden els canvio”?
No afirmaria tant, però és cert que descol·loca els seus en alguns dels girs ideològics, sobretot fets tant ràpidament. I tothom pot canviar de posició legítimament, quedi clar.  

Però ja se sap que quan la necessitat “apreta” es treuen recursos d’on calguin.

Si recordem a l’any 2012 Mas en el seu discurs d’investidura afirmava que volia presidir un Govern “business friendly” o “amic de l'activitat”. En poc temps i en un ple, cercant també la investidura hem pogut veure com de ràpida ha estat l’evolució ideològica de Mas des del business friendly a buscar el vot dels anticapitalistes, i ho dic sense cap mena de menysteniment, al contrari, amb una certa admiració per aquest darrers.

El que cal fer per dos vots i vuit abstencions.

Mai segurament s’havia fet un gir tant espectacular per assolir la presidència.

Però la veritat és que no sé perquè m’ho he de creure tot això ara, quan a la pràctica res de tot això ha fet el govern actual que encapçala el propi Mas. Un discurs clarament adreçat aquest cop a la CUP com en altres ocasions ho havia fet adreçat al PP o al PSC perquè l’investissin. Ja ho sabem. Altres cops Mas ha modulat el seu discurs en funció dels vots que necessitava.

Un cop més ho ha fet però tinc la sensació que aquest cop se li ha vist massa el llautó com per creure-se’l. Veure’l comprometre’s a un seguit de qüestions que han estat clares reivindicacions socials que no han tingut resposta positiva del govern que ha presidit Mas crea incredulitat. I naturalment no es cap garantia que ara ho faci com a candidat de Junts pel sí, ja que el matís que podria posar-hi ERC ja l’hem vist també en aquesta legislatura donat suport en tot al Govern. 

Quan li escolto dir: "Un estat català que protegeixi els més febles. Pla d'emergència social per reduir la taxa de pobresa (sobretot habitatge i protecció dels infants). Una societat que no deixa enrere a ningú” o quan afirma que hi haurà  "Accés a la cultura en igualtat de condicions, amb un alt nivell de creativitat".voldria creure-me’l, però..... I tot plegat dit amb nul·la autocrítica

I de la corrupció que toca el candidat de ben a prop no m’ha dit res de res. El tresorer de CDC ha sortit en llibertat provisional sota fiança pagada per CDC. Creu de veritat que és la seva conversió a l’independentisme el que fa que s’hagin posat damunt la taula presumptes i greus irregularitats econòmiques.

En fi que acabi ja tanta escenificació!.

Les ofertes que ha fet Mas són ja històriques, resolució de desconnexió, discurs d’investidura allunyat els principis defensats sempre, dissolució de la figura presidencial en deriva cap el florero (que tampoc sabem perquè cal, que plegui i anirem millor). Mocions de confiança.... El que calgui per ser President

Mentre Mas s’esforçava fent promeses alguns quan dirigents de la CUP feien apostes ja clarament per investir a Raül Romeva o a la mateixa Neus Munté, afegint encara molta més incertesa. I en mig del batibull parlamentari ens sorprenia també el republicà Joan Tardà fent una crida, oferint i acceptant xecs en blanc, que signaran qualsevol paper que els posin al davant, parlant de que si no hi havia acord seria gairebé un delicte d’alta traïció, un frau als electors. Tant malament estem? Cal tanta desesperació?

Deu n’hi do del que han hagut d’aguantar els de la CUP, potser mai s’havien dit tantes coses i no totes bones d’aquesta formació política. L’ofensiva per desqualificar-los no és creïble per exagerada i fa pensar en una acció ben planificada i concertada. 

En el seu discurs d’investidura, Mas s’ha reivindicat: Sense investidura no hi ha Govern, i sense Govern el procés pot quedar encallat, almenys durant un temps. No s'entendria que tinguéssim un Parlament plenament operatiu convivint amb un Govern que deriva de l'anterior legislatura.

Mas en la segona convocatòria, com ja hem dit, ha expressat alambinades fórmules, diluir competències presidencials, moció de confiança... per poder arribar a ser investit. Ni així ha obtingut la confiança

Però res de res, la CUP li dóna un no tranquil i a seguir.

Ja ho diu el refranyer Cada cosa a son temps i d’estiu rems, és a dir paciència.

Fins aquí hem arribat......de moment.

Diuen que el timó que Mas va penjar al seu despatx li costa ara trobar el nord, gira i va girant intentant trobar el veritable rumb del seu patró....

I de lluny se sent una veu que recorda molt a la de la Molt Honorable Presidenta del Parlament cridant: Presideeeeeent posi les urnes, Presideeeeeent posi les urnes

No cal patir, segurament a la tercera anirà la vençuda. I si no, a votar que sempre es bo practicar el dret a decidir.

Perseveri President!!