Cop de porta indecent

Mes enllà de la consciència de la nostra poca capacitat per resoldre el problema global sí creure que actuacions de caire local poden ajudar, si més no, a la comprensió i a la sensibilització sobre els fets i les causes que les comporten. No està a les nostre mans resoldre el problema però sí denunciar-lo i contribuir en allò que sens sigui possible a resoldre’l, tot això es aplicable al problema dels refugiats que estem vivint.  

Europa esta vivint la crisi humanitària més gran des de la segona guerra mundial.

L’allau de refugiats provinents de la guerra de Síria ha posat en entredit la capacitat d’Europa de donar la resposta humanitària, política i social que requereix.

La resposta dels estats ha estat però cruelment clara: Not In My Backyard, que significa No al meu pati del darrere, volent evitar l’oportunitat de bastir un nou model d’acollida, prefereix negar-se a la realitat i deixar el problema a les més que segures males solucions als altres, en aquets cas a Grècia i pagant a Turquia perquè faci la feina bruta i tancant els ulls davant la situació de retallada de llibertats que es viu a la mateixa Turquia.

Grècia està sotmesa a una crisi humanitària grandiosa, no té ni la capacitat ni els recursos per afrontar-ho sola, però els governs de molts països sembla que miren cap una altra banda per allò que si no es veu, si es difumina, no hi ha problema.

Però els refugiats amb les seves necessitats hi són. I no marxaran, els podran expulsar però tornaran a intentar entrar. Ho han perdut tot i molts cops només els queda la vida i per viure-la millor i dignament, corren riscos innecessaris i cauen en mans de les màfies explotadores, si hi hagués una política d’acollida coherent amb els valors que històricament ha defensat Europa.

A França s’alcen camps d’acollida amb cases de fusta per evitar imatges que recorden temps passats (A Catalunya les imatges del camp d’Argelers després de la guerra civil està gravat a la memòria coma paradigma de la ignomínia), però les solucions no s’acaben amb un habitatge més o menys precari i provisional, calen més coses i calen fer-les conjuntament tots els països.

La línia política de tancar fronteres o d’expulsar els refugiats sembla haver-se imposat a les mesures d’acollida i inserció dels refugiats ha triomfat.

Els refugiats han acabat esdevenint una transacció econòmica entre Europa i Turquia.

Aquella Europa dels valors que ens varen comprometre a tenir ha estat substituïda per una Europa dels interessos entre estats.

La bunquerització, l’aixecament de murs i tanques sembla de moment la única resposta a un problema que en el seu origen molts països europeus hi tenen molta responsabilitat.

La mateixa ONU, l’ACNUR, la Creu Roja, Amnistia Internacional i moltes més ONG ja han denunciat les mesures per ser contaries a l’ordenament de les Nacions Unides sobre refugiats i demostra que els estats contravenen les seves pròpies normatives. Aquesta situació ha esperonat que hi hagi un creixement dels populismes i els moviments xenòfobs, amb la complicitat d’alguns governs de la zona dels Balcans que discriminen els refugiats en funció de la religió o la procedència geogràfica. 

Hem vist imatges colpidores.

Hem conegut per les moltes informacions de la premsa situacions que vulneren els més elementals drets de la ciutadania davant masses vegades amb respostes retardades dels governs dels països i de la Unió Europea. Hem conegut un cop més la solidaritat de la ciutadania que s’ha manifestat en moltes vegades de manera espontània, solidaritat que no ha estat corresposta per les autoritats governamentals.

També hem vist imatges de solidaritat de ciutadans i ciutadanes anònimes que un cop més fa entreveure una certa esperança. 

La situació dels refugiats genera sens dubte problemes de tot tipus en els llocs on es concentrem però segurament amb mesures de redistribució i recursos per la seva acollida en el països de l’UE pal·liaria la situació i permetria restablir una certa normalitat.

És evident que cal tractar el tema amb tota la seva complexitat, perquè no hi ha cap solució fàcil ni gratuïta. Sense caure en el fals bonisme que representava “els papers per tothom” que segurament seria, amb els corresponents i necessaris controls, una solució amb el concurs europeu global, però sobretot es podria pal·liar o canalitzar degudament l’arribada de refugiats combatent els que es volen lucrar amb aquesta tragèdia i fugint de l’alarmisme populista que alguns de manera xenòfoba intenten explotar.

Caldria evitar que hi hagi comportament com els que vam observar en algunes ciutats en la campanya de les municipals passades en que la immigració era presentada com el detonant dels mals de la nostra societat, sembrant confusió, alarma i desconfiança. La responsabilitat social és clau en aquest tema i sobretot el paper de les administracions i associacions cíviques que poden ajudar des de la proximitat a crear els espais adequats per la cohesió social amb el respecte a la diferència en el marc d’uns referents propis.

Europa té unes condicions de vida relativament bones, ara deteriorades en part per la crisi, bona part de la política restrictiva sobre els refugiats sembla tendir a blindar aquestes condicions de vida, de tancar-lo en sí mateix per comptes de fer un esforç per expandir-lo a altres indrets en pitjors condicions que les nostres.

La situació que vivim i la resposta restrictiva que han donat els estats ha aixecat forces veus, al marge de moltes organitzacions humanitàries, que discrepen de la política que s’està aplicant en la crisi dels refugiats així ho han denunciat un grup important de pensadors europeus quan afirmen entre altres moltes coses  n el manifest que han fet públic Crida oberta a acollir els refugiats a Europa que:

“Els refugiats del Pròxim Orient han de ser rescatats i acollits!

Des de fa anys, els immigrants del sud del Mediterrani que fugen de la pobresa, la guerra i la repressió s’ofeguen al mar o s’estavellen contra el filferro espinós. Quan han aconseguit creuar el mar, després d’haver sofert l’extorsió a mans de bandes de contrabandistes, són expulsats, empresonats o llançats a la clandestinitat pels estats que els defineixen com a “perills” i “enemics”. Malgrat això, són perseverants i valents, s’ajuden els uns als altres per salvar les seves vides i crear una esperança de futur.

Però des que les guerres del Pròxim Orient, i especialment a Síria, han aconseguit proporcions de massacres en massa i no hi ha un final a la vista, la situació ha empitjorat. Les poblacions es mantenen com a ostatges de les parts en conflicte, bombardejats, morint de gana i atemorits. Poblacions senceres s’han vist obligades a un èxode perillós que ha costat milers de vides i que empeny homes, dones i nens cap als països veïns i que ara estan cridant a les portes d’Europa.”

“La incapacitat dels governs de tots els nostres països per posar fi a les causes d’aquest èxode (si no estan, de fet, contribuint a la seva exacerbació) no els exonera de l’obligació de socórrer i acollir els refugiats, respectant els seus drets fonamentals, que, com el dret d’asil, estan consagrats a les declaracions i convencions de la legislació internacional”

I reclamen:

La zona de lliure circulació de Schengen s’ha de preservar, però s’ha de suspendre el Reglament de Dublín, que permet retornar als immigrants al país d’entrada, i s’ha de renegociar un nou reglament. La UE ha de pressionar els països del Danubi i dels Balcans perquè tornin a obrir les fronteres i ha de negociar amb Turquia perquè deixin de fer servir els refugiats com una excusa politicomilitar i com a moneda de canvi. (1)

I acaben amb una afirmació que per la seva contundència i sentit profètic no pot deixar indiferents.

No hi ha cap altra alternativa. O hospitalitat i dret d’asil o barbàrie!

Sens dubte no és una situació de fàcil resolució però segur que tampoc cal ni es pot acabar-la tancant amb pany i forrellat l’arribada dels refugiats sinó es posa final a les causes que generen la situació.

És evident que hi ha diversos nivells d’actuació personal i col·lectiva des de emprendre campanyes de sensibilització sobre la problemàtica i les causes que la generen. Rebutjar qualsevol manifestació o actitud xenòfoba que la situació pugui comportar i aprofundint en la política de respectat als drets humans i de rebuig a les solucions violentes als conflictes plantejats que comporten la base del conflictes dels refugiats fins a demanar als nostres representants a les administracions i al Parlament Europeu perquè impulsin mesures polítiques que pal·liïn la greu situació i humanitària que viu Europa fruit de la situació pensant en valors i no en la transacció i el bescanvi de refugiats per dinares...

Aquella Europa que somiaven no pot  desaparèixer per un cop de porta indecent als refugiats.

(1) Manifest :Crida oberta a acollir els refugiats a Europa. JUDITH BUTLER / ÉTIENNE BALIBAR / JOSEP RAMONEDA / SANDRO MEZZADRA / AHMET INSEL.... .