Interioritat habitada de Teresa de Jesús

L’any 2015 es van complir els cinc-cents anys del naixement de Teresa de Jesús. Arreu es va celebrar aquesta efemèride que tant com recordar el personatge històric i la categoria intel.lectual de la santa mística i fundadora, va servir per conèixer una mica més a fons la seva espiritualitat, que s’ha revelat d’una actualitat i modernitat sorprenents.

Teresa de Jesús també va viure un moment de canvis socials, polítics i religiosos. En el camp espiritual i religiós hi havia el desig de retornar a la puresa original del cristianisme, que ella va encarnar amb el seu carisma, així com va prendre part activa en la seva transformació. Va reformar el Carmel fundant convents de carmelites descalços. Perquè va fundar convents femenins, però també masculins. Teresa de Jesús va obrir nous camins en l’Església del seu temps.

Amb motiu de la celebració del V Centenari del naixement de Teresa de Jesús, al Santuari de Santa Teresina de Lisieux, a Lleida, entre el 23 i el 25 d’octubre de 2015 es va celebrar el V Congrés d’Espiritualitat. En una edició preparada pel carmelita descalç, Agustí Borrell, Publicacions de l’Abadia de Montserrat ha publicat: La interioritat habitada. El testimoni de Teresa de Jesús, que recull les actes d’aquest congrés.

Durant els tres dies que va durar la trobada es va reflexionar sobre la personalitat polièdrica de la santa d’Àvila des de la perspectiva religiosa però també laica, ja que la recerca espiritual, tal com la va descriure en la seva conferència inaugural el professor Josep Otón, és també ben pròpia del nostre temps.

La vida interior és una necessitat humana més enllà de les formes religioses, les quals en aquest moment també estan buscant la manera d’adequar-se als nous temps sense perdre, o més aviat retornar, al missatge original. Es podria dir que és un desig de naturalesa espiritual que recorre les consciències.

Teresa de Jesús, una dona activa i coratjosa, és també una mestra de la vida interior. No ens ho han dit. Ho va escriure ella mateixa, ho podem llegir en els seus escrits. Per a Teresa d’Àvila, Déu, en la persona de Jesús, no és una idea filosòfica o teològica: és una vivència. D’aquí ve el títol,  encertat, d’aquesta publicació, La interioritat habitada. Déu l’habita en la persona de Jesús –Su Majestad, tal com ella anomena Jesús-, hi dialoga, hi fa amistat, se sent acompanyada i plena d’aquesta presència.

El sagrat ha sofert una gran metamorfosi. Però la mort anunciada de Déu pels mestres de la sospita no s’ha complert: els humans continuem a necessitar, perquè és una necessitat humana!, una mirada, una vivència que ens permeti transcendir els límits del temps i de l’espai, que eixampli els horitzons existencials, com diu Josep Otón.

És en aquest context que la lectura de Teresa de Jesús resulta il.luminadora per a l’espiritualitat dels nostres dies, ja sigui dins o fora de les religions històriques. Teresa de Jesús, la seva experiència del sagrat, troba lloc en el món d’avui dia perquè es revela universal. La recerca d’aquella forma viva en el seu interior és un camí espiritual tan vàlid fa cinc-cents anys com ara.

Quan s’entra a la interioritat a través del silenci i la meditació, s’experimenta de forma real, viva, l’ésser que som alhora que ens transcendeix, que allarga els límits fins a fondre’s amb l’univers. És una experiència del sagrat, del diví, una experiència mística o una experiència d’expansió dels límits, com en diu la psicologia moderna. És una experiència que podem reconèixer. En el context espiritual i religiós dins l’Església catòlica que va viure Teresa de Jesús, d’aquesta forma viva que sense treure-la del temps i la corporalitat la situava en la infinitud i plenitud de la vida, Teresa en diu amor a Jesús, i per amor a Jesús, amor fratern a totes les criatures. En l’oració, en la contemplació, en la trobada amb l’amor de la seva vida, Teresa de Jesús no queda encantada sinó que reverteix aquest amor cap als altres. Amor íntim, però també amor actiu.