Ser al mateix temps

La vida humana com a vida simbòlica:
trànsit de la naturalesa a la cultura, de la vida a la (co)existència, sublimació.
Aleshores podem considerar l’eros cultural com el sentit de la vida simbòlica.
Andrés Ortiz-Osés

A Com ser-ho alhora (Raig verd Editorial), la novel.la, extraordinària!, de l’autora escocesa Ali Smith, passat i present es confonen. En aquest relat traduït de forma exquisida de l’anglès per Dolors Udina, assistim a la narració de dues històries que convergeixen i es reflecteixen l’una a l’altra, tot i els 500 anys del marc històric que les separa. Així ens trobem amb un artista italià del Renaixement, Francesco (que podria ser Francesca, tal com suggereix el relat), i una jove adolescent, Geòrgia (a qui familiarment anomenen George), filla d’una activista política que viu a Londres en els dies actuals.

Entre altres experiències que comparteixen els dos protagonistes dels dos relats (que es poden llegir en l’ordre que triï el lector) hi ha la d’unes personalitats gens adotzenades, és a dir: es tracta de criatures que per la seva personalitat destaquen del comú, així com comparteixen la pèrdua massa prematura de la figura de la mare. Mares amb talent que han influït, i molt, tant en la formació primerenca de la Geòrgia i del Francesco, com en la formació posterior marcada per la seva absència.

Si vivim en plena consciència de viure, l’experiència de viure alhora, o al mateix temps diversos plans o dimensions de l’existència, la fem sempre i en tot moment. En el doble relat (dos relats que, com he dit, esdevenen com un mirall l’un de l’altre, tot i les diferències temporals, d’argument i de posada en escena literària), Ali Smith explora amb gosada imaginació aquest terreny indefinit en el qual ens sentim ser moltes coses alhora, ens sentim ser moltes coses al mateix temps, però sense prendre el fil de les nostres existències particulars. És en aquesta existència particular, amb els seus avatars, on ens juguem la partida de la vida. En aquesta existència pròpia tenim l’oportunitat de viure una vida amb un sentit creat per nosaltres a través dels nostres actes i la interpretació que en fem. Francesco i Geòrgia, cadascun en el seu relat, són joves que no van a remolc, que prenen decisions, tots i els límits que la realitat ambient els imposa. Però sempre hi ha una escletxa que en aquest cas es manifesta en la necessitat de crear i viure l’art, experiència que tot ho transforma perquè sublima l’ordinari, converteix l’ordinari en-una-altra-cosa.

D’aquest relat doble d’Ali Smith cal destacar la mirada. Per enfortir el relat en aquest sentit, l’autora s’acompanya de dues imatges que encapçalen els dos textos que componen la novel.la Com ser-ho alhora. Una imatge de dos ulls, que figura que està dibuixada pel renaixentista Francesco del Cossa (poc importa si és cert o no); l’altra imatge, una càmera, està dibuixada per Sarah Word. Els símbols dels ulls i la càmera es complementen, fins i tot poden ser intercanviables en els textos.

El que fa diverses i misterioses les coses és precisament la nostra mirada, el nostre enteniment, la nostra lectura simbòlica de les coses. El símbol fa d’intermediari entre el món de l’ordinari i el món de l’extraordinari, entre el devenir i els esdeveniments epifànics. Nosaltres triem viure una cosa o l’altra. Mirar dins i fora de la realitat multiplica tant la mirada com multiplica la realitat. L’art, la creació artística, es nodreix d’aquesta mirada multiplicada (el símbol mai no esgota la pluralitat d’interpretacions) en la qual es veuen i es viuen les coses alhora, es viu el temporal i l’intemporal al mateix temps.

En el relat doble d’Ali Smith trobem la memòria i l’art que multipliquen (simbolitzen) la percepció plana i sovint banal de la vida. El repte de l’escriptora Ali Smith ha estat escriure des d’aquesta consciència de la vida multiplicada. Amb un bon doll de recursos estilístics i imaginació creadora ofereix als lectors una obra en la qual, en efecte i com diu el títol, mostra que les coses són moltes coses alhora. La vida es manifesta d’aquesta manera, tot alhora, però cal adquirir la mirada apropiada per veure aquesta diversitat i pluralitat de sentits que, com la mateixa vida que és una, la veritat també és una. I és en el camí de recerca de la veritat, o del que és real, autèntic en el devenir, que anem veient, i vivint, les diverses capes de l’existència on el temps, certament, més que longitud adquireix profunditat, és a dir, sentit. En la seva novel.la, Ali Smith desplega una llum en l’existència que no estalvia pas cap color ni matís del dolor, de les injustícies i de la mateixa mort, com es llegeix en els dos relats. Existència que queda il.luminada gràcies al filtre de l’art, aquesta mirada que transforma la naturalesa en cultura, i la cultura en naturalesa humana.