Rosa Cortés, In Memoriam

Després de la seva noble i digna lluita enfront d’un càncer, Rosa Cortés (Barcelona, 1947-2016) i per sempre més Eva de les mil llunes, va alçar-se d’aquest món en el seu vol cap a l’espai infinit el passat 10 de febrer, quan els ametllers en flor anuncien la primavera.

Amb Rosa Cortés, creadora plàstica d’àmplia formació i de llarg recorregut artístic, juntament a un grup més ampli i multidisciplinar d’artistes: Adelaida Murillo, Dolors Puigdemont, Assumpció Mateu, Rufino Mesa i la directora d’Art de la Fundació Vila Casas, Glòria Bosch, vam fer-nos visibles un temps de forma col.lectiva en la mostra La ferida lluminosa, s.l.

L’oxímoron ‘la ferida lluminosa’ és una al.lusió a l’intent de superació via creativa d’un daltabaix vital, ja sigui de naturalesa física o anímica, o totes dues coses alhora. Aquesta mostra, que artísticament ens va donar tanta llum, i que ens va fer créixer com a persones, es va poder veure, esplèndida, al Museu de Valls (2011), al Palau Ducal de Medinaceli (2012) i a l’Espai Betúlia (2012-2013).

Mentre preparàvem l’exposició a l’Espai Betúlia, via correus electrònics la Rosa em va convidar a mirar uns treballs visuals en els quals combinava fotografia i tècniques digitals. Treballs de petit format que anava fent tot explorant noves maneres de treballar adients al seu estat de salut, que no sempre era òptim per emprendre la pintura d’obres de grans dimensions o instal.lacions de gran format. M’hi vaig sentir atreta de seguida, i així li ho vaig manifestar. Encara sento la seva veu, pausada com acostumava, via telefònica: Era el que desitjava, que et sentissis atreta per aquestes imatges que tal vegada et poden inspirar algun poema.

I els poemes, amarats d’emocions i pensaments relacionats amb experiències de la malaltia que ha ferit tanta gent estimada de casa, així com a tants amics, els poemes en diàleg sostingut amb les imatges de Rosa Cortés, van sorgir fins a constituir un conjunt de tretze composicions que acompanyen el llibre que amb el títol Eva de les mil llunes es va publicar el 2014 en tres llengües: català, castellà i anglès. L’edició, fruit de la campanya de mecenatge duta a terme a través de Verkami, i a càrrec de la bondat professional d’Ònix editor, mostra de forma acurada el potent treball artístic de Rosa Cortés. El llibre, presentat en diversos formats i ocasions (l’última presentació va tenir lloc a la seu de l’Institut Català de les Dones el març de 2015) sempre constituïa el testimoni viu de la lluita de Rosa Cortés per superar el mal, tant com constituïa una ofrena viva del seu art.   

Neixen del més profund de la nostra humanitat els motius que ens duen a la creació artística. Humanitat de carn i sang, però amb un instint que busca l’extraordinari en l’ordinari, vaig escriure al pròleg d’Eva de les mil llunes. Això és l’art: un fet extraordinari enmig de l’ordinari. Vida multiplicada. Eva de les mil llunes.

La vida de Rosa Cortés, tocada pel puny descarnat de la malaltia, anava sublimant-se, dia a dia, a través del seu art d’expressió personalíssima. Baixar a la foscor de l’Hades com ella va haver de fer tantes vegades, l’anava transformant com a persona i com a artista. Malgrat la minva de forces que sovint la tenallava, Rosa Cortés va saber harmonitzar la fragilitat de l’existència amb el sublim de l’art. Rosa Cortés em va fer l’immens regal de poder acompanyar-la amb els meus poemes en el seu treball corporal i espiritual per transformar la seva ferida en una expressió d’alt voltatge creatiu, en un exemple d’humanitat integral. I és així com: El llinatge continua/ en tu, plena de lluna./ Els morts enterrats a la terra/ apunten, verticals, en el fruit/ que confegeix la nova corona d’Eva.