Cornèlia Abril i els seus camins

Acaba d’aparèixer el volum de contes He d’anar-me’n (Edicions Els Llums), de Cornèlia Abril. Els lectors han de saber que Cornèlia Abril és una dona misteriosa, té diversos rostres... Se’ns informa que Cornèlia Abril és també algú complex i dubitatiu (qui no ho és, quan es pregunta per l’essencial de la vida?), així com és algú profundament demòcrata, lliure i cosmopolita.

Li ve de raça, a la dama, aquest capteniment. Cornèlia és un nom romà. Hi ha diverses Cornèlies que han tingut un paper en la història, però hi ha una Cornèlia que va ser nogensmenys que l’esposa de Juli Cèsar. El pare de Cornèlia va casar-la amb Juli Cèsar quan era molt joveneta. Va ser una unió pactada, política, molt de l’època. Però el futur gran home, Cèsar, se’n va enamorar. Una bella història.

Aquí, però, estem parlant de Cornèlia Abril, una Cornèlia ben bé dels nostres dies, amb els neguits dels nostres dies. Cornèlia Abril té diversos rostres, hem dit. Perquè Cornèlia Abril és el nom d’un col.lectiu de set escriptores: Sílvia Armangué i Jorba, Mercè Bagaria i Mellado, Pepa Bagaria i Mellado, Maria Cirera i Delgado, Montserrat Medalla i Cufí, Matilde Nuri i Espona i Marta Pérez i Sierra, i una artista plàstica, la pintora Carmen Sanzsoto.

Cornèlia Abril ens ofereix set contes que Carmen Sanzsoto ha il.lustrat de manera doble: amb una imatge i amb un poema. Som davant, doncs, d’un llibre on la creativitat irradia magnànima. Un llibre que s’acompanya d’un pròleg escrit per Olga Xirinacs. Una galàxia amb vuit estrelles, en diu Olga Xirinacs del conjunt o univers literari anomenat Cornèlia Abril. Certament som davant d’unes dones els treballs creatius de les quals brillen amb llum pròpia. Uns treballs que, fent bona la proclama d’estima per la llibertat que té Cornèlia Abril, tenen un nexe, un fil conductor: la decisió.

En qualsevol moment de la vida som davant una cruïlla. Depèn de la decisió presa a cada moment, la direcció de la vida pren un camí o altre, va dibuixant la nostra biografia, i el que és més important: va donant un sentit a aquesta vida. En les històries aplegades a He d’anar-me’n (títol extret d’un fragment de Romeu i Julieta, de William Shakespeare (he d’anar-me’n i viure, o quedar-me i morir), en efecte ens trobem amb personatges que van decidint quina direcció prendre en moments en que cal prendre determinis, tot fent-se’n responsables, no pas com fulles mogudes pel vent.

Les històries de Cornèlia Abril són set històries protagonitzades per gent d’ara mateix (ens hi podem reconèixer, ens podríem trobar aquests protagonistes pel carrer) i desplegades amb una gran imaginació i bons recursos estilístics per part de les seves narradores, cadascuna amb la seva personalitat. Són set relats que van des del relat memorialístic fins a la crònica del quotidià, del relat amb un punt de misteri fins a la vivència de moments difícils, tràgics, i des del relat poètic i simbòlic al relat del dolor i la superació del dolor en companyia d’un ambient musical. Set històries que atrapen amb una doble seducció: eficàcia narrativa i grans dosis d’humanitat de fons.

Cornèlia Abril és discreta, se’ns diu, i observadora. Una cosa i l’altra es fan paleses en les històries contades, miralls de la realitat observada amb raig ix i descrita amb ploma ben precisa i ulleres ben netes per part de les seves autores. Com en un prisma de vuit punts de vista, Cornèlia Abril ens va mostrant de forma ben detallada no exempta de poesia, la realitat complexa i les decisions que, per bé o per mal, van determinant els nostres camins vitals. Molt bé, ens diem en tancar el llibre, satisfets amb la lectura. He d’anar-men és el primer treball de Cornèlia Abril presentat en públic. Tot saludant-lo, demanem a la jove Cornèlia –quin nom més primaveral!- que s’esmoli les eines. Perquè en voldrem llegir uns quants més.