L’exercici de triar escola

Arribats a aquestes dates del calendari veiem a les planes dels diaris i a les revistes especialitzades anuncis d’escoles que ofereixen resums dels seus projectes educatius i anuncien les jornades de portes obertes prèvies als dies de l’inici del procés de matriculació. Procés que començarà d’aquí pocs dies i com sempre que comença veurem com les famílies que han de matricular els seus fill o filles per primer cop a una escola viuran amb neguit.

El procés d’elecció d’escola no és feina fàcil, es tracta de trobar l’escola idònia en la que els seus fills i filles hi faran el primer cicle educatiu i triar escola genera un cert desassossec a les famílies fruit d’incerteses pròpies de la novetat, de les voluntats i de les prioritats que hom es fa respecte a l’elecció de centre, ja sigui per proximitat, sigui per coincidència amb el projecte educatiu, per convicció religiosa o per qualsevol altre raó.

A les escoles aquets dies es viuen, també, amb neguit però també amb il·lusió i per sobre de tot per mostrar a les famílies la feina i l’esforç que es fa cada dia amb els recursos que avui tenen. Així doncs les jornades de portes obertes que cada any es fan en aquestes dates són una bona oportunitat, un bon instrument per mostrar la feina que fan a les escoles amb els nens i nenes, la bona feina que es proposen portar a terme amb l’esforç col·lectiu i amb la participació de tota la comunitat educativa. Les jornades de portes obertes serveixen per fer pública la voluntat de mostrar fil per randa el propi projecte educatiu que després de debatre, contrastar els continguts i objectis pedagògics apliquen i aquest projecte es demana que sigui valorat i sigui tingut en compte de cara a prendre la decisió per part de les famílies.

És la seva carta de presentació de com en cada escola volen exercir l’educació, de com s’enfronten a les noves metodologies, de com les noves tecnologies seran un instrument més dels coneixements i de l’educació, de com volen inserir-se en el seu marc territorial, de com volen ampliar l’ensenyament dels idiomes o de com fomenten, transmeten i apliquen  valors socials i cívics. Es tracta de posar a disposició dels futurs pares i mares un projecte educatiu en el que creuen, que l’han practicat, que l’han millorat any darrera any i bé a ser la senya d’identitat de cada centre.

Així doncs a la majoria de les escoles, les jornades de portes obertes tenen un sentit que va més enllà de fer una  oferta de places escolars, esdevé el moment en que poden llençar la seva proposta educativa perquè aquesta sigui reconeguda i valorada de manera externa. I això requereix un previ treball als claustres que esdevé un element d‘autocrítica i reflexió molt positiu.

Però els escoles també ho viuen amb neguit sobretot aquelles que ja saben que els retiraran un aula de P-3; neguit perquè un cop més, seguint el criteri dels darrers anys, la Conselleria vol tancar abans del procés de matriculació més de 67 aules de P-3, i a Vilanova hi haurà dues aules menys fet que minva les possibilitats d’elecció de les famílies i afebleix, un cop més, l’escola publica.

Ha canviat la Consellera però la política és d’una continuïtat perillosa. És evident i, fins i tot, raonable, que cal modificar els paràmetres si hi ha una baixada important de la natalitat, però sembla sospitosament estrany que dels 67 grups que es taquen 64 siguin a l’escola pública i només 3 a la concertada. Això indicaria quina és la voluntat de la Consellaria: seguir debilitant l’educació pública.

Segurament el manteniment de les aules de P-3 seria una bona manera de descongestionar el grups i sobretot perquè a P-3 poca gent defensa que hi hagi 25 nens a l’aula.

La resposta dels sindicats, d’ajuntaments i de la comunicat educativa ha estat unànime en el rebuig. Però seguint la tradició la conselleria es taparà les orelles i anirà a la seva, a la retallada.

I aquestes retallades contrasten amb el manteniment de la subvenció a les escoles que separen per raó de gènere el seu alumnat.

Fa poc dies al Parlament hi havia una proposta per suprimir aquestes subvencions però la majoria del Junts pel sí sumant-hi aquets cop el PP van oposar-se a aquesta supressió.

Vet aquí que ara resulta que els propis diputats del PSC quan van votar la LEC i van defensar a totes les subvencions escoles de segreguen a nois i noies recolzen una proposició feta per Catalunya Sí que es pot - i ja en va impulsar d’altres- per retirar el concert d‘aquestes escoles (i jo me’n alegro), fonamentalment de l’Opus Dei i ens trobem que ERC que havia estat crítica també amb aquesta mesura ara varia la posició amb allò tant clàssic de “avui no toca” i avui no toca tocar els concerts perquè potser posaríem en perill la feble estabilitat de Junts pel sí. Ja ho té això la política i veure a segons qui votar això fa pensar en l’enorme volubilitat que tenen els posicionament polítics -ep i ningú està lliure de culpa, ni el que escriu això-.

La mateixa Anna Simó que reclamava la supressió a l’any 2014  ha pres la paraula i ha afirmat que continua “pensant el mateix que el 2014”. La diputada republicana també ha afirmat que el seu partit no volia modificar la llei d'educació de Catalunya aquesta legislatura perquè “no volem obrir un meló de la LEC perquè altres vagin a treure’n una bona tallada”.

Podrà dir el que vulgui, altre cosa es que ens la creguem.

Ja ho veim doncs, suprimeixen aules de P-3 però mantenen una bona partida de subvenció a escoles segregadores

Recordar ara que és temps de matricula que a l’escola cada cop se li exigeixen més coses en el camp educatiu i en el camp social i cívic i és lògic que així sigui. La societat actual avança en complexitat i per tant els aprenentatges, les actituds i alguns dels valors són permanentment mutables, milloren i busquen alternatives als vells coneixements i la societat, les famílies i l’administració que ha dipositat en la institució escola la formació en tots els sentits dels futurs ciutadans i ciutadanes li reclama un esforç perquè es posi al dia, perquè no existeix una dissociació exagerada entre el que es fa i s’aprèn a l’escola i el món real. Però aquesta reclamació hauria d’anar acompanyada del reconeixement social de la tasca de les escoles i naturalment dels recursos necessaris per poder fer la seva feina amb garanties d’èxit. Cal doncs que la societat exigeixi que hi hagi una reversió en els actuals paràmetres polítics de retallada en el camp educatiu.

Els i les mestres oferiran Projectes Educatius preparats per la comunitat educativa dels centres que aquets dies seran exposats en el marc de les “portes obertes” tenen la seva importància.

Cal conèixer l’escola per fer-hi confiança, en ella els fills i filles hi viuran els moments en que es fonamenten no sols els coneixements sinó també les bases de la seva personalitat i els ciments per esdevenir uns ciutadans responsables i crítics. Per això no només és important conèixer el Projecte Educatiu sinó la real implicació de les famílies a l’escola participant-t’hi activament, implicant-s’hi en els debats i actuacions i respectant el marc professional dels docents i fent costat sempre a les reivindicacions que ajudin a millorar l’escola i els processos educatius.

El repte de la millora de l’educació és competència de tota la societat, dels diversos nivells de l’administració, dels pares i mares, dels i les professionals, del propi entorn. I tothom des de la seva vessant per més crítica que sigui cal que hi aporti els seus esforços perquè millorar-la sigui una realitat tangible. No està de més recordar-ho ara que tot just comença el procés de matriculació. Les portes estan obertes de bat  a bat.

I en el principi del procés de matriculació veiem també quina és l‘actitud política d’aquells que no volen fer canvis en el procés de subvencions mentre retallen aules de p-3 de l’escola pública per no incomodar a determinats sectors poderosos de la societat però que no tenen cap mena d’escrúpol a l’hora de seguir retallant.