Faîtes vos jeux, rien ne va plus

Després de les tempestes per més fortes que siguin arriba altre cop la calma.

Quan passa la tempesta veiem que damunt la sorra de les platges s’hi acumulen una diversitat de brosses arrossegades per les fortes onades i costa passar-hi amb una certa normalitat.

Doncs el panorama que ha quedat després de la tempesta de les dues sessions d’investidura ha deixat el panorama de les possibles noves negociacions ple d’esculls i caldrà desbrossar si de veritat es vol anar a un procés de negociació que acabi abans del dos de maig per evitar noves eleccions.

S’han donat tots plegats uns dies de calma.

Han baixat la intensitat de les declaracions.

Costa més de trobar paraules incendiàries i titulars espectaculars sobre les negociacions.

El foc entrecreuat sembla haver disminuït.

Han passat una desena llarg de dies, després de les dues trompades de Sánchez contar el mur del No a la seva investidura, per reprendre de manera més o menys prudent les possibles noves negociacions.

Sembla que després de l’acceleració d’abans del Ple de la investidura ara tot s’ha aturat, els possibles negociadors respiren, compten a deu i ara tothom es dóna un marge de temps per reflexionar sobre la situació.

No serà però una reflexió tranquil·la del tot, els fets que estan passat així ho indiquen. El PP cada cop més emmerdat i aïllat pels casos de corrupció que van sorgint i que sembla que cada cop encerclen més a Rita Barberà la inqüestionable, fins ara, la icona del PP al País Valencià, però el PSOE tampoc està tranquil, a la renuncia a presentar-se per estar investigat del dirigent el PS de Galicia han vist com Griñan i Chaves declaraven pel cas dels ERO, però també a Podemos es troben immersos en una certa crisi interna amb destitucions fulminats que fan olor a la pràctica dels partits de sempre i amb algunes esquerdes, fruit segurament del creixement ràpid, però esquerdes que arriben en un moment difícil i inoportuns.

El panorama doncs es força complex i segurament per això cal deixar reposar al situació abans de tornar-hi.

Mentre dura aquesta mena de treva Sánchez aprofita per veure’s amb el President Puigdemont per treure del congelador la relació i intentar trobar alguna sortida al conflicte polític que no cívic. Però les posicions semblen inamovibles, la trobada haurà servit això sí, més enllà de la voluntat educada de dialogar, perquè el President li retregui a Sánchez que s’oblidi de parlar de situació de crispació social al país.

Entren a la setmana de Passió i els partits semblen amb ganes de conversar. Potser per Pasqua arribarà la llum.
Semblava que tot es deixava fins després de Setmana Santa però es confirma que just aquets dies el PSOE es reunirà amb diverses formacions per explorar un camí que permeti supera la situació d’atzucac. 

Per una banda la delegació socialista es proposa fer reunions en diuen de caràcter preliminar per explorar possibles vies per desencallar un possible acord que permetés la investidura.

Tot plegat sembla molt lluny encara, uns diuen que hi hauria contactes i altres desmentint-ho fins que s’ha sabut que, des del Congrés Iglesias ha enviat un whatsap a Sánchez, que li ha contestat via Telegram -el canal de missatgeria que habitualment utilitza Podem i al qual el secretari general socialista es va unir aquest dilluns-. Tots dos han quedat que parlaran al llarg del dia”, com ha publicat la premsa.

I de fet  algunes converses van celebrar-se, i ja s’han vist Sánchez i Iglesias, o almenys així s’ha dit, i s’han vist sense C’s en contra del que havia dit sempre Sánchez i també ells dos sense que abans hi hagi hagut cap reunió tècnica.

Comencen a canviar els coses?

Cs’ segueix amatent al que està passat i suposem que a punt de trencar l’acord a la mínima sospita de que el PSOE els pot fer el salt. Ah!.

I algunes informacions apunten ja a acords parcials amb Compromís i altres confluències, el gir a l’esquerra comença a intuir-se i tanmateix si això és així els de C’s no es quedaran quiets.

Mentre a les files del PP tot sembla igual, Rajoy no parla amb cap dels líders i sembla cada cop més aïllat i convençut de que s’anirà a eleccions.

I per això està amatent als sondeigs que van sortint que tampoc els deixa tant malament.

Les primeres enquestes publicades després de les sessions d’investidura, al digital El Diario o al Periódico i El País assenyalen que pràcticament tot quedava pràcticament igual PSOE i C’S pujaven com a molt tres o quatre escons cada un i PP i Podemos en baixaven els mateixos que els altres guanyaven. Per tant la tesi de que unes noves eleccions no resoldria la complexitat de les xifres i de com poden sumar majories es va confirmant. Clar que cada partit deu tenir les seves i també influeixen a l’hora de prendre les oportunes decisions i fixar les necessàries estratègies

Per altra banda hi ha un increment, que podria anar en augment si no hi ha solució política a la investidura, de l’abstenció.

Res de nou doncs en el camp de la demoscòpia, caldrà però seguir els enquestes que poden, si varien substancialment, ser la clau de volta per seguir negociant o deixant passar els dies per provocar noves eleccions.

El rei ja li va dir a Patxi López, que no m’atabalin i quan hi hagi majoria segura que vinguin ja vindran i en parlem.

Però de què han de parlar ara els partits que no s’hagin dit ja podria pensar, però la veritat és que encara hi ha moltes coses per dir-se,

Tot plegat sembla molt complicat, enredat i confús però també és cert que a voltes quan tot està molt embolicat com una troca el fet d’estirar un fil porta la solució.

La senzillesa en l’operació a vegades descabdella els nusos més complicats i enredats.

I naturalment ara l’estratègia es pressionar a l’adversari i possible aliat. Declaracions públiques ara més moderades que abans de la primera volta de la investidura però també missatge en privat.

Recerca de titulars menys abrandats i també molta lletra petita per intercanviar posicions i missatges.

Quota de pantalla al màxim però també cercar la discreció de darrere les càmeres per trobar espais de confluència.

I molts cataplasmes i parxes Sor Virginia que vagin curant i cicatritzant les ferides perquè els debats que van precedir al intens d’investidura han deixat cops, contusions, fractures i blaus, vermells i morats que cal curar abans de tornar a posar-s’hi. La mirada en el curt termini tampoc ajuda a veure amb la necessària perspectiva les necessitats reals del país i la ciutadania. I aquesta ciutadania després de veure el debat ben segur que poques ganes té de veure repetit l’espectacle, veient com això que en diuen vella i nova política és el mateix i repetir aquella mena de mantra de que tost són iguals agafa un tint de versemblança més que evident.

Som-hi, tornem-hi que no ha estat res.

Tornem a començar i mentre tots intenten seure a la taula, tenen l’orella posada en les enquestes que van sortint i a partir d’aquí matisar posicions, tancar camins o començarà a cedir en punts per poder arribar a un acord.

Dos mesos, 60 dies -ja n’han descomptat alguns- que poden ser molt i molt llarg i pesat molts pesats, per tant estaria bé que a partir d’ara hi hagués més discreció i no tants escarafalls.

Les jugades de bona estratègia requereixen gairebé sempre prudència, silencis significatius i poca, poca conya.

Faîtes vos jeux, rien ne va plus i sort, molta sort!

Potser la Pasqua il·luminarà el camí i ves per on hi haurà govern d’esquerres.