Guia sentimental de l'Alguer

Joan-Elies Adell (Vinaròs, 1968), poeta, traductor i coordinador cultural de la delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Itàlia, acaba de publicar Guia sentimental de l’Alguer (Pòrtic).

Joan-Elies Adell ja fa uns quants anys que viu a l’Alguer, la població més important de la petita península fortificada al nord-oest de Sardenya on encara es poden trobar persones que parlen català, catalans de l’extrem orient, podríem dir, que viuen en una illa italiana. El seu és un català ben genuí, amb un accent ple d’entonacions sardes i musicalitat italiana, com escriu Adell. Emociona escoltar-lo. I és que la història ens fa, tant com ens fa el paisatge. L’entorn de l’Alguer és d’una bellesa singular i blava, amb encants amagats.

Catalans de l’edat mitjana van tenir una presència important a Sardenya i a l’Alguer. Eren els temps gloriosos dels reis de la Corona de Catalunya i Aragó. En la seva guia, Adell fa una crònica d’aquesta història lligada al poder reial català. L’hegemonia catalana es va mantenir aproximadament des del 1300 fins al 1410, quan es va produir la mort de l’últim comte-rei català, Martí l’Humà. La tragèdia per a la nostra història havia començat amb la mort de Martí El Jove a causa d’unes febres que va contraure després de la batalla contra sards i genovesos. L’hereu, en qui els catalans havien dipositat tantes esperances, va morir a Sanluri, prop de Càller, la capital de Sardenya. Les seves despulles reposen a la Catedral de Càller.

Conèixer la història és important per capir el moment present, el moment d’iniciar la descoberta de l’Alguer, amb els seus itineraris fets i per fer... Passejar pels carrers i places, sense un itinerari establert, és un plaer que encara pot tenir lloc a Venècia, va escriure Diego Valeri a la seva Guida sentimentale di Venezia, publicada el 1997. Estem parlant d’una de les ciutats més turístiques del món, si bé és encara una de les ciutats que amaga moltes sorpreses, molts misteris. És tasca del viatger descobrir-los, si més no els seus, ja que cada ciutat dóna els seus misteris de manera personal a qui la visita o a qui hi viu sense haver-hi nascut i se la vol fer seva. És per aquest motiu que es pot parlar de guies sentimentals, de guies que també passen pel cor.

Amb originalitat, a la seva guia sentimental de l’Alguer, Joan-Elies Adell ens apropa primer les impressions de poetes i escriptors que abans que ell en van fer la descoberta i la van escriure: Salvador Espriu, Joan Fuster, Damià Huguet, Joan Perelló, Joan-Daniel Bezonoff. Sense oblidar la poètica dels propis escriptors algueresos, com Rafael Caria.

I abans d’entrar en el relat dels itineraris i llocs per visitar amb atenció especial, Joan-Elies Adell dóna unes pinzellades sobre l’illa de Sardenya i les seves peculiaritats: una és la natura en estat encara força verge, amb aigües cristal·lines i amb el distintiu de la màquia sobre un terra rocallós, una bosquina densa que suporta el període eixut i calorós de l’estiu. L’altra és la presència dels nurags, unes construccions prehistòriques disseminades per tota l’illa de Sardenya. Entre d’altres, a l’Alguer es pot visitar la de Palmavera (XV-VIII aC.).

Si heu de viatjar a l’Alguer porteu la Guia sentimental de l’Alguer de Joan-Elies Adell a la bossa de mà o a la motxilla. Qui l’ha escrita ha fet una bona i bella crònica dels llocs a visitar, a conèixer. Adell ha llegit molt sobre l’Alguer i la seva gent abans d’escriure-la; però sobretot ha passejat una i mil vegades pels llocs descrits fins a fer-ne una descripció amb la mirada peculiar d’un poeta que, atenció, fa també una especial atenció a la llengua en el capítol Alguerès per a principiants. Així mateix fa esment de les bondats de la cuina, productes i vins algueresos, tant com fa atenció a les tradicions, curiositats i personatges de l’Alguer. Amb tot aquest bagatge de coneixements, tant si heu de viatjar a l’Alguer com si no, aquesta guia sentimental us arribarà al cor perquè, com ja va dir Francesc Eiximenis, nascut a Girona el 1330, qui hagi après a conèixer una mica d’aquesta terra no se’n podrà eixir sinó ab desplaer. I és que als catalans l’Alguer ens resulta molt familiar a causa de la història i de la llengua, però també ens resulta un indret molt seductor en aquells llocs que també donen la mel que val un viatge.