Investidura?

Això és va movent però encara no es veu el camí ni desbrossat ni lliure i més aviat avui tot fa pensar que hi ha haurà noves eleccions (afirmació que potser m’hauré de menjar amb patates). Cert és que cada moviment de Sánchez genera expectativa i petits avenços que potser al final seran capaços de lligar la barreja, d’enfortir la suma de diversitat i aglutinar com un iman les llimadures de ferro i acabarà tot plegat amb un govern capaç de funcionar el temps que li correspongui o aguanti i tiri endavant una autèntic intent de canvi a Espanya.

Ja vam comentar aquí mateix la dificultat de l’operació de conformar un govern amb forces aparentment antagòniques. Però de moment la “broma” com qualifica Rajoy l’intent de fer aquest govern d’esquerres va tirant endavant i es van succeint reunions que han passat ja de la fase de tempteig i es va ja de cara al gra..

Encarregat per intentar formar govern, per part del Rei, Sánchez ha establert contactes i ha formulat les seves primeres bases programàtiques i en aquest sentit ha presentat un document Programa para un gobierno progresista y reformista en el que es defineixen les propostes per negociar amb la perspectiva d’una entesa programàtica que permeti  la formació d’un govern estable.

És un document de més de 50 pàgines en les que es van detallant (en alguns aspectes, molt i en altres, ben poc) quines són les propostes que es plantegen en la possible taula de negociació. El document expressa la disposició del PSOE d’aglutinar una majoria que permeti governar i transformar Espanya, en la seva instrucció es pot llegir quin és el capteniment de la disposició del PSOE per, com hem dit, intentar governar Espanya.:

“Es una disposición que sólo se entiende desde la convicción de que, en el nuevo escenario político, existen condiciones suficientes de confluencia entre el propio Partido Socialista y los partidos políticos comprometidos con la estabilidad del sistema constitucional, la integridad del Estado, la reforma de las instituciones políticas, económicas y sociales y el compromiso con los intereses de la mayoría a través de políticas que aseguren el crecimiento económico justo, la protección frente a la necesidad y la lucha por la igualdad.

Es una disposición, también, que exige contrastar esas coincidencias para incorporarlas a un programa de gobierno que convierta el compromiso en decisiones concretas y compartidas para dar respuestas inmediatas a la crisis económica, social, institucional, política y territorial que España atraviesa desde hace ya ocho años; para atender en forma integrada a promover un crecimiento estable y sostenido, reducir la desigualdad y reforzar la democracia; y para, avanzar, día a día, en la construcción de un país moderno dotado de estructuras económicas, sociales y políticas estables y acordes con nuestras capacidades y nuestras necesidades para el siglo XXI”

Ja hem dit que el document és desigual, desequilibrat respecte a la concreció dels temes. I entre els aspectes que es despatxen en una línia hi ha el tema relatiu a al repte de la necessària concreció de nova relació entre Catalunya i Espanya. En el text original hi figurava aquesta proposta:

“Revisión del Título VIII y los preceptos conexos. Desarrollar concepto de Estado Federal, si quiera mínimamente” Aquesta redacció evidentment va posar en guàrdia als partits catalans, alguns ja la van desqualificar directament sense entretenir-s’hi massa estona. Mentre el PSC per boca de Miquel Iceta ha hagut de sortir per matisar aquest redactat i ha volgut deixar clar que: “Ha estat un error de tecleig, perquè, si es desenvolupa el concepte d'Estat Federal, serà una mica més que mínimament. Serà un Estat Federal amb totes les seves lletres”. Amb aquestes paraules intentava minimitzar les crítiques que ja ha rebut per un tractament tan ambigu i decebedor d’un tema clau en la política catalana. El document era esmenat cuita corrents i finalment  desapareixia la frase “si quiera mínimamente”. Quedant en un indeterminat: Desarrollar concepto de Estado Federal. No se sap que és pitjor.

I convindrem que en un inici de les negociacions cal ser poc concret per no donar la sensació de que vols acabar imposant estrictament els teu programa sinó que el que cal es posar els principis i després ja es concretaran les accions fruit de la negociació, la transacció i el possible acord de mínims.

Però sembla certament estrany que el tema de Catalunya pel que fa a l‘encaix territorial aparegui nomes sobrevolant el possible acord sense concretar res. Hi ha des de Catalunya ja una proposta de desconnexió certa, potser irreal però certa i sembla que no hi ha cap contrapartida potent, creïble i agosarada que serveix per negociar.

Entenem que a les alçades del partit en que ens trobem no valen ambigüitats i caldria que el document fes propostes que realment fossin considerades com una manera d’obrir el debat per intentar trobar solucions. I segurament el redactat està pensat com un element estratègic per no trencar abans de començar qualsevol negociació amb els altres partits i que després de la negociació puguin anar més enllà d’una declaració de principis. Ara tot plegat sembla sense massa contingut concret i real i tot fa pensar que ningú del PSOE està en disposició d’agafar el “toro per els banyes" d’una vegada per totes.

Així és com el PSOE i per deriva el PSC va perdent vots com a mínim a Catalunya, poca credibilitat en la seva aposta federal.

Però encara el PSC per boca de Miquel Iceta ha volgut anar mes enllà quan s’ha titllat el document d’ignorar Catalunya ha fet una afirmació que segurament té un part de raó: “Ha fet més pel diàleg Pedro Sánchez en una setmana que Mariano Rajoy en quatre anys”

I és evident que en el document es proposen moltes mesures que incidirien positivament a Catalunya mentre Catalunya segueixi formant part de l’estat (i em temo que serà llarg aquest temps), “Hi ha qui diu que no es parla de Catalunya i s'equivoquen. Catalunya està en els 43 punts”, encara que de forma especial en els dos que se centren a reformar el sistema de finançament i la Constitució” diu Iceta, això ningú ho dubta, el problema està en que s’ha fet bandera de la gran oferta que farien els socialistes de cara a resoldre el tema “català” i no em negaran que resulta decebedor acabar trobant una frase com: Revisión del Título VIII y los preceptos conexos. Desarrollar concepto de Estado Federal, tot plegat d’una ambigüitat que impossibilita saber de veritat que farà el PSOE respecte al tema de Catalunya.

Recordem que fa un temps el mateix partit socialista parlava de singularitats, principi d’ordinalitat i el reconeixement de la plurinacionalitat, ara sembla que tot plegat es despatxa amb una ambigüitat impròpia, creiem, dels que semblen més disposats a sacrificar una veritable oferta federal que sedueixi per poder comptar amb un grapat de vots de cara a una investidura. Però em sembla que tot plegat ha fet aflorar la certesa de que el federalisme tant proclamat pel PSOE no deixa de ser una clara entelèquia que no va més enllà d’un llistat d’idees sobre el paper però que no tenen després cap mena de resolució pràctica, si quiera mínimamente.

Aquets és el panorama, possiblement d’aquí uns dies hi haurà el debat d’investidura o bé l’anunci de les noves eleccions.

Però la realitat és que ben poc ara per ara es pot esperar per donar cabuda a les legítimes aspiracions que es plantegen des de Catalunya.

Malament!