El Nadal d'en Pablo Nogales

Que ho fa que els contes més emotius i corprenedors de Nadal siguin tan tristos? Hi pensava mentre anava llegint El Nadal d’en Pablo Nogales, de l’escriptora Cèlia Suñol (Barcelona, 1899-1986). El conte està publicat per primera vegada juntament a la novel.la curta El bar per Adesiara editorial, amb una excel.lent introducció de la professora Maria Campillo.

Mentre llegia El Nadal d’en Pablo Nogales em venien al cap les cruels històries de Charles Dickens, amb aquells infants esparracats i deixats anar a la bona de Déu pels carrers de Londres la nit de Nadal, i el no menys dramàtic conte de Nadal de Hans Christian Andersen, amb aquella nena, venedora de llumins, que en una nit tan freda i fosca d’hivern només tenia llumins per escalfar-se. En Pablo Nogales també és un xicot esparracat, un trinxeraire que viu en una ínfima i bruta barraca del Somorrostro i no té res per escalfar-se. Estiu i hivern demana almoina a una dona gran, la Matilde, una bona ànima que viu al barri de Gràcia i que sovint li dóna menjar i algun consell com ho faria una mare. Però quan al jove immigrant que no sap espavilar-se com sí que han fet altres, no sempre de bones maneres, de pillets sempre n’hi ha hagut, quan troba una feineta, dura, això sí, però que li permet canviar-se de barri de barraques per compartir-ne una en un conglomerat situat al Guinardó, aleshores es posa malalt de tuberculosi, i com que no es pot cuidar, la cosa té mal pronòstic.

La sort no somriu a en Pablo Nogales, ni per Nadal ni mai. Ja ho he dit, la seva història és un conte trist de Nadal. Més encara: un conte trist de tot l’any. I si mirem la història d’aquest jove des del punt de vista de la incorrecció política té molts punts per ser-ho en grau notable, ja que ens trobem amb el relat de la cruesa, sordidesa i fins i tot violència ambient (perquè fer pobres és un acte de violència contra les persones), tan present en els anys de la postguerra barcelonina. No es diu gaire. Però la gent que la va viure saben que el règim de Franco es va acarnissar a Catalunya i a Barcelona més que enlloc. A la bella i orgullosa ciutat comtal se li havia de donar un bon escarment, havia de purgar pels seus pecats.

Cèlia Suñol, una autora massa desconeguda per la seva grandesa literària, tampoc no ho diu pas obertament. Havia d’anar amb compte, o així és tal com ho interpreto en el text. Amb tot, als censors tampoc no els devia passar per alt la descripció sobretot de l’atmosfera brutal que es vivia en aquells moments de la història, però de la qual no es volia que se’n tingués notícia mediàtica. Operacions de maquillatge de la realitat estaven en marxa i relats com els de Cèlia Suñol no afavorien la imatge que el franquisme volia donar de la ciutat. Així, doncs, els dos relats escrits els anys quaranta, ara recollits en un sol volum, no es van publicar a causa de la censura del règim. És una bona nova que ara els puguem llegir. Cèlia Suñol és una escriptora detallista, sensible, d’intel.ligència incisiva i amb un bon domini del llenguatge, una mestra d’escriptura.

En El Nadal d’en Pablo Nogales, en la història d’un noi andalús orfe d’un pres i d’una pobra mare sofrent, que fa encongir el cor tant com fa bo de llegir aquests dies en què tants voluntaris treballen per crear rius de solidaritat que arribi fins a la porta de cases i carrers de la ciutat, s’hi descriu l’estat de misèria i les privacions que van passar tantes persones en aquell temps de la postguerra a Barcelona, sobretot en els indrets més desgraciats de l’urbs. Però també s’hi descriu l’altra misèria o pobresa: la misèria o pobresa espiritual de dirigents i elits que es llegeix entre paraules.

És oportú per no tancar els ulls sinó per obrir-los a la comprensió de la realitat, atansar-se a les pàgines d’El Nadal d’en Pablo Nogales de Cèlia Suñol, escrit l’any 1948. Si tal com es diu és en els relats de ficció, en això que anomenem literatura, on s’expressa més clarament la realitat, també la més descarnada, sense concessions a la galeria, en el cas del Nadal del jove Pablo Nogales es compleix la predicció. Inspirada i contundent com Dickens o Andersen, Suñol no us decebrà.