Palpitacions d'Enric Balaguer

Enric Balaguer, professor de literatura de la Universitat d’Alacant i assagista, acaba de publicar El desert i altres palpitacions del nou segle (Editorial Gregal), un recull de setze textos sorgits de les preguntes que l’autor es fa del moment present des d’una òptica àmplia, però que podríem encapsular dins del concepte humanisme.

Rere el terme ‘palpitacions’ d’Enric Balaguer hi ha Eugeni d’Ors. En el seu pròleg, Balaguer escriu: amb aquests papers he volgut, en parlar de ‘palpitacions’, homenatjar el creador de l’assaig contemporani i designar una forma de petits assajos –d’alguna manera, fragments- que ‘cosits’ poden ajudar a perfilar una mica el paisatge dels nostres dies.

En el seu famós Glossari, Eugeni d’Ors deia que es limitava a prendre nota del que anomenava ‘palpitacions del temps’. Aquest model, el del glossari, i aquesta manera fragmentària d’escriure sobre les palpitacions del temps, ha tingut fortuna, malgrat es digui que el mestre, en no tenir càtedra de filosofia, no va deixar deixebles. El pensament d’Eugeni d’Ors ha fructificat tant com ha seduït també gràcies a la seva preocupació, i no és cosa menor, per donar forma literària als seus escrits. Eugeni d’Ors, tant com un filòsof és un escriptor de primera.

En el seu pròleg, el professor Balaguer anomena també ‘fragments’ els petits assajos que reflecteixen els batecs del temps, per a cadascú el seu. I és que això mateix devia pensar Mircea Eliade, filòsof i estudiós de les religions, quan va titular Fragmentarium les seves anotacions i assajos escrits els anys trenta del segle passat. Com a membre d’aquella societat de savis promoguda per Carl G. Jung i que es va anomenar Cercle Eranos, Mircea Eliade coneixia la filosofia d’Eugeni d’Ors i n’admirava la seva posada en escena a través de les seves glosses, notes o fragments. A Fragmentarium, el tercer d’una sèrie, Eliade fa homenatge a Eugeni d’Ors.

Els setze assajos d’Enric Balaguer són fruit de l’observació atenta d’una realitat tan canviant com la nostra. La velocitat amb què es produeixen els canvis és colossal, a penes tenim temps de digerir-los. És per aquest motiu que també avui més que mai sigui necessari aturar-se i pensar en amplitud i  profunditat sobre els fenòmens, les ‘palpitacions’ de la nostra realitat que ens interroguen. El món globalitzat ens situa en un panorama i en una convivència en què tot s’esdevé en temps present i de forma ben accelerada. Així ens trobem amb la sensació que no podem abastar el món com tampoc el podem ignorar. La reflexió, doncs, es fa necessària ja no només per fam intel.lectual d’entendre la realitat sinó per poder ser operatius davant els reptes quotidians.

El professor Enric Balaguer, amb l’honestedat intel.lectual que el caracteritza, parla del que observa i coneix d’a prop. Així, ja sigui a través d’una lectura, de la visió d’una pel.lícula o d’un fet que li crida l’atenció, s’aproxima a temes culturals tan espinosos com les llengües minoritàries en perill d’extinció enfront de les grans, el diàleg sempre tens i poc harmònic entre mercantilisme i humanitats, la raó de ser de la poesia i la seva necessitat en un món trinxat per l’utilitarisme i el capitalisme salvatge com el nostre, la dificultat de crear en l’era digital, la violència i la banalitat del mal present a les nostres vides, la memòria històrica, l’analfabetisme, l’atractiu del desert com a espai de meditació, de com esdevenim a través de l’escriptura (ell mateix, a l’hora d’escriure les seves reflexions), etc.

Enric Balaguer es fa preguntes i reflexiona en veu alta amb la puresa d’una veu noble i sempre acompanyat d’unes lectures o d’uns films d’aquells que fan història i que amplien el seu pensament. Ens fa saber les fonts de les seves reflexions al final de cada anotació. És el seu mètode d’exercir el mestratge: interrogant, reflexionant i donant eines per ampliar el compàs de la visió, així com amb els seus treballs eixampla el concepte de literatura. Perquè en la lectura d’El desert i altres palpitacions del nou segle trobem tantes de les característiques de la bona literatura: sensibilitat, intenció i profunditat, estil. Tal com també volia Eugeni d’Ors, els d’Enric Balaguer són textos que alhora que contribueixen a la reflexió de la realitat que ens envolta i repta, afinen acords en la gran simfonia dels multiversos, com ja pregona la nova ciència.