Harmonia d'astres

La poeta Roser Guasch (Banyeres del Penedès, 1969) i l’artista plàstic Joan Descals (Sant Fruitós de Bages, 1933), però que de fa una pila d’anys resideix al Vendrell (Baix Penedès) ens acaben d’oferir un treball preciós: Vindrà la nit. Publicat amb la cura acostumada per Arola Editors, els autors hi conjuguen amb harmonia poesia i pintura.

La història del llibre ens l’explica la mateixa Roser Guasch a l’inici del llibre. Diu la Roser que un bon dia el Joan la va trucar per telèfon per dir-li que havia fet unes pintures inspirades en un llibre seu. El llibre en qüestió és Plena de tu, publicat el 2003. Els quadres pintats per Descals il.lustren els poemes de la segona part del llibre.

Aquests poemes de Roser Guasch tenen una característica: són poemes breus, brevíssims, a la manera dels haiku, ja que com els haiku només tenen tres versos. I, com en els haiku, les imatges són molt visuals. Ja sabeu: els haiku tenen la virtut d’encapsular en un petit poema la impressió del moment. Són poemes, doncs, que transparenten el moment present, com aquest:

Tens
entre els dits
els meus cabells.

Joan Descals s’ha inspirat en la potència visual d’imatges com aquestes per realitzar un treball artístic que també presenta una característica a destacar: la majoria dels quadres que componen Vindrà la nit no tenen la forma habitual de ‘quadre’ sinó de rodona, d’esfera. Un encert formal que fa que l’espectador concentri la mirada en la il.lustració que es troba dins d’aquesta esfera, com en un mandala, o com en un vitrall esfèric, una rosassa.

Les imatges que evoquen els poemes de Roser Guasch, i salvant les distàncies temporals i estètiques, recorden les pintures al fresc que vaig veure fa dos estius a Santorini, nom italià de l’illa grega de Thera. Traç perfilat d’objectes i paisatges, i amb aquella rugositat que crea una atmosfera visual, un clima sempre agradable a la mirada confererida per la pintura al fresc (és a dir, pintura sobre un mur). La pintura al fresc mai no és estrident, si bé tampoc no s’està de combinar colors forts quan convé, com en el cas d’aquestes pintures de Joan Descals, potser inspirant-se també en els frescos del nostre romànic.

El llibre pren el títol d’un vers de Roser Guash, Vindrà la nit, com ja l’havia pres el llibre del qual és fill, Plena de tu.

Plena de tu
vindrà la nit.
Vindrà.

Així, doncs, tot és conjunció en aquest treball poètic-artístic de Roser Guasch i Joan Descals, ben bé una harmonia d’astres en la nit, com les pintures dins un cercle que il.lustren els poemes, tot suggerint mons imaginaris en l’espai sideral, planetes o llunes amb significat no només icònic sinó també simbòlic.