El niu transparent

Editat per l’Associació Tapís, treballat de forma artesanal i acurada, amb paper fet a mà i cosit a la manera japonesa, la poeta Pilar Cabot ha publicat el llibre El niu transparent, que s’acompanya de les il.lustracions de Ramon Sellarès, imatges que, potenciades per la noble edició, estableixen un diàleg visual potent amb els versos de l’autora.

L’Associació Tapís, amb seu a Vic, duu a terme una tasca formidable: la inserció sociolaboral de nois i noies joves i d’ètnies i parles diferents de la comarca d’Osona mitjançant una formació humana i laboral que combina art i artesania. Aquesta conjunció es fa palesa en aquesta publicació que per la seva textura tan bella convida a la contemplació i al tacte. El niu transparent és el segon llibre publicat per l’Associació.

Tan bon punt Pilar Cabot va entrar al taller de la gent de Tapís va sentir-se cridada a gestar El niu transparent, un conjunt de poemes ben escandits, com acostuma, i que en l’arquitectura formal el llibre apareixen repartits en dos apartats: El niu transparent i Afectes/efectes.

El títol de niu transparent li va ser suggerit de forma natural, espontània, a partir de l’impacte de la visita que un dia va fer al taller de l’Associació Tapís. Si la imatge del niu evoca un lloc confortable, una llar on créixer en amor de fraternitat, que el niu sigui transparent ens porta a veure l’autenticitat de les relacions que s’hi poden donar al mateix temps que la possibilitat de fer real la utopia d’una humanitat humana, això tan difícil però no pas impossible d’assolir. Aquesta fe en un humanisme solidari i culte que fa avançar la humanitat pels camins de la seva plenitud és el que mou a endegar projectes com el de l’Associació Tapís tot construint una obra creativa que doni casa, que sigui niu!, en aquest cas de l’activitat literària d’una poeta de la veterania i categoria intel.lectual i humana de Pilar Cabot.

Escriu Cabot en el seu text d’introducció als poemes que tracta de potenciar les boneses. Treballar pel bo i el bell és el que dóna sentit a una vida constantment intervinguda pel dolor del món, tallant com un ganivet i que no s’ha d’ignorar, una vida humana obsedida per la fam de poder i de diner, malmesa per la tortura, les guerres, les massacres... En definitiva: una vida obscurida per la part obaga de la condició humana, i de la qual sentim vergonya, però per aquesta mateixa raó ens volem inspirats per tal de contrarestar-la amb petites bondats de la vida, que hi són perquè les procurem. Qui, amb una mica d’ànima, pot dir: Jo me’n rento les mans?

En els versos de Pilar Cabot es fa escandall dels pensaments i obres en les quals la gent de bona voluntat no es renta les mans del que és humà, i ho fa per un honest sentit de solidaritat, de justícia, de fraternitat, i no descavalcant mai del somni, que és el desig de la pau i el bé: Dóna al somni ales i esperit! És el que necessitem per fer-nos persones: altura de mires per no amortallar l’esperit donant-li l’aliment verinós dels baixos instints desfermats, l’odi, l’egoisme, la mala fe.

Mentrestant, el vers no vol mentir, no amaga res i es vol compromès. Pilar Cabot ho diu amb veu transparent, com el niu transparent que invoca també per al poema, espai per a la veritat nua. Paraula que digui sense ferir, però que cal dir. Dir amb amor, però també amb rigor i fidel a una mateixa tant en la vida com en la mort. Vida que ens fa i ens desfà, però que també procura una altra mena de vida a través del record: Ah, morts meus, estimats/ com us feu enyorar...

Els morts estimats són companyia i són ferment viu que dicta el vers, tant si reporta el mester terrible dels nens soldats, com si invoca la memòria de l’infant feliç que un dia vam ser en un niu transparent, sense topants. A l’alba de la vida vam ser un infant sense més fronteres que el propi cos meravellant-se en la descoberta del rostre i del propi jo, un infant habitant del planeta blau el qual, si-us-plau, no banyem en roig de sang i després ens rentem les mans! Aquest és el prec profund que, com un riu d’amor i puresa edènica, dóna vida als poemes que integren El niu transparent, de Pilar Cabot.